Modernisme català: autors, etapes i característiques

Introducció al Modernisme

On i quan es va donar el Modernisme?

El moviment anomenat Modernisme va sorgir a Catalunya i va durar aproximadament uns vint anys, és a dir, els últims deu anys del segle XIX i els primers deu del XX.

Quina intenció tenia?

Aquest moviment tenia un gran desig de modernització i de renovació de la cultura catalana. Sobretot volien obrir-la a la influència de les cultures del nord d’Europa.

Quines etapes s’hi poden distingir?

El Modernisme presenta dues etapes diferents:

• Durant la primera etapa (últims deu anys del segle XIX) els artistes modernistes tenen una actitud molt crítica cap a la societat burgesa de l’època i pretenen transformar-la.
• Durant la segona etapa (primers deu anys del segle XX) els modernistes han aconseguit canviar els gustos de la burgesia, la classe social amb poder a l’època. En aquesta etapa es produeixen la major part d’obres modernistes.

Quines dues tendències o actituds es van donar dins del Modernisme des de bon començament?

Des del principi del Modernisme, hi va haver dues tendències principals: el Regeneracionisme i l’Esteticisme.

En què consistia el Regeneracionisme?

El Regeneracionisme defensava que l’art era una forma de rebel·lió i de lluita que serviria per transformar la societat en què vivien i que no els agradava.

En què consistia l’Esteticisme?

L’Esteticisme defensava que l’art no tenia una altra finalitat que la de crear bellesa. Aquesta bellesa els servia com a refugi espiritual on amagar-se de la societat en què vivien i que no els agradava gens. També es coneix aquesta tendència com l’art per l’art.

Quina relació artista-societat es va donar durant aquesta època?

Es dóna una relació de conflicte. Per una banda els joves modernistes acusen la burgesia de ser una classe social preocupada només pels diners i les coses materials i proposen transformar aquesta societat a través del seu art. La burgesia acusa els modernistes de ser persones amb actituds i gustos molt estrafolaris i que els rebutgen perquè se senten atacats per ells.

En aquest context, els joves modernistes se senten marginats per una burgesia que els rebutja i no els comprèn; i la burgesia podríem dir que s’autoprotegeix.

Joan Maragall

Qui i com era Joan Maragall?

Va ser un dels poetes més destacats del Modernisme. Provenia d’una família de burgesos de Barcelona dedicada a la fabricació de teixits (indústria tèxtil). Va estudiar la carrera de Dret. Tenia profundes conviccions religioses i la seva vida familiar va ser força conservadora i tradicional.

Com es pot considerar la seva poesia?

Maragall pensava que la poesia havia de ser l’expressió totalment oberta, lliure i espontània de la creativitat del poeta sense que aquest se sentís lligat per normes excessivament estrictes. Creu que el contingut del poema és molt més important que la forma.

Els objectius principals de la poesia segons Joan Maragall són l’exaltació del valor de la vida i el desig de transformar la societat catalana en una societat moderna.

Quins són els temes més habituals de la seva poesia?

La seva obra tracta de temes molt diversos: la natura (“La fageda d’en Jordà”), la pàtria (“Oda a Espanya”), el vitalisme o l’espiritualitat (“Cant espiritual”).

La narrativa modernista

Quina és la situació de la narrativa durant el Modernisme?

Aquest moviment també va pretendre modernitzar la narrativa, que està formada per dos tipus d’obra: la novel·la i el conte.

Aquestes obres també reflectiran el conflicte entre l’artista i la societat i tenen com a objectiu principal mostrar el món interior dels protagonistes.

Quins són els principals tipus de narrativa modernista?

Hi ha tres tipus fonamentals de narrativa modernista: la rural, la costumista i la decadentista.

A la narrativa rural, l’acció té lloc al camp. Els personatges són pagesos i depenen molt del seu entorn.

A la narrativa costumista, l’acció es desenvolupa a la ciutat. Els personatges representen els ideals i els interessos de la burgesia.

A la narrativa decadentista, es dóna una visió molt pessimista de la realitat i els personatges viuen turmentats per la seva lluita interior i les seves contradiccions.

Víctor Català

Qui era en realitat Víctor Català?

En realitat Víctor Català és el pseudònim (nom fals) que va haver d’utilitzar una dona anomenada Caterina Albert i Paradís per poder escriure i donar a conèixer la seva obra.

Quina temàtica presenta la major part de la seva obra narrativa?

La major part de la seva obra narrativa (novel·les o narracions) és de temàtica rural.

Quina és la seva novel·la més coneguda?

La seva més coneguda és Solitud.

El teatre modernista

Com era considerat el teatre durant el Modernisme?

El teatre era considerat com un mitjà magnífic per fer arribar les idees modernistes a un nombre molt important de persones.

Qui és l’autor teatral més representatiu del Modernisme?

Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol

A què s’hauria d’haver dedicat i a què es va dedicar en realitat Santiago Rusiñol?

Rusiñol pertanyia a una important família burgesa que es dedicava a la fabricació de teixits. Tot i que per tradició hauria d’haver continuat amb el negoci familiar, ell va preferir dedicar-se al món artístic, concretament a la pintura i a la literatura.

Quina relació té amb les Festes Modernistes? On se celebraven? Què s’hi feia?

Santiago Rusiñol tenia una casa a Sitges (coneguda amb el nom de Cau Ferrat) on se celebraven aquestes festes. Hi convidava molts artistes importants d’aquell moment i parlaven d’art, llegien poemes, feien representacions teatrals, etc.

Quina és la seva obra més coneguda?

L’obra més coneguda de Santiago Rusiñol és L’auca del senyor Esteve.

Quin és l’argument de L’auca del senyor Esteve?

El senyor Esteve i la Tomasa són els pares d’en Ramonet. Tenen un negoci familiar (una merceria) i volen que el seu fill el continuï. El senyor Esteve, que representa la burgesia, els comerciants i el món material, no entén què és l’art. En Ramonet, que representa el jove artista modernista, vol dedicar-se en cos i ànima a l’art i no continuar el negoci de la família. El pare es disgusta tant amb l’actitud del fill que es posa malalt. Quan és a punt de morir, el fill li promet que seguirà amb el negoci i que amb els diners que guanyi es podrà dedicar a l’art que és allò que de debò li agrada.