El govern provisional i el període constituent de la Segona República (abril-desembre 1931)

El 12 d’abril de 1931 se celebren eleccions municipals a Espanya, convocades pel darrer president del govern, l’almirall Aznar, del breu període de la dictablanda (consecutiu a l’etapa de dictadura de Miguel Primo de Rivera) amb què es va cloure el vell règim de la Restauració. Alfons XIII era el monarca del regne des de 1902.

Els partits opositors a la dictadura i a la monarquia, republicans, socialistes i nacionalistes tant de dretes com d’esquerres, que havien signat el Pacte de Sant Sebastià l’agost de 1930, van presentar un programa comú per presentar-se a les eleccions. També van adquirir el compromís que un nou règim republicà reconeixeria el dret a l’autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia. A les eleccions municipals, es van imposar a les grans ciutats i als territoris més poblats i industrialitzats. El 14 d’abril es va proclamar oficialment la II República (la I República havia durat de 1873 a 1874), Alfons XIII no va abdicar, va marxar cap a l’exili a Roma, i els líders opositors fins aleshores van formar el govern provisional, presidit per Alcalá Zamora.

Aquest govern provisional va convocar eleccions a Corts constituents el 28 juny de 1931, per tal que el nou règim disposés d’una cambra legislativa amb representants que, per una banda, aprovessin una nova Constitució i, per una altra, generessin un govern democràtic a punt per afrontar els problemes d’Espanya no resolts durant la Restauració.

Fins a l’estiu de 1931, l’actuació del govern provisional format per republicans de dretes, radicals i d’esquerres, socialistes i nacionalistes; va anar encaminada al següent:

• Alliberar els presoners polítics a través d’una amnistia
• Proclamar llibertats polítiques i sindicals bàsiques
• Neutralitzar el poder de l’exèrcit i actuar en favor de la pagesia
• Afrontar els efectes de la crisi econòmica, agreujada pel crac de 1929
• Reconduir la situació catalana, ja que Macià s’havia avançat i havia proclamat la República Catalana abans de la proclamació de la República Espanyola, en el marc d’una hipotètica Federació Ibèrica de repúbliques
• Establir una jornada laboral de 8h
• Ampliació dels equips docents i laïcitat educativa.

Ja d’entrada, es va fer palès quins serien els problemes i reptes amb què es trobaria el nou règim: la qüestió catalana, el problema religiós, l’oposició d’empresaris i grans propietaris agrícoles, el problema militar, la mobilització dels jornalers, etc.

A les eleccions generals a Corts constituents el 8 de juny de 1931 van imposar-se les forces d’esquerra (com el PSOE) o de centreesquerra. A Catalunya, el triomf va ser, com a les eleccions municipals, per a Esquerra Republicana de Catalunya. Alcalá Zamora va esdevenir president de la República (cap d’Estat) i, ja a l’octubre, Azaña va ser nomenat president del govern (cap de l’executiu). Les noves Corts van nomenar una comissió encarregada d’elaborar una nova Constitució, que fou aprovada per majoria aclaparadora el 9 de desembre de 1931, malgrat l’oposició dels sectors de dreta, sobretot contraris a la laïcitat i la descentralització de l’Estat.

Tres bàsics de la Constitució de 1931:

• Molt progressista i democràtica
• Sobirania nacional: el poder emana del poble
• Estat integral, amb la possibilitat de constituir governs autònoms
• Separació clara de poders
• Declaració de drets i llibertats amb preocupació pels temes socials
• Igualtat davant la llei
• Sufragi universal a partir dels 23 anys, masculí i femení
• Laïcitat de l’Estat (estat aconfessional), es prohibeix l’ensenyament religiós
• Reconeixement del matrimoni civil i del divorci
• El president de la república era elegit per les corts