La Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República

T9: La Dictadura de Primo de Rivera

El context de la dictadura

Dins la Restauració Borbònica, sota el regnat d'Alfons XIII, el cop d'Estat de Primo de Rivera irromp en un moment de crisi del sistema polític iniciat el 1917.

Motius del cop d'Estat (1923)

• Desprestigi del sistema polític del règim constitucional de la Restauració.
• Imminent perill de revolució social.
• Impedir el debat a les Corts de l'Expedient Picasso.

L'acceptació general de la dictadura va ser arran del seu caràcter provisional per solucionar el perill de revolució social i el conflicte del Marroc.

Etapes de la dictadura

1. Directori militar (1923-1925)
2. Directori civil (1925-1930)

1. El Directori militar (1923-1925)

Iniciat amb el suport de l'alta burgesia, les classes mitjanes, el rei i una part dels militars. Es van prohibir partits i sindicats, es va suspendre la Constitució i es van dissoldre les cambres legislatives.

• Unitat nacional: Persecució del nacionalisme i suspensió de la Mancomunitat de Catalunya.
• Ordre públic: Repressió del moviment obrer per posar fi al pistolerisme.
• Guerra del Marroc: Desembarcament d'Alhucemas (1925) i derrota definitiva del Rif.
• Regeneracionisme: Mesures contra el caciquisme i legislació social.

2. El Directori civil (1926-1930)

S'intenta institucionalitzar el règim amb un marcat nacionalisme econòmic i dirigisme estatal (proteccionisme i grans obres públiques). S'adopta el corporativisme (model de Mussolini) amb la creació de l'Assemblea Nacional Consultiva, la Unión Patriótica i el sindicat vertical.

2.1 El final de la dictadura (1930-1931)

La dimissió de Primo de Rivera (1930) va ser causada per la seva salut, l'impacte del crac del 29 i l'oposició creixent. El va succeir la Dictablanda (Berenguer i Aznar), que va desembocar en el Pacte de Sant Sebastià i la proclamació de la II República el 1931.

T10: La Segona República Espanyola

Règim democràtic marcat per la crisi financera internacional, el sorgiment dels totalitarismes i l'oposició conservadora. Es divideix en tres etapes: Bienni reformista (1931-33), Bienni conservador (1933-36) i Front Popular (1936).

El Bienni conservador (1933-1936)

Es va caracteritzar per una política revisionista de les reformes anteriors (frenada de la reforma agrària, suspensió de legislació laica). La inclusió de la CEDA al govern va provocar la Revolució d'octubre de 1934, especialment cruenta a Astúries i amb la proclamació de l'Estat català per Lluís Companys.

El Front Popular

Després de les eleccions de febrer de 1936, el govern del Front Popular va restablir les reformes, però la polarització social i política va augmentar. L'assassinat de Calvo Sotelo va ser el detonant del cop d'Estat del 17 de juliol de 1936, iniciant la Guerra Civil Espanyola.