Guerra Civil Espanyola (1936): cop d'Estat, bàndols i no-intervenció

Del Cop d'Estat a la Guerra Civil Espanyola

L’evidència que el cop militar no havia triomfat va originar la divisió del país en dos bàndols que van acabar enfrontats en una sagnant guerra civil.

L'Alçament Militar del 17 i 18 de Juliol de 1936

Des de l’inici de l’any 1936, grups de militars s’havien reunit per planificar un cop d’estat en cas que els partits d’esquerres guanyessin les eleccions. El general Mola i el general Sanjurjo havien d’agafar el comandament superior. El pronunciament es va iniciar el 17 de juliol a les casernes de Melilla i l’endemà havia triomfat a la resta del protectorat. El dia 18 hi va arribar el general Franco i va agafar el comandament de l’Exèrcit d’Àfrica. El mateix dia es van revoltar uns altres caps militars: Mola a Pamplona, Queipo de Llano a Sevilla, Goded a Mallorca i Cabanellas a Saragossa.

Fracàs del Cop i Reacció del Govern Republicà

El pronunciament va triomfar a Castella i Lleó, Navarra, Galícia, Balears i Canàries, però va fracassar a Catalunya, la Comunitat Valenciana, Múrcia, Castella-la Manxa, Extremadura, gran part d’Andalusia, Madrid i Barcelona. A la fi de juliol, el pronunciament militar no havia triomfat, tot i que tampoc no havia pogut ser completament reprimit pel govern.

El govern de la República va tardar a reaccionar a la insurrecció. Van prendre mesures: Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar José Giral cap de govern. La seva primera mesura, el 19 de juliol, va consistir a autoritzar el lliurament d’armes als sindicats i als partits del Front Popular, i això va impedir l’èxit del pronunciament militar. Els insurrectes van aconseguir un pont aeri entre Tetuan i Sevilla, gràcies a avions alemanys i italians, que estaven disposats a facilitar-los armament, soldats i tècnics.

La Consolidació dels Bàndols: Nacionals vs. Republicans

El Bàndol Nacional (Insurrecte)

Els insurrectes eren militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics i falangistes. Tenien com a suport i inspiració el feixisme i es definien com a nacionals i catòlics. La seva intenció immediata era restablir l’ordre per mitjà d’una dictadura militar, seguida de la recomposició d’un poder civil en forma de monarquia o de república. Els falangistes pretenien imposar un règim feixista a la italiana i els carlins esperaven l’anhelada instauració de la monarquia carlina.

El Bàndol Republicà (Lleial)

Els lleials a la República eren les classes populars:

• Obrers i empleats
• Petita burgesia
• Llauradors sense terres

Les classes mitjanes republicanes d’intel·lectuals i artistes tenien interessos molt diversos.

Dimensió Internacional de la Guerra Civil Espanyola

El conflicte es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i revolucionàries i els règims feixistes en ascens. Les forces conservadores de les democràcies i els governs feixistes veien en la insurrecció de Franco un fre a l’expansió del comunisme.

El govern de la República va demanar col·laboració militar i política, en primer lloc a França. França va impulsar la creació d’un Comitè de No-Intervenció, la qual cosa va constituir una gran injustícia per a la República Espanyola i una de les causes que fos derrotada, atès que negava a un estat sobirà i legítim el seu dret a adquirir armes per tal de defensar-se d’una reacció d'eixos.

El Bàndol Republicà: Crisi de l'Estat i Revolució

L'Esfondrament de l'Estat Republicà

L'esfondrament de l’Estat va donar pas a una estructura de poder popular, única força armada capaç de defensar la legalitat republicana. El govern va decretar la dissolució de l’exèrcit tradicional i la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d’integrar-se les milícies populars.

L’estiu del 1936, el poder de l’Estat va ser substituït per organismes disposats a imposar un nou ordre revolucionari. S’ocupaven d’organitzar les columnes de voluntaris per al front, de l’ordre públic o de l’economia. Es va produir un violent moviment anticlerical i antiburgès, que es va concretar en el saqueig i la crema d’esglésies.