Segona República Espanyola: Crisi, Eleccions i Front Popular

La Crisi de la Segona República Espanyola i el Front Popular

La repressió de les revoltes a Astúries i Catalunya va generar un gran descontentament popular. Es demanava l'abolició de la pena de mort i l'amnistia per als implicats. Aquest malestar, juntament amb la política repressiva i la manca de solucions als problemes econòmics, va debilitar el govern.

La crisi dels governs de dreta va portar a eleccions generals el 16 de febrer de 1936. Les esquerres van formar el Front Popular, que incloïa l'amnistia pels presos polítics, la continuació de la reforma agrària i més autonomia. La dreta es va presentar com el Bloc Nacional. El Front Popular va guanyar les eleccions de manera clara.

El Govern d'Azaña i les Reformes

El nou govern, presidit per Manuel Azaña, va aprovar l'amnistia pels presos polítics, va restablir la Generalitat de Catalunya i va impulsar la reactivació de la reforma agrària, expropiant hectàrees de terra entre febrer i juliol de 1936. Aquestes mesures van enfrontar les classes privilegiades i van generar un clima de radicalització política i social. L'extrema dreta, especialment la Falange, va reaccionar violentament, provocant enfrontaments i assassinats polítics.

Conflictes al Camp i Canvis de Govern

Es van produir conflictes i enfrontaments al camp. Els jornalers demanaven millores salarials que els propietaris es negaven a acceptar. D'altra banda, la demanda de terres era cada cop més gran, i els camperols, davant el que consideraven lentitud del procés de reforma agrària, van començar a ocupar finques.

El maig de 1936, Alcalá Zamora va ser substituït per Manuel Azaña com a president de la República, mentre que Casares Quiroga ocupava el càrrec de cap del govern. El govern de Casares Quiroga va donar un nou impuls a la reforma agrària i va accelerar els tràmits per a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia basc.

La Generalitat Després del Sis d'Octubre

Després dels fets del Sis d'Octubre, la Generalitat va perdre el control i va quedar sota autoritat militar i del govern central. La Lliga, la CEDA i els radicals van col·laborar amb les noves autoritats, assumint càrrecs i controlant els ajuntaments. L'ordre públic va ser assumit pel govern central. Els polítics col·laboradors van perdre prestigi i la suspensió de l'Estatut va generar descontent social. La repressió contra les organitzacions d'esquerra va provocar malestar, amb milers de presos polítics el 1935 i una creixent demanda d'amnistia.

Les Eleccions de 1936 a Catalunya

La formació de candidatures i la campanya per a les eleccions del 16 de febrer de 1936 a Catalunya van seguir el mateix context de radicalització que a la resta d'Espanya. El Front d'Esquerres, liderat per Esquerra Republicana i que incloïa altres partits progressistes com socialistes, comunistes i nacionalistes, es va presentar amb l'objectiu principal de restaurar l'Estatut, l'amnistia pels presos polítics, restaurar el govern de Companys i altres mesures socials reformistes. Malgrat la desmarcada de la CNT, molts dels seus militants van donar suport actiu al Front. En resposta, les forces de dretes van formar el Front Català d'Ordre, oposant-se a les reformes socials com a "revolucionàries". El Front d'Esquerres va obtenir una victòria contundent envers el Front d'Ordre.

Restabliment de la Generalitat i Conflictes Socials

Després de la victòria del Front d'Esquerres, el govern de la República de Manuel Azaña va restablir l'amnistia pels presos polítics i la Generalitat, amb Lluís Companys confirmat com a president el 29 de febrer de 1936. Malgrat una menor radicalització i violència a Catalunya, hi va persistir la conflictivitat social i laboral, amb vagues i tensions al camp. La Lliga va optar per una oposició moderada, i el govern de Companys es va moderar després de la sortida d'ERC dels independentistes. Es van aplicar mesures agràries i la Generalitat va recuperar atribucions d'ordre públic. La Lliga i ERC van intentar millorar relacions i promoure la normalitat democràtica, mentre l'extrema dreta tenia poca força. El clima polític català es va caracteritzar per la manca d'enfrontaments armats entre grups polítics opositors, en contrast amb altres regions.

