Els Grans Descobriments Geogràfics: causes, rutes i conseqüències (s. XV-XVI)

L'Era dels Grans Descobriments Geogràfics

Els Límits del Món Conegut i les Causes de l'Expansió

Al segle XV es van descobrir nous llocs, gràcies als viatges que havien fet alguns mercaders medievals, com ara Marco Polo (viatger i comerciant venecià, conegut pel relat del viatge que va fer a l’Extrem Orient durant l’últim quart del segle XIII, titulat Il Milione).

Causes de les Expedicions Marítimes

A partir del segle XV, els europeus van dur a terme un seguit d’expedicions marítimes que els van permetre ampliar el coneixement que tenien del món. Les causes van ser diverses:

• Continuava viu l’esperit evangelitzador i guerrer de les croades.
• La necessitat de trobar noves rutes comercials amb l’Orient, especialment després que el 1453 els turcs conquerissin Constantinoble i s'apoderessin de l’Imperi Bizantí, dificultant les rutes tradicionals.

Innovacions Tècniques en la Navegació

La navegació a llarga distància a través dels oceans va ser possible gràcies a importants millores tècniques:

Instruments i Vaixells Clau

Mapes nous (Portolans)

Cartes de navegació dibuixades a mà sobre pergamí, pensades per a la navegació marítima, que indicaven els ports principals i remarcaven els esculls marins més importants.

Brúixola

Instrument que serveix per orientar-se, ja que indica el nord magnètic. Va ser molt important perquè va permetre mantenir el rumb de la navegació.

Astrolabi

Instrument de navegació utilitzat durant l’edat mitjana per mesurar l’altura de les estrelles, permetent determinar l’hora, la latitud i calcular distàncies.

Caravel·la

Nou tipus de vaixell d’origen portuguès, desenvolupat entre els segles XV i XVI, que unia velocitat i capacitat de càrrega. Es va fer servir en els viatges de descoberta i exploració.

Les Rutes d'Exploració

Les Expedicions Portugueses

Els reis portuguesos i l’infant Enric el Navegant van organitzar diverses expedicions que van descobrir:

• Les illes Madeira (1418) i les Açores (1431).
• El 1431 van superar el cap Bojador i el 1460 van arribar al golf de Guinea.
• El 1488 Bartolomeu Dias va aconseguir doblar el cap Tormentoso (re-anomenat Cap de Bona Esperança).
• El 1498 Vasco da Gama va arribar a l’Índia, obrint la ruta oriental.

Les Expedicions Castellanes

El viatge més important va ser el de Cristòfor Colom, navegant que pretenia arribar a l’Àsia travessant l’oceà Atlàntic. Colom va presentar el seu projecte als Reis Catòlics, que van decidir finançar el viatge. El 12 d’octubre de 1492, l’expedició va aconseguir arribar a terra ferma. Colom pensava que havia arribat a les Índies, però en realitat aquelles terres pertanyien a un continent desconegut dels europeus fins aleshores: Amèrica.

Una altra fita va ser el primer viatge que va fer la volta al món. El 1519 va partir de Sevilla una expedició capitanejada per Fernão de Magalhães i el seu contramestre Juan Sebastián Elcano. Tenien com a objectiu trobar el pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic i aconseguir fer la volta al món, demostrant que la Terra era esfèrica.

El Descobriment d'Amèrica i la Volta al Món

Cristòfor Colom era un navegant que pretenia arribar a les costes orientals de l’Àsia travessant l’oceà Atlàntic d’est a oest. Partia de la idea que la Terra era esfèrica, malgrat que la pràctica totalitat dels geògrafs i navegants d’aquells temps pensaven que era plana. Convençut de la certesa de les seves idees, va presentar el projecte als Reis Catòlics.

Colom va partir el 3 d’agost de 1492 des del port de Palos de la Frontera (Huelva) amb una tripulació de 90 mariners i tres naus: la Pinta, la Niña i la Santa María. Finalment, el 12 d’octubre de 1492 van albirar una costa. Colom pensava que havia arribat a les Índies, concretament a Cipangu (Japó), però en realitat aquella petita illa de les Bahames pertanyia a un continent totalment desconegut per ells.

