Vocabulari de Geografia per a Batxillerat: Conceptes Clau i UE

Vocabulari de Geografia: 2n de Batxillerat

Europa

Parlament Europeu

Òrgan de la UE format per 751 membres, elegits per sufragi directe als 28 estats cada cinc anys. El nombre d'escons s'assigna en funció de la població de cada Estat membre i els diputats s'agrupen per afinitats polítiques, no per nacionalitats. És una de les principals institucions legisladores de la Unió Europea (UE). Les funcions fonamentals són: debatre i aprovar, juntament amb el Consell Europeu, la legislació de la UE; sotmetre a control altres institucions de la UE per garantir el seu funcionament democràtic; i debatre i adoptar, juntament amb el Consell, el pressupost de la UE. Té tres seus: a Brussel·les (Bèlgica) i Estrasburg (França) se celebren les sessions plenàries i a Luxemburg hi ha la Secretaria General.

Comissió Europea

És una de les institucions principals de la Unió Europea (UE), l'òrgan executiu, equivalent al "Govern". Representa els interessos d'aquesta en el seu conjunt. Elabora el pressupost, proposa lleis, assegura el compliment dels acords i tractats, la posada en pràctica de les polítiques comunitàries i l'ús dels fons europeus. Està composta per 28 comissaris, un per cada país de la UE (amb competències en àmbits d'actuació específics). El seu mandat és per un període de cinc anys.

Fons Europeus

Destinats a reduir els desequilibris regionals de la UE amb ajudes en forma d’inversions en infraestructures i equipament de les zones més endarrerides (*estructurals*), en promoure la cohesió econòmica i social (*de cohesió*); en fomentar les oportunitats de feina, formació i mobilitat geogràfica i professional dels treballadors; en pal·liar deficiències en medi ambient i transports i també a facilitar la seva adaptació a les transformacions industrials i als canvis dels sistemes de producció o en formació.

Tractat de Roma

Document constituent de la CEE. Es va signar l’any 1957 per part de la República Federal Alemanya, França, Itàlia i els tres països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg). Aquests sis països van emprendre el camí cap a la unitat, mitjançant acords econòmics i socials que van impulsar la cooperació i la solidaritat entre els seus pobles. Amb el tractat es crea una unió duanera que permet el lliure comerç de mercaderies mitjançant l'eliminació d'aranzels i la supressió d'altres barreres per a reconstruir i recuperar el paper internacional que Europa havia perdut després de les dues Guerres Mundials.

Unió Europea

Organització supranacional que es concreta el febrer de 1992 amb el Tractat de Maastricht. Va superar el contingut principalment econòmic que havia tingut la CEE. Es tracta d’una entitat jurídica independent dels Estats que la componen, que té competències exclusives de caire econòmic, el compliment de les quals és obligat per als estats membres, i altres de compartides (política exterior i defensa). El tractat va establir els tres grans pilars de les actuacions comunes de la UE:

• Tractats Comunitaris: recullen les polítiques de la UE; els estats han cedit sobirania i adopten decisions comunes.
• La Política Exterior i la Seguretat Comuna.
• Justícia i Afers d’Interior: terrorisme, immigració clandestina, tràfic de drogues...

Termes Geogràfics Generals

Centralisme Político-Administratiu

L’Estat és l’organització político-administrativa d’un territori. És centralitzat si l’administració general o la gestió d’aquest territori es fa a través d’organismes i institucions menors, és a dir, es governa des d’un centre que pren les decisions que afecten totes les entitats territorials que l’integren, sense cap autonomia (un únic govern central). Per exemple, la monarquia absoluta de l’Espanya dels Borbons, el règim franquista, qualsevol dictadura. Espanya, amb la Constitució de 1978, va substituir aquest sistema per l'Estat de les Autonomies i, per tant, ara és un Estat descentralitzat.

Comunitat Autònoma

Regió que, dins de l’Estat, es constitueix amb un govern i unes competències per administrar els seus interessos propis. Formada per una o diverses províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes. Té un estatut que determina el seu grau d’autonomia, segons les seves competències delegades pel govern central (ordenació del territori, educació, sanitat, obres públiques, etc.). L’Estat espanyol està constituït per 17 Comunitats Autònomes amb competències transferides i dues ciutats autònomes. Exemple: La Comunitat de les Illes Balears, Andalusia....

