Literatura catalana dels segles XIX i XX: teatre, poesia, avantguardes i narrativa

Resumen

Resum esquemàtic de la literatura catalana dels segles XIX i XX. Repassa el teatre d'Àngel Guimerà i Santiago Rossinyol, el Noucentisme i les avantguardes, la poesia realista de Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol, i la narrativa amb Mercè Rodoreda i Josep Pla. Serveix per revisar els autors i els corrents principals.

Puntos clave

Àngel Guimerà: primera etapa romàntica en vers (1879-1890) i segona etapa naturalista en prosa (1890-1900), amb l'obra Terra Baixa.
El Noucentisme pretenia modernitzar la cultura catalana amb europeisme i classicisme, i Josep Carner n'és un exemple amb Els fruits saborosos.
Les avantguardes (futurisme, cubisme i surrealisme) trenquen amb models artístics i morals, amb experimentació i provocació.
La poesia de realisme històric (Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol) és de denúncia i utilitza un llenguatge col·loquial.
En la narrativa del segle XX apareixen la novel·la psicològica, l'avantguardista i l'ús del monòleg interior i de la memòria afectiva, com a Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda.
Josep Pla compagina literatura i periodisme, amb un estil irònic i de bon humor, i reflexiona sobre l'ofici d'escriptor.

Ponte a prueba

TEATRE S. XIX-XX

Àngel Guimerà:

Primera etapa 1879-1890

Tragèdia ROMàntica en vers (Mar i Cel – amor impossible – mort)

Segona etapa 1890-1900

Drama naturalista en prosa (Terra Baixa – elements naturalistes (diferència de classes, conflictivitat social, prosa)).

Santiago Rossinyol:

L’auca del senyor Esteve (Modernisme)

Costumisme: - ordre puntualitat – bohèmia daurada i bohèmia negre

Final poc realista – humor – conflicte artista modernista amb societat.

MAR: somiar, poesia, art CIUTAT: soroll, prosa, malalts

Joan Puig i Ferreter:

Aigües encantades (regeneracionista)

Individu portador d’idees noves/Nietzsche

POESIA S. XX à Noucentisme

Modernitzar la cultura catalana
Modernista: individu contra la societat
Noucentista: canvis des de dins de la societat a través de p.Polítics
Canviar la societat amb: europeisme / classicisme
Funció de la literatura/poesia à descriure la societat ideal
Ex: Josep Carner – Els fruits saborosos

AVANTGUARDES:

No són trencadores de tot ja que no hi ha molta tradició a trencar.

Ruptura de models artístics i morals
Provocació
Experimentació
Futurisme:
Trenca amb models anteriors (tradició)
Innovació de la tecnologia
No signes de puntuació
Lletres i colors variats
Cubisme:
Ús del collage
Formes geomètriques
Surrealisme:
Subconscient
Provocació
Experimentació
Ex: Papasseit à Manifest futurista català.

Realisme HISTÒRIC (POESIA)
Salvador Espriu / Miquel Martí i Pol
Poeta à porta el sentiment col·lectiu i el representa
Explica el que passa a la vida del poeta
Llenguatge col·loquial
Protagonista = poeta
Poesia de denúncia amb l’objectiu d’alliberar la gent d’allò que l’oprimeix
Destinat a tothom el que s’identifiqui

NARRATIVA S. XX

Novel·la que havia estat rebutjada al noucentisme ja que ho identificaven com a entreteniment burgès.

Narradors modernistes à Prudenci Bertrana
Novel·la Psicològica – Carles Soldevila i Miquel Llor
Novel·la avantguardista – Francesc Tabal
Autors que comencen – Freud / Joyce(monòleg interior) /Proust (Memòria afectiva : recordar passat a través d’un objecte( (Jardí vora el mar – Mercè Rodoreda)

JOSEP PLA 20/30s ( El carrer estret/el quadern gris)

Compagina literatura amb periodisme
Esforç contra l’oblit
Vol fixar records
Retrat de persones que va conèixer a Barcelona i l’Empordà
Anècdotes
Reflexió sobre l’ofici d’escriptor
Riquesa lèxica
Ironia / Bon humor

Preguntas frecuentes

Quines són les dues etapes deÀngel Guimerà?

La primera etapa (1879-1890) és romàntica i en vers, amb temes com el mar i el cel, l'amor impossible i la mort. La segona (1890-1900) és naturalista i en prosa, amb obres com Terra Baixa.

Què defensava el Noucentisme?

Pretenia modernitzar la cultura catalana amb canvis des de dins de la societat, a través de l'europeisme i el classicisme. La literatura havia de descriure una societat ideal.

Què és el realisme històric en la poesia?

És una poesia de denúncia, amb un llenguatge col·loquial, que representa el sentiment col·lectiu i vol alliberar la gent d'allò que l'oprimeix. Hi destaquen Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol.