Glossari de termes filosòfics

A

Analogia: Forma de coneixement que procedeix per comparació.

Antropocentrisme: Doctrina que afirma que l’ésser humà és el centre de totes les reflexions.

A priori: Proposició independent de l’experiència.

Certesa: En un sentit, és una qualitat subjectiva que s'atribueix a la creença del subjecte i, en un altre sentit, és una característica del coneixement.

Contingència: Tot allò que pot existir o no existir. El contrari de la necessitat.

Cosmogonia: Explicacions mítiques o religioses sobre l’origen de l’univers.

Cosmologia: Ciència que estudia l’estructura i principis de l’univers.

Cognitiu: Tot allò que té relació amb el coneixement.

Cultura: Cura i perfeccionament de les aptituds humanes més enllà de la naturalesa.

D

Deducció: Raonament propi de les matemàtiques i la lògica que consisteix en aplicar principis generals a casos particulars.

Doctrina: Conjunt de principis filosòfics, polítics, econòmics, religiosos, etc.

Dogmatisme: Doctrina que accepta determinades afirmacions sense crítica prèvia.

E

Empirisme: Moviment filosòfic que considera l’experiència com a única font de coneixement.

Epistemologia: Part de la filosofia que s’ocupa de l’estudi del coneixement.

Escepticisme: Doctrina que dubta de la possibilitat d’aconseguir un coneixement veritable.

F

Fal·làcia: Raonament lògic que, tot i semblar correcte, no ho és.

Filantrop: Persona que estima la humanitat, que ajuda desinteressadament els altres.

G

Geocentrisme: Teoria que defensa que la Terra ocupa el centre del nostre sistema.

H

Heliocentrisme: Teoria que defensa que el Sol ocupa el centre del nostre sistema.

Heretgia: Opinió que va en contra dels dogmes establerts per l’Església.

Heterodòxia: Opinió o pensament que no s’ajusta a la doctrina oficial.

I

Idealisme: Doctrina que atribueix a les nostres idees una realitat transcendent.

Inducció: Procediment propi de les ciències empíriques que obté principis generals a partir de casos particulars.

J

Judici: Una proposició o judici és una oració que afirma o nega alguna cosa.

L

Lògica: Ciència que estudia els raonaments deductius i les seves regles.

Logos: Concepte d’origen grec que significa al mateix temps paraula i pensament.

M

Maniqueisme: Doctrina del persa Manes que explica la totalitat del que existeix a partir de l’acció de dos principis: el bé (la llum) i el mal (la foscor).

Materialisme: Doctrina que explica la realitat a partir de la matèria i les lleis a què està sotmesa.

Mecanicisme: Doctrina que explica la totalitat dels fenòmens naturals de forma autònoma, a partir de la seva estructura interna.

Metafísica: Etimològicament és qualsevol doctrina que va més enllà (meta) de la realitat física. Alguns autors utilitzen el terme com a sinònim d’inintel·ligible o difícilment experimentable.

Mètode: Conjunt de procediments que utilitza una ciència per aconseguir el seu objectiu.

Mística: Vivència que vincula una persona amb Déu.

Mite: Narració que explica fenòmens naturals de forma sobrenatural (a partir de Déus, herois, etc.).

Monisme: Doctrina que explica el conjunt del que existeix a partir de l’acció d’un únic principi.

Moral: Conjunt de valors i principis que guien la conducta d’una persona.

N

Naturalesa: Conjunt de fenòmens o estats naturals. Predisposició a actuar d’una determinada manera.

Necessitat: Conjunt de fenòmens que no poden existir de cap altra manera o el contrari dels quals és impossible.

O

Ontologia: Part de la metafísica que reflexiona sobre l’ésser.

Ortodòxia: Opinió o pensament que s’ajusta a la doctrina oficial.

P

Panteisme: Doctrina que identifica la naturalesa amb una única substància absoluta i infinita (Déu).

Paradoxa: Afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.

Percepció: És la captació sensorial d’un conjunt de dades sensibles o estímuls.

Positivisme: Doctrina que atribueix a la ciència un paper decisiu en el progrés i el benestar de la humanitat.

Possibilitat: Potència perquè alguna cosa existeixi o esdevingui, capacitat per fer o no alguna cosa.

Postulat: Proposició fonamentada que s’admet sense proves i que és necessària per altres raonaments.

Pragmatisme: Doctrina filosòfica que posa l’accent en la consecució dels fins.

Praxis: Etimològicament significa acció i, per tant, es contraposa a especulació o contemplació.

Proposició: Una proposició o judici és una oració que afirma o nega alguna cosa.

R

Racionalisme: Moviment filosòfic que considera la raó com a única font de coneixement.

Realisme: Doctrina que afirma que hi ha una realitat exterior i independent del subjecte.

Representació: Imatge de les persones, objectes o esdeveniments a la consciència.

Revelació: Qualsevol manifestació de la divinitat. Coneixement sobtat.

S

Sensació: Efecte produït per un estímul sobre els sentits.

Sentiment: Estat afectiu que persisteix en el temps, a diferència de l’emoció que és més intensa i puntual.

Sil·logisme: És un tipus de raonament deductiu que consta de dues premisses i una conclusió.

T

Teocentrisme: Doctrina que considera que Déu és la causa o principi de tot el que existeix.

Teologia: Discurs que intenta explicar l’existència Déu de forma racional.

Transcendència: Tot allò que existeix més enllà de la consciència i, per extensió, del món físic.

V

Validesa: És l’existència justificada d’un principi. Implica una certa veritat objectiva.

Valor: Propietat dels objectes físics o abstractes que ens indica la seva importància.

Verificar: Comprovar experimentalment la veritat o falsedat d’un enunciat.

Veritat: Correspondència d’una afirmació amb els fets (veritat empírica) o absència de contradicció lògica (veritat formal).

Virtut: Qualitat moral positiva que acostuma a contraposar-se al defecte (ètica) o el vici (religió).