En el segon viatge, Colom va establir la ruta més ràpida i segura per arribar a Amèrica. El 1504 va retornar definitivament a la Península, on va morir dos anys després, convençut d’haver arribat a l’Índia. Però el 1502 un navegant i mercader florentí, Amerigo Vespucci, ja havia determinat que aquelles terres pertanyien a un nou continent, que va rebre el nom d’Amèrica en honor seu.

Les Cultures Precolombines

Abans de l’arribada dels castellans i portuguesos a Amèrica, en aquest continent hi havia una gran diversitat de cultures que reben el nom de precolombines. Les més destacades eren les dels maies, els inques i els asteques.

Maies, Inques i Asteques

• Els Maies: Eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. Els maies dominaven les matemàtiques i l’astronomia i van tenir un calendari i un sistema d’escriptura propi.
• Els Inques: L’imperi inca era el més gran, comprenia part dels actuals Perú, Bolívia, l’Equador, l’Argentina i Xile.
• Els Asteques: Poblaven la vall de Mèxic des del segle XII.

La Conquesta del Nou Món

La descoberta i les primeres expedicions d’exploració del nou món van donar pas a una segona fase, la conquesta, que es va dur a terme entre el 1518 i el 1540.

Campanyes Clau: Asteques i Inques

Entre les nombroses expedicions que es van organitzar, van destacar:

• La d’Hernán Cortés, que el 1519 va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sotmetre els asteques.
• La de Francisco Pizarro, que el 1531 va partir de Panamà i va conquerir l’Imperi Inca.

La Conquesta de l’Imperi Asteca

Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els asteques o mexiques tenien sotmesos uns 370 pobles. La situació de submissió i vassallatge convertia els pobles sotmesos en aliats potencials dels conqueridors. Hernán Cortés va assetjar la capital de l’imperi asteca.

La Conquesta de l’Imperi Inca

El 1529 Francisco Pizarro va obtenir de Carles I les capitulacions necessàries per a la conquesta del Perú. L’expedició va partir de Panamà a principis del 1531. L’objectiu era trobar el sobirà dels inques. L’acció va provocar nombroses víctimes i el monarca va ser empresonat. Finalment, el 1542, es va crear el virregnat del Perú.

Conseqüències i Impacte dels Descobriments

Formació dels Imperis Ultramarins

Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal i Castella van crear dos grans imperis ultramarins que van proporcionar grans recursos econòmics a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els dos imperis, van acordar repartir-se les àrees que podia explorar cadascuna de les monarquies, tal com consta en el Tractat de Tordesillas, de 1494. Els descobriments impulsats per totes dues corones van comportar el començament de l’hegemonia europea sobre la resta del món.

Topada de Civilitzacions i Avenços Científics

La confrontació, cruenta en la major part d’ocasions, va representar la submissió i explotació dels pobles indígenes americans. Els descobriments també van comportar un avenç molt notable de les ciències.

Colonització i Explotació dels Recursos

Com que les noves terres van ser incorporades a la Corona de Castella, s’hi van introduir les lleis, la llengua i la cultura castellanes, a més de la religió catòlica. Atesa la distància, els reis no podien governar directament el territori, per la qual cosa es van crear:

• Els Virregnats, dirigits per virreis.
• Les Audiències, amb atribucions de govern i justícia.
• El Consell d’Índies, que assessorava els reis.

Per a l'explotació de la mà d'obra es van utilitzar dos sistemes principals:

• L'encomienda: Obligava els indígenes a treballar per al nou propietari durant un període de temps a canvi de formació religiosa, alimentació i una petita retribució econòmica.
• La mita: Sistema utilitzat per a l’explotació de les mines, que obligava els indígenes a treballar a canvi d’un salari.

Impacte Demogràfic i Humà

Els efectes demogràfics van ser devastadors, causant la mort de milions d’indígenes, fet que provocà una veritable catàstrofe demogràfica. Un altre aspecte dels contactes entre individus d’ètnies i cultures diferents va ser el mestissatge, tant biològic com cultural. Els criolls eren els descendents dels espanyols nascuts a Amèrica.

La Defensa dels Drets Indígenes

Per intentar pal·liar els abusos, es van promulgar les Lleis de Burgos (1512). Finalment, les Lleis Noves, aprovades el 1542, van abolir l’encomienda. En la defensa dels drets dels indígenes van destacar els frares dominics Antonio de Montesinos i Bartolomé de las Casas. Fra Bartolomé de las Casas va combatre activament els abusos dels colonitzadors i l’incompliment de les lleis noves.