Coordenades Geogràfiques

Sistema de referències espacials que ens permet la localització d'un punt de la Terra en un mapa. Són la latitud (distància entre un punt i l’equador) i longitud (distància entre un punt i el meridià zero o de *Greenwich*). Es mesura en graus.

Desequilibris Territorials

Consisteixen en grans diferències respecte a les condicions naturals i la desigual distribució dels recursos en el territori. A més, s’accentuen per l’actuació humana. Resulten d’una combinació de factors heretats i actuals, i són principalment de quatre tipus:

1. Desequilibris econòmics. S’observen en la capacitat productiva (PIB) i la renda per càpita.
2. Desequilibris demogràfics. Distribució de la població.
3. Desequilibris socials. Consum i, sobretot, la dotació de serveis sanitaris, educatius, culturals, d’oci, assistencials i de qualitat ambiental.
4. Desequilibris de capacitat decisòria. Es tradueixen en l’existència d’espais centrals (que dominen) i espais perifèrics (que són dominats).

Exemple: Les diferències econòmiques entre el nord i el sud a Espanya; la diferent densitat de població entre les zones de l'interior i les costaneres, etc.

Determinisme Geogràfic

Teoria segons la qual, entre fenòmens naturals i fets humans, regeix una relació necessària de causa i efecte, és a dir, que l’activitat de l’home està “determinada” pel medi físic. Exemple: la transhumància.

Equador

Cercle màxim del globus terraqüi perpendicular a l’eix de la Terra i equidistant entre els dos pols, dividint la Terra en dos hemisferis: nord i sud. Constitueix el paral·lel de latitud zero.

Escala Cartogràfica

Relació entre una longitud mesurada sobre el mapa i la corresponent longitud a la realitat, és a dir, indica el grau de reducció practicada en el mapa. Les més habituals són la gràfica i la numèrica. Els mapes confeccionats per l’Institut Geogràfic Nacional, estan a escala 1/50.000 (1 cm del mapa equival a 50.000 cm en la realitat o 0,5 km).

Estat de les Autonomies

Organització político-administrativa institucional de l’Estat espanyol nascuda a partir del Títol VIII de la Constitució de 1978. L’organització institucional autonòmica està regulada pels estatuts d’autonomia (conjunt de normes legals que regulen l’autogovern d’acord amb la Constitució i fixen l’organització política i les competències que corresponen al govern autonòmic). Es basa en la igualtat territorial (els estatuts no poden concedir privilegis o discriminacions en qüestions fiscals, salarials, seguretat social, etc.) i en la solidaritat (no hi pot haver desequilibris entre comunitats). L’Estat Central ha de vetllar per un equilibri adequat, desenvolupant polítiques regionals que aproximin el nivell del benestar. Les 17 comunitats i les dues ciutats (Ceuta i Melilla) autònomes, estan dotades d’àmplia capacitat d’autogovern i això significa que Espanya és un Estat descentralitzat, ja que moltes competències són assumides per les Comunitats Autònomes, però el Govern Central es reserva competències exclusives (Defensa, Interior, Afers Estrangers...).

Fons de Compensació Interterritorial (FCI)

Diners procedents dels Pressupostos Generals de l’Estat que es destinen a despeses d’inversió pública (infraestructures, serveis, desenvolupament de projectes productius, creació i desenvolupament d’empreses, generació de treball...) en aquelles Comunitats amb renda per càpita inferior a la mitjana nacional i per fer efectiu el principi de solidaritat. Per exemple, pel desenvolupament de Comunitats Autònomes com *Castella-la Manxa* o *Andalusia* que tenen menys recursos.

Geografia Física

És la part de la geografia que s’ocupa de representar, descriure, analitzar, explicar i interpretar tots els fenòmens físics i naturals que constitueixen el medi ambient natural: relleu, clima, aigua, sòls, etc.

Geografia Humana

És la part de la geografia que s’encarrega de localitzar, representar, descriure, analitzar, explicar i interpretar els fenòmens humans provocats per l’acció de l’ésser humà, com per exemple: la població, les activitats econòmiques, l’espai urbà, etc.

