Les Cinc Grans Teories d'Aristòtil: Metafísica, Potència, Cosmologia, Epistemologia i Ètica

Les Cinc Grans Teories d'Aristòtil

1. Teoria Metafísica

• Critica la teoria de les formes de Plató, ja que opina que és una teoria massa dualista.
• Proposa el concepte de substància: cada substància té una matèria i una forma. No hi ha matèria sense forma ni forma sense substància. El cos és la forma de la matèria. La matèria és la mateixa al llarg dels anys; és la forma la que canvia.
• Tipus de canvi de forma:
  • Substancial: deixes la forma que tenies per passar a una altra (ex. quan mors).
  • Accidental: si et poses malalt o et tornes més simpàtic, és un canvi de forma accidental, però segueixes sent un ésser humà.

2. Teoria de la Potència i l'Acte

• En el moment en què passa una cosa, aquesta ja està en potència (ex. nosaltres som vells en potència).
• El que és en potència passarà a acte.
• "La matèria es correspon amb la potència, ja que quan la matèria agafa una forma, es determina. De la mateixa manera que la potència, quan passa a ser un acte, també es determina."

3. Cosmologia Aristotèlica

• El cosmos és esfèric, per tant té uns límits, i fora d'aquests límits no hi ha res.
• Característiques del cosmos esfèric:
  1. Ocupa tot un espai i la Terra està enmig.
  2. Al voltant del planeta hi ha altres cossos celestes.
  3. La Lluna és el cos més proper a la Terra; per tant, l'espai que hi ha entre ells és el món sublunar (món de canvi permanent).
  4. De la Lluna fins al límit del cosmos hi ha el món supralunar (món quasi perfecte, món amb temps).
• El cosmos es mou i nosaltres amb ell. Això vol dir que aspirem a una cosa perfecta, i s'aspira a la perfecció perquè hi ha un ésser perfecte: Déu.
• Si no hi ha canvi, no hi ha temps, però l'únic que no té canvi és Déu.

4. Teoria del Coneixement (Epistemologia)

• Tot coneixement comença amb les sensacions.
• Els conceptes provenen de l'experiència i, per tant, de la memòria.
• La raó ens permet tenir conceptes i, per tant, els dona forma.
• Tres tipus de saber:
  • Tècnic – Artístic: és el saber que tenen aquells qui produeixen una determinada cosa (ex. metges, arquitectes).
  • Pràctic: política i ètica, el que serveix per viure bé.
  • Teòric: no serveix de res pràcticament, però per Aristòtil és el més important. És saber la finalitat, el saber teòric permet saber la "veritat". Es basa en l'impuls humà de saber la veritat, per tant és el més digne (tres tipus: matemàtic, físic i metafísic).

5. Ètica Aristotèlica: La Recerca de la Felicitat

• Saber pràctic que ens permet viure bé (felicitat: estat de benestar).
• Només podem ser feliços si no som esclaus, o bé dels altres, o bé de nosaltres mateixos (esclau de les pròpies passions). Les passions són sentiments que et dominen i et determinen, per tant són irracionals.
  *En cap dels dos casos hi ha capacitat d'autodomini.*
• Una persona no és esclava quan té capacitat d'autodomini (cadascú ha de pensar què ha de fer per ser feliç). Si ets capaç de dominar les passions, pots arribar a viure el millor possible.