Globalització i Integració d'Espanya a la UE
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,29 KB
La Globalització: Un Món Interconnectat
La globalització és un procés d'integració mundial que influeix en els àmbits econòmic, social, cultural, polític i tecnològic. Avui dia, el món es coneix com una Aldea Global interconnectada.
Factors que han accelerat la globalització
Els avenços tecnològics, que han creat la revolució tecnològica, i l'expansió dels fluxos comercials han accelerat el procés de globalització. Aquest procés ha modificat les relacions entre diversos països i organitzacions internacionals.
Globalització Econòmica
La globalització econòmica ha facilitat l'economia a través de les noves tecnologies, permetent contractes i intercanvis amb empreses de manera instantània i simultània. A escala mundial, ha provocat la deslocalització i la desestructuració industrial, així com un augment dels serveis d'informació i de cultura.
Globalització Social
La globalització ha comportat grans canvis socials i moltes transformacions, com ara:
- Augment del nivell de consum.
- Canvis en els mercats laborals.
- Canvis en els models familiars.
Globalització Cultural
La globalització cultural afecta àmbits com la ciència, que són sectors estratègics per als centres d'investigació. Empreses i països inverteixen cada vegada més en recursos d'investigació i desenvolupament. A més, hi ha un accés ràpid a la informació a través dels mitjans de comunicació.
Desigualtats Territorials al Món
El sistema econòmic actual ha generat benestar i progrés només per a un nombre limitat de persones i països. Però també ha provocat problemes, com l'augment de la pobresa en alguns territoris.
Països Desenvolupats
Al voltant del 20% de la població mundial viu en països desenvolupats, situats majoritàriament a l'hemisferi nord. Aquests països es caracteritzen per la seva riquesa econòmica, un alt nivell d'urbanització i un creixement demogràfic moderat. Tenen un PIB per càpita elevat i un IDH alt.
Països Pobres
A Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica hi ha països subdesenvolupats. Per exemple, els països subsaharians pateixen una situació de pobresa i endarreriment tecnològic. Sovint no tenen recursos naturals en benefici propi i pateixen guerres internes.
Nivells de Desenvolupament Diferents
Els països pobres tenen un nivell de vida baix i un creixement de la població elevat. L'economia agrària és potent i el desenvolupament industrial escàs. Els països emergents comparteixen elements dels països rics i pobres, amb grans diferències socials.
Contrastos Econòmics a la Unió Europea
Sector Primari
El sector primari és poc representatiu, però està en procés de transformació. Inclou productes agrícoles, ramaderia porcina, pesca i aqüicultura.
Sector Secundari
El sector secundari inclou les taxes de producció i ocupació, les indústries i els intercanvis de béns industrials.
Sector Terciari
El sector terciari representa la major part de la riquesa. Inclou activitats econòmiques com:
- Comerç: producció de béns i serveis, importació d'aliments, matèries primeres i energia, i exportació de productes manufacturats.
- Transport: densa xarxa de carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports.
- Turisme: interior i exterior, amb els països mediterranis com a principals destinacions i els països del nord com a principals emissors.
La Integració d'Espanya a la Comunitat Europea
La integració d'Espanya a la Comunitat Europea es va signar el 12 de juny de 1985 i va entrar en vigor l'1 de gener de 1986. Espanya es va convertir en membre de ple dret de la Comunitat Europea. L'autorització de les Corts Generals es va fer per mitjà de la llei orgànica 10/1985, de 2 d'agost, d'autorització per a l'adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees.
Antecedents
El 1957, quan es va signar el Tractat de Roma, Espanya es trobava sota la dictadura del General Franco i absolutament desconnectada de la resta de països comunitaris. El 1962, mitjançant l'informe Birkel-Bach, es va establir que per adherir-se a la Comunitat era condició necessària tenir un règim democràtic i que, pel que fa al règim econòmic, l'estat candidat necessitava un període preparatori per enfortir la seva economia. Espanya no va complir la condició política fins al novembre de 1975, tot i que a nivell econòmic es va signar el 29 de juny de 1970 un acord preferencial que va permetre equilibrar els intercanvis econòmics entre Espanya i la CEE.
Procés de Negociació
El 27 de juliol de 1977, el Govern espanyol va presentar la seva sol·licitud formal d'adhesió, obrint-se un període de negociacions que va durar 8 anys. El Palau Reial de Madrid va ser el lloc escollit per a la signatura de l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea.
El procés de negociació va tenir els següents punts:
- El setembre de 1977, el Consell de la Comunitat va formular la seva opinió favorable a l'adhesió espanyola i va encarregar a la Comissió un dictamen.
- La primavera de 1978, la Comissió va remetre al Consell l'informe on es demanava que les negociacions comencessin al més aviat possible. L'aprovació de la Constitució espanyola va afavorir aquesta valoració.
- El 5 de febrer de 1979, a Brussel·les, es va obrir formalment el procés de negociació, que va suposar dos processos paral·lels.
Les negociacions van ser lentes fins a principis de 1982, quan es van agreujar amb els problemes interns dels estats membres. No va ser fins que el gener de 1984 la Comissió va presentar una posició de negociació sobre el capítol agrícola que va permetre entrar en la fase final de la negociació. Finalment, el 12 de juny de 1985, els instruments d'adhesió estaven llestos per a ser ratificats.
El Tractat i l'Acta d'Adhesió
El 12 de juny de 1985 es van signar el tractat i l'acta d'adhesió en dos actes solemnes a Madrid i Lisboa (atès que Portugal també s'adheria a la Comunitat Europea). Aquests documents van entrar en vigor l'1 de gener de 1986. El període entre la signatura i l'entrada en vigor va ser de transició, durant el qual Espanya tenia veu però no vot.
Concretament, es van signar tres documents:
- El Tractat d'Adhesió.
- L'Acta d'Adhesió: document que conté 403 articles, 36 annexos i 25 protocols i que preveu les modificacions necessàries per a l'adaptació espanyola al dret comunitari.
- L'Acta Final: un seguit de declaracions oficials dels estats que serveixen per interpretar l'acta d'adhesió i que posen punt final a la negociació.
Jurídicament, la via per la qual va ser possible l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea va ser l'article 93 de la Constitució espanyola, segons el qual, mitjançant llei orgànica, es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s'atribueixi a una organització o institució internacional l'exercici de competències derivades de la Constitució. L'autorització de les Corts va provenir de la llei orgànica 10/1985.