Guerra Civil Espanyola: Orígens, Fets Clau i Impacte

L'Alçament Nacional del 18 de juliol de 1936

L'assassinat del tinent Castillo i de Calvo Sotelo van detonar l'inici del cop d'estat, ja preparat anteriorment. Al mateix temps, el general Franco va volar des de les Canàries fins al Marroc (en un vol secret) per a presidir l'exèrcit, que passaria l'Estret de Gibraltar. El cop d'estat es va consolidar a Castella la Vella, el nord d'Extremadura, la major part de Galícia, l'oest d'Aragó, Menorca, el protectorat del Marroc i les Canàries. L'objectiu inicial dels nacionals (revoltats) era unir el protectorat i alguns punts d'Andalusia amb el nord d'Extremadura; és allà on l'exèrcit franquista va aplicar una forta contundència.

A la zona republicana, el juliol del 1936, les milícies populars van aconseguir dominar la situació, ja que el nou president, José Giral (Casares Quiroga havia dimitit), havia donat permís perquè entressin a les casernes per agafar armes. Els revoltats havien previst una guerra ràpida, i la República no s'esperava l'inici d'un conflicte. A partir d'aquí comença una guerra molt llarga i violenta, amb molta presència estrangera. Les esquerres sabien que si perdien el conflicte no hi hauria mai més reformes, i les dretes, que si perdien ja no tindrien els seus privilegis de sempre.

Els Insurrectes del 1936

Pretenien esborrar totes les reformes de la República, ja que afectaven els seus privilegis, i també veien que el govern del Front Popular no mantenia l'ordre com calia. Des de principis de 1936, el general Mola i altres militars, juntament amb la Falange i els perjudicats per les reformes, van anar preparant un cop d'estat, accelerat per la mort de Calvo Sotelo.

L'estratègia de Mola era el triomf d'un cop militar a totes les capitanies, sobretot Madrid i Barcelona, però en aquestes dues no ho van aconseguir. A Barcelona, el general Goded va haver de rendir-se davant l'empenta de les milícies populars armades, amb el suport de la República i la Generalitat.

La Insurrecció a Catalunya

Un cop controlada la situació, les autoritats de la Generalitat es van adonar que l'exèrcit republicà i les forces de l'ordre públic no tenien prou força, tant per vèncer els revoltats com per controlar l'ordre públic. Van convocar una reunió amb tots els fidels de la República (Generalitat, obrers, ERC, anarquistes, comunistes, republicans...) per crear el Comitè de Milícies Antifeixistes (juliol-agost del 1936): un grup heterogeni i que suposa, a la pràctica, cedir molt protagonisme als sectors anarquistes i exaltats, que sovint cometien assassinats (sacerdots).

Actuació dels Governs Europeus i l'Opinió Pública Internacional

Quan esclata la Guerra Civil, els revoltats reben el suport de l'exèrcit italià i d'Alemanya (material militar i soldats: Corpo Truppe Volontarie i Legió Còndor), ja que tenen interessos estratègics. Els republicans, en canvi, no van tenir un suport directe de cap país, ja que Anglaterra i França van imposar el Comitè de No-Intervenció. Anglaterra no volia afavorir ni els feixistes ni els comunistes de la URSS, de cara a la propera Guerra Mundial. Tot i així, la guerra va tenir alguns suports indirectes:

• Brigades Internacionals: Cos de voluntaris de molts països, d'esquerres o comunistes (Ernest Hemingway, per exemple).
• Mèxic: Va donar suport amb material militar.
• URSS: Va donar molt material, però a canvi de reserves d'or del Banc d'Espanya i poder polític a Madrid, a través del Partit Comunista d'Espanya.

Revolució Social a la Zona Republicana

Molts governs d'esquerres havien assolit molt poder, ja que el govern de José Giral va donar moltes armes a les milícies obreres perquè veien que l'exèrcit i la policia republicana no tenien prou força per oposar-se als nacionals. Aquests sectors populars i obrers que tenien tant poder aprofiten la guerra per fer la revolució social i col·lectivitzen les granges, fàbriques, bancs i transports de forma molt violenta.

La Situació a Catalunya

El president Companys impulsa, amb molta pressió dels anarquistes de la FAI, els socialistes i els comunistes, el Comitè de Milícies Antifeixistes, que té com a prioritat guanyar la guerra, mantenir l'ordre públic i el bon funcionament de l'economia. Aquests revolucionaris van col·lectivitzar l'economia per dues raons: aprofitar una ocasió única i sabent que si perdien mai més podrien fer les col·lectivitzacions.

Des de l'inici de la Guerra Civil, es veuen dins la República dues grans línies ideològiques:

• Els que primer volen guanyar la guerra i després fer la revolució (PSOE, UGT, PSUC i ERC).
• Els que volen fer la guerra i la revolució alhora (CNT, POUM, FAI).

El setembre del 1936, puja al govern Largo Caballero i fa un govern de concentració que agrupa totes les corrents republicanes, des de burgesos fins a anarquistes, amb l'objectiu de guanyar la guerra. Paral·lelament, a la Generalitat es fa un govern de concentració similar, presidit per Tarradellas, que també agrupa tots els sectors i comença l'economia de guerra.

