La Guerra Civil a Catalunya: Batalles i Context Polític
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,08 KB
La Batalla de Terol i l'ofensiva republicana
El desembre del 1937 va començar la batalla de Terol, que va durar fins al gener del 1938. L'objectiu de la República era conquerir Terol per, posteriorment, atacar Saragossa. Inicialment, l'estratègia va tenir èxit, però al gener del 1938 es va produir una contraofensiva franquista d'atac frontal que va acabar amb la victòria del bàndol nacional. A finals de gener de 1938, la ciutat va ser ocupada novament per les tropes de Franco, una tàctica que els nacionals decidirien repetir en el futur.
La Batalla de l'Ebre: El punt d'inflexió
El bàndol republicà va llançar la seva segona gran ofensiva: la batalla de l'Ebre. Va ser l'última de les grans batalles de la Guerra Civil i l'intent definitiu dels republicans per aturar els nacionals. Va tenir lloc entre el 24 de juliol i el 16 de novembre de 1938, amb l'objectiu de travessar l'Ebre per recuperar el contacte amb altres zones de la República.
Va ser la batalla més llarga i cruel, i la decisiva per al desenllaç de la guerra. Els nacionalistes van aprofitar les divisions polítiques a Catalunya per intentar conquerir el territori. L'exèrcit republicà va enviar la majoria dels milicians a l'Ebre per frenar l'avanç franquista cap a Aragó. Tot i els èxits inicials republicans, la contraofensiva franquista va acabar imposant-se. Cal destacar la intervenció de la “Quinta del Biberó”, joves d'entre 16 i 19 anys, a causa de la manca d'efectius.
El context internacional i la caiguda de Catalunya
La batalla de l'Ebre va finalitzar el novembre del 1938, marcada pel Pacte de Munic, on Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i França van acordar no ajudar la República. A partir d'aquí, va començar l'ofensiva cap a Catalunya gairebé sense oposició:
- 15 de gener de 1939: Cau Tarragona.
- 26 de gener de 1939: Ocupació de Barcelona.
- 4 de febrer de 1939: Ocupació de Girona.
- 9 de febrer de 1939: Arribada a la frontera.
El 28 de març s'ocupà Madrid i l'1 d'abril de 1939 es declarà el final de la guerra. Les conseqüències van ser devastadores: més de 100.000 baixes republicanes i 30.000 de nacionalistes. Molts republicans van haver d'exiliar-se a França, instal·lant-se principalment a la costa de Perpinyà.
Causes de la derrota republicana
La derrota va ser provocada per diversos factors:
- Escassetjament de recursos i superioritat numècia numèrica dels nacionals.
- L'abandonament de les potències exteriors (retirada del suport soviètic).
Document públic de caràcter militar.
L'organització política a Catalunya
Amb l'esclat de la guerra, el poder polític va recaure en la Generalitat. El juliol del 1936 es va formar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, però la Generalitat va intentar recuperar el control creant estructures d'estat, com el Consell d'Economia i les Comissions d'Indústries de Guerra.
Al setembre del 1936 es va formar un govern de coalició i, a l'octubre, es va imposar el decret de col·lectivitzacions, que regulava la gestió de les empreses segons el nombre de treballadors.
Els Fets de Maig del 1937
El conflicte intern va esclatar el 3 de maig de 1937 a Barcelona, quan les forces de la Generalitat van intentar desallotjar els anarquistes de la Telefònica. L'enfrontament entre la CNT i el POUM contra el PSUC, ERC i el govern de Caballero va deixar més de 200 morts. Aquests fets van provocar la caiguda de Caballero i l'ascens de Juan Negrín, traslladant el govern central a Barcelona. Finalment, l'arribada massiva de refugiats va suposar una càrrega insostenible per a l'economia catalana.