Isolínia

Nom genèric donat a cadascuna de les línies que uneixen en un mapa punts on el valor d’un element determinat és el mateix. Exemples: isotermes (temperatura), isòbares (pressió atmosfèrica), isohietes (precipitacions).

Latitud

Distància angular, mesurada en graus, des de qualsevol punt de la Terra fins a l’equador. Pot ser Nord o Sud, des dels 0º de l’equador fins als 90º del Pol Nord, o des dels 0º de l’equador fins als 90º del Pol Sud.

Longitud

Distància angular, mesurada en graus, des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià 0º o de *Greenwich*. Pot ser Est o Oest, de 180º màxim.

Mapa Topogràfic

És una representació de la superfície terrestre mitjançant corbes de nivell que té com a finalitat mostrar les variacions del relleu de la Terra. A més de les corbes de nivell, solen incloure altres variables geogràfiques com la vegetació, els sòls, la xarxa hidrogràfica, les localitats..., totes elles amb el seu corresponent color i símbol.

Portolà

Carta nàutica d’un port d’època medieval en la qual es representaven amb gran precisió el perfil de les costes i els rius navegables i en els quals es consignaven útils indicacions per als navegants com la distància entre llocs, mesures en dies de navegació, direccions,... Destaca en la realització de portolans l’*Escola Cartogràfica Mallorquina* i, més concretament, la família de jueus mallorquins dels *Cresqués*; un altre exemple són els portolans de *Guillem Soler* (1380 i 1385).

Província

Divisió territorial i entitat local amb personalitat jurídica pròpia, formada per una agrupació de municipis. Té el seu origen en la Constitució de 1812, però no es va implantar fins a 1833 pel ministre de Foment *Javier de Burgos*. Està governada per una Diputació Provincial. Als arxipèlags, les illes tenen la seva administració en forma de Cabildo (Illes Canàries) i Consell (Illes Balears). La Diputació està formada pel president i els diputats provincials, designats entre els regidors dels ajuntaments. A cada província hi ha un representant del Govern Central que és el subdelegat del govern.

Exemples: Illes Balears, Madrid, Conca.

Relleu

Depressió

Sector de la superfície de la terra que és enfonsada respecte als relleus circumdants, situat generalment a l’interior dels continents. L’enfonsament ha estat produït per moviments descendents o epirogènics (moviment d’elevació o enfonsament de grans extensions de l’escorça terrestre que no altera la disposició dels estrats rocallosos) o per moviments de descompressió posteriors als moviments orogènics (procés que transforma l’escorça terrestre amb forces i pressions, donant origen a l’aparició de les muntanyes). Sovint presenta la forma de vall o conca d’un corrent fluvial i de la seva xarxa d’afluents. Per exemple, la Depressió de l’Ebre, la Depressió Prelitoral Catalana, la Depressió Central Mallorquina.

Ibèria Argilosa

Àrea constituïda per materials sedimentaris poc resistents (argiles, margues i guixos), dipositats a finals de l’Era Terciària i en la Quaternària. Comprèn una gran part de les depressions de les submesetes nord i sud, les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i les planures costaneres mediterrànies.

El relleu argilós és bàsicament horitzontal en ser terrenys no afectats per plegaments posteriors. La seva erosió és ràpida. Els rius obren valls que separen estructures horitzontals que són fàcilment desgastades i donen lloc a relleus ondulats. Al sud-est peninsular, zona en la qual s’alternen períodes secs i calorosos i altres de pluges torrencials, curtes i intenses, en no existir la protecció vegetal, l’aigua desgasta els vessants i es formen escorrancs o barrancs estrets i profunds separats per arestes. El seu desenvolupament sobre una zona origina un paisatge anomenat “*Badlands*”. A part dels exemples ja mencionats també podem destacar el *Pla de Mallorca*.

Ibèria Calcària

Àrea formada per sediments de l’Era Secundària plegats durant la Terciària. Els terrenys formen una Z invertida que s’estén pels Prepirineus, Muntanyes Basques, el sector oriental de la Serralada Cantàbrica, la Serralada Ibèrica, part de la Serralada Costanera Catalana, les Serralades Bètiques i les serres de Mallorca. La roca predominant és la calcària, una roca