Cop d'Estat i Guerra Civil a Espanya (1936)

El Cop d'Estat del Juliol de 1936

Al juliol de 1936, un sector important de l’exèrcit va protagonitzar un cop d’Estat, al qual es van unir les organitzacions polítiques antirepublicanes (falangistes, tradicionalistes, monàrquics…). Els sublevats van prendre els òrgans de govern d’algunes ciutats i van constituir juntes militars per a “restablir l’ordre” i acabar amb el Front Popular. Però el govern republicà va poder sufocar l’aixecament en zones estratègiques. Davant del clamor popular, el 19 de juliol, José Giral, nou cap de govern, va donar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular, per frenar el cop. Espanya va quedar dividida en dues zones, cosa que va desencadenar la Guerra Civil: l’alçament va triomfar a les regions agrícoles i d’orientació política conservadora, i va fracassar a les grans ciutats i les principals regions industrials i obreres.

La Revolució Social a la Zona Republicana

Al territori republicà, es va crear una estructura de poder popular vertebrada al voltant dels sindicats i partits d’esquerres. Es van sentir autoritzats a impulsar canvis socials revolucionaris.

• Entre l’estiu i la tardor del 1936, el poder de l’Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular.
• Els consells, comitès, i juntes s’ocupaven d’organitzar les columnes de voluntaris per anar al front, de l’ordre públic, de l’economia i de molts altres aspectes de la vida social. Algunes s’unificaren per formar consells revolucionaris.

El govern de la República va ordenar la dissolució de l'exèrcit tradicional i la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d'integrar-se les milícies populars. La situació, però, es va agreujar des de l'agost a causa del progrés constant de les tropes feixistes, que va posar en qüestió la dissolució de l'exèrcit republicà i la capacitat militar de les milícies.

Les Col·lectivitzacions

Un dels elements centrals del procés de revolució social va ser la col·lectivització d'una gran part de la propietat industrial i agrària. Els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses perquè els empresaris havien estat detinguts o assassinats, o perquè es van apoderar del control i de la direcció de les empreses i van comunicar als amos que des d'aleshores les explotarien en règim d'autogestió.

Una sèrie de decrets del govern de la República i de la Generalitat van donar cobertura legal a les confiscacions d'indústries i terres:

• L'11 d'agost del 1936 es va crear el Consell d'Economia de Catalunya, que va dissenyar un pla socialista de reorganització de l'economia.
• A l'octubre es va promulgar el decret de col·lectivitzacions, que legalitzava el procés col·lectivista.

Al final de la guerra hi havia unes 4500 empreses controlades pels comitès obrers i unes 2000 col·lectivitzades. Per tal de mantenir l'activitat productiva, aixecar una indústria de guerra i atendre les necessitats de subsistència de la població, es van prendre mesures com el control de la banca i la creació d'entitats de crèdit públic.

La Zona Nacional i la Junta de Defensa

Zona dominada pels insurrectes: Zona Nacional

• 20 juliol 1936: Mort del general Sanjurjo, considerat el cap del moviment colpista. El fracàs de la insurrecció va ser l’inici de la guerra i va plantejar un problema de lideratge.
• 24 juliol: Es crea a Burgos la Junta de Defensa Nacional, formada per militars: Mola, Franco, Queipo de Llano i presidida per Miguel Cabanellas (general més antic).
• Missió de la Junta de Defensa Nacional: Governar el territori ocupat.
• Primeres mesures: Prohibició de l’activitat de tots els partits polítics, suspensió de la Constitució i paralització de la reforma agrària.