Glossari de Termes Clau

• Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA): Coalició política de dretes liderada per José María Gil-Robles que va obtenir la victòria en les eleccions generals del 1933 durant la Segona República espanyola, i que va accedir al govern el 1934.
• Confederació Nacional del Treball (CNT): Confederació de sindicats fundada a Espanya el 1911 d'ideologia anarquista amb un gran suport social a l’inici del segle XX, per part de la pagesia.
• Consell Comarcal: Institució de govern de la comarca, elegida pels alcaldes i regidors. Aquest disposa de competències diverses, transferides per la Generalitat de Catalunya.
• Constitució: Llei fonamental de l'Estat que en recull el funcionament, les llibertats i drets dels ciutadans. La primera Constitució es va promulgar a Cadis el 1812 i l'actual es va promulgar l’any 1978 al final de la dictadura de Franco.
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Partit polític català de centreesquerra i nacionalista. Va ser fundat el 1931, sota el lideratge de Francesc Macià i de Lluís Companys. Va formar part dels governs de la Generalitat.
• Estatut d'Autonomia: Norma institucional bàsica de les comunitats autònomes espanyoles recollides en la Constitució espanyola.
• Estraperlo: Crisi política que va tenir lloc el 1935 quan es van descobrir casos de suborn per part del poder, això va provocar la dimissió del govern de Lerroux.
• FAI: Sigles de la Federació Anarquista Ibèrica, organització revolucionària anarquista creada el 1927. Estava estretament vinculada amb la CNT a través de la presència en l'organització anarcosindicalista de membres de la FAI, que havien de vetllar perquè el sindicat no s'allunyés dels postulats anarquistes.
• Falange Española: Organització política d'ideologia feixista fundada l’any 1933 per José Antonio Primo de Rivera. Un any més tard, es fusionarà amb les JONS. Tindrà un paper destacat en el clima de violència previ a la Guerra Civil Espanyola. I finalment, va ser l'única organització política permesa durant el Franquisme.
• Fets d'Octubre: Moviment insurreccional del govern de la Generalitat que es va iniciar el 6 d'octubre de 1934 quan el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyol. Va ser militarment reprimit, el govern va ser empresonat i es va suspendre l'estatut d'autonomia.
• Front Popular: Coalició de partits i agrupacions d'esquerra formada per presentar-se en les eleccions generals del 1936. A Catalunya, va concórrer com a Front d'Esquerra de Catalunya. Aquest, incloïa l'amnistia per als presos de la Revolució d'Octubre del 34 i la posada en marxa de les reformes paralitzades del Bienni Progressista.
• Llei de Contractes de Conreu: Llei elaborada pel govern de Lluís Companys i aprovada l'abril del 1934 per substituir l'antic contracte de rabassa morta i acabar amb la conflictivitat al camp, i encara que aquesta va ser anul·lada, el Parlament va tornar a aprovar-la.
• Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM): Partit marxista espanyol fundat a Barcelona el 1935 integrat en el Moviment Socialista de Catalunya. Alguns dels seus líders van ser Andreu Nin i Joaquim Maurín, i s'oposava a l'estalinisme. Va participar en els enfrontaments dels fets de Maig del 1937.
• Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): Partit polític d'ideologia marxista fundat el 1879 per Pablo Iglesias. Durant la dictadura franquista va passar a la clandestinitat i amb l'arribada de la democràcia es va convertir en la principal força de l'esquerra.
• Reforma Agrària: Conjunt de mesures econòmiques impulsades pel primer govern de la II República el 1932 per eliminar la desigualtat social entre la pagesia. Preveia l'expropiació amb indemnització de latifundis per ser repartits entre pagesos. El rebuig dels grans terratinents i les dificultats econòmiques van alentir-ne la posada en marxa.
• Sufragi Universal: Dret a vot de tots els ciutadans majors d'edat, sense importar la riquesa que tenen, per escollir els representants a les Corts.