El maig de 1937, tots aquests governs de concentració fracassaran: el 3 de maig, els sectors anarquistes i del POUM assalten la seu de Telefònica. Durant una setmana, hi ha 100 morts i molts ferits; el POUM cau derrotat. El govern central, que ja havia marxat de Madrid i era a Barcelona, aprofita l'ocasió per consolidar el seu poder i limitar el de la Generalitat. A més, el president Azaña destitueix Largo Caballero i nomena Juan Negrín president de la República, amb un nou govern on ja no hi ha anarquistes, sinó socialistes i comunistes, amb molta intervenció de la URSS. Un nou govern centralitza tota l'economia i la política per guanyar la guerra, amb més repressió policial, fent un exèrcit regular i disciplinat.

Models Ideològics Enfrontats a Catalunya (Maig del 1937)

La zona revoltada no era homogènia, sinó la unió de diversos corrents conservadors on l'exèrcit era la base. El primer militar (Sanjurjo) va morir pocs dies després de començar la guerra i, el general Mola, poc després. Al final, va ser Franco qui es va posar al capdavant (també perquè va ser l'interlocutor escollit per Hitler i Mussolini). El mateix estiu de 1936, Franco va fundar la Junta de Defensa Nacional, encarregada de governar la zona ocupada. El seu primer govern provisional va ser a Burgos, però poc després a Salamanca.

El maig de 1937, després d'algunes morts violentes, Franco decreta el Decret d'Unificació, segons el qual tots els falangistes, els carlistes i més grups conservadors i catòlics hauran d'estar unificats a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (Junta Ofensiva Nacional Sindicalista). El 1938, es forma a Burgos el primer govern, que fa les primeres lleis:

• Derogació de la Constitució republicana de 1931.
• Espanya és un estat confessional i catòlic.
• Derogació de totes les reformes de la República.
• Derogació dels estatuts d'autonomia (Catalunya i Euskadi).
• Legislació laboral feixista: es copia la Carta del Lavoro italiana i es crea el Fuero del Trabajo.
• Es prohibeixen les manifestacions i les vagues, i només es permet un sindicat oficial.
• Règim policial.

Evolució del Conflicte i Resultats

La Guerra Civil té quatre grans etapes, en les quals es veu com els nacionals avancen de manera inqüestionable:

1. Juliol del 1936 - Finals del 1936: L'estiu de 1936, quan els nacionals havien consolidat les seves posicions al protectorat del Marroc, el nord d'Extremadura, Castella la Vella, Galícia, Aragó i Mallorca, el primer objectiu era enllaçar el protectorat i ciutats d'Andalusia amb la zona del nord. Per a aquest fi, aconsegueixen dominar Extremadura amb molta violència. El següent objectiu va ser intentar conquerir Madrid, però no ho van aconseguir (amb les batalles de Guadalajara i Toledo).
2. Finals del 1936 - Finals del 1937: Com que els franquistes veuen que no poden amb Madrid i que la guerra s'allargarà, el primer objectiu és dominar la cornisa cantàbrica. El 1937 conquereixen Astúries, Cantàbria i el País Basc (amb el bombardeig de Guernica). Els republicans traslladen el seu govern a València. També hi ha els Fets de Maig del 1937, que provoquen la caiguda de Largo Caballero i la pujada de Juan Negrín, amb molta presència de la URSS i l'inici d'un exèrcit més disciplinat per intentar guanyar la guerra. Els republicans fan dues ofensives que fracassaran: les batalles de Brunete (Madrid) i de Belchite (Saragossa).
3. Finals del 1937 - Inici del 1939: Aconseguit el front cantàbric, l'objectiu més important és aïllar Catalunya de la resta de la República, perquè és la zona més industrialitzada. Per aconseguir-ho, els dos bàndols s'enfronten en una duríssima i freda batalla a Terol. Els republicans fan una ofensiva inicial, però són finalment derrotats, i els franquistes avancen ràpidament, aconseguint les costes de Castelló i, per tant, aïllant Catalunya.
4. Febrer del 1939 - Abril del 1939: Perduda Catalunya i sabent que els europeus occidentals (França, Regne Unit) no ajudarien la República, dins de l'exèrcit republicà hi ha militars que volen rendir-se, com Segismundo Casado, que fa un cop d'estat contra el president Juan Negrín i arriba a controlar alguna província amb ajuda dels comunistes. Franco només vol una rendició incondicional per part de Casado per accelerar la fi de la guerra.

La Vida a la Rereguarda

La Guerra Civil va ser especialment cruel per a la població civil, no només a la zona del front, sinó també a la rereguarda, sobretot a la zona republicana. Els principals factors d'aquesta situació eren:

• Morts i ferits: Tant per participar directament en el conflicte com per represàlies d'origen ideològic.
• Economia aturada: No hi ha suficients collites (fam); les indústries i les comunicacions també estan aturades, i accentuen la situació.
• Més malalties: Menys aliments, més malalties.
• El paper de la dona: Mantenir la casa i el treball.
• Descens de la natalitat.
• Bombardejos: Especialment des de l'aviació, però també des del mar. A la Guerra Civil s'assaja el que les potències intensificaran a la Segona Guerra Mundial.

Eix Cronològic

• Juliol del 1936: Alçament Nacional i Franco arriba a Tetuan (no a Creta).
• Juliol-Agost 1936: Fracàs de l'alçament a Barcelona i Madrid.
• Agost 1936: Itàlia, Alemanya i Portugal ajuden Franco / Anglaterra i França: Comitè de No-Intervenció / Brigades Internacionals ajuden la República.