La balanguera Joan alcover comentari de text
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,6 KB
La balanguera, Joan Alcover
1a Estrofa
: En aquests versos es fa referència a la vella fada màgica i enigmàtica capaç de teixir els atzars de la vida. I en els dos últims versos mostra un futur present que ja ha estat “teixit” per la balanguera. A més en els versos dos i cinc podem apreciar una anàfora on l’autor repeteix les paraules “Com una” i una comparació de la balanguera amb una aranya i amb la parca.
5a Estrofa
: Joan Alcover torna a posar esperances en un futur que es mostra jove i en les tradicions que s’encarregaran de fer lluir els nous temps. En aquests versos podem apreciar un nou simbolisme; “la senyera” que simbolitza un nou futur arrelat a les tradicions i a la cultura de Mallorca. Per finalitzar l’última estrofa Alcover escriu: <<com qui fa un vel de nuviances/ amb cabelleres d’or i argent/ de la infantesa qui s’enfila,/ de la vellura qui se’n va.>> On intenta transmetre la nova uníó que es produeix entre la pàtria i els infants, que simbolitzen el futur i aquells que se’n van al passat. Això, ho podem considerar com una metàfora on Alcover relaciona el casament amb aquesta uníó popular. Aquests versos tenen un objectiu major que és l’esperança per la conservació de les tradicions, de la llengua i de la cultura mallorquina.
L'encís que fuig, María Antonia Salvà
3ª Idealitza la bellesa identificada amb la natura, expressa la seva fugacitat i els sentiments contradictoris que la visió d’aquesta bellesa li produeixen (plaer i enyorança). 4ª torna a expressar el sentiment contradictori que produeix la vivència de la Bellesa (neguit per la seva fugacitat i agraïment per haver-la viscut)
Cançoneta incerta. Josep Carner
Introducció, el poeta es situa davant d’un camí tènue que se li obre al davant i que és símbol de la vida. No se sap on el durà; el camí obre diverses possibilitats de marxa contraposada.
Oda a guynemer
Aquest poema es pot dividir en dues parts: a) El fons: Destaca molt està escrit en majúscules i en punts com si fos un cartell de llums. És l’escenari de l’acció el “cel de França”, que per remarcar-ho està escrit en francés. b) El text: Escrit en català, lletra majúscula i en cos petit en forma d’estela del fum d’un avió que vola entre les constel·lacions. La forma en que està escrit representa l'ànima del capità Guynemer, que al morir en combat, puja al cel, descansant en Pau.
El barranc dels algadins. Teodor Llorente
En la primera estrofa, l’autor descriu l’aroma que desprenen els tarongers amb un sentiment positiu i li agrada que es trobin en aquell pla dedicat només a ells, i ens introdueix aquell mas on va viure, recordant-nos que dins hi ha una grans records de la seva infantessa.I finalment, la quarta estrofa, és una reflexió del autor amb un to totalment nostàlgic. Ell ha gaudit veient i recordant aquell paisatge que formà part de la infantesa, i s’adona que segueix viu i li agrada aquest sentiment. Però, mentre aquest paisatge segueixi per sempre restant, ell no ho farà, ell marxarà i no podrà sentir mai més aquest paisatge tan viu.
Poema. Joan Brossa
L’efecte que pretén Joan Brossa, a primera vista sembla només visual, no trobava cap sentit per explicar perquè de la paraula poema surt la culata d’una pistola. Però després d’observar-lo, em diu que les pistoles quan disparen bales fereixen el qui toquen, per tant, Joan Brossa vol que passi una cosa similar amb aquest poema: que impacti tant al receptor, que es quedi la seva imatge al cap durant tota la seva vida. El poema ens fereix, ens impacta com una bala directa al cor.
Vinyes verdes vora el mar. Josep María de Segarra
3a. Compara el repòs de les vinyes amb el moviment de la vela que passa la qual volen veure inclinant-se suaument vora el mar. 5a. L’adéu descrit indica que les vinyes estan ja preparades per a la producció del raïm. Han arribat al punt màxim de maduresa i s’acomiaden d’allò al que s’havien acostumat. 7a. Fa com un resum final del cicle de la vinya, començant pel verd inicial i degradant el color quan arriba el tard. A més els hi reclama que ens facin sempre companyia.
Sunión. Carles Riba
Primer quartet: Situació del temple, sentiments que té cap a ell i comparació de les seves situacions Segon quartet: Deteriorament del temple, li dona el símbol del far per guiar als mariners i per a ell mateix i Súnion es torna un far vital per el jo poètic Primer tercet: El temple li dona noves forçes al poeta per seguir lluitant i figura de l’exiliat, estava perdut i no veu bé el camí cap a la seva pàtria Segon tercet: Veu el temple com un bon recolzament però borrós, la veu poètica destaca el temple.
Assaig de càntic en el temple. Salvador Espriu
Assaig de càntic en el temple” és una poesia de l’època del franquisme, més concretament del segon període. El tema central és el desig de canviar la cultura del seu poble,és a dir, té la funció de queixa d’un sistema que no fa felíç al protagonista. Del primer vers al vers 8 és el plantejament; el poeta vol anar-se’n a un lloc diferent, on la gent sigui lliure de pensar. El nus és del vers 8 al 13, el poeta imagina que el seu desig es fa realitat. Finalment, el desenllaç que és del vers 13 al final, el poeta torna a la realitat i admet que no anirà a l’estranger, ja que estima a la seva terra, que només li dóna dolor i té por d’anar-se’n.
Corrandes d'exili. Pere Quart
3a. Perquè a Catalunya em perdoni el que he fet, abans de travessar la frontera amb França, s’ajeu i la besa. Demana perdó per marxar fora de Catalunya i no saber si tornarà. 5a. Diu que no sap on estarà al endemà i diu que no morirà d’enyorança, diu que al contrario que viure d’ella, amb el desitj de voler tornar a casa, a Catalunya. 8a. Li queda l’esperança, li sap greu tot el que li ha passat. Té un sentiment de dol infinit. Encara que la seva pàtria sigui petita, ella la somia completa, perquè segons ell, Catalunya es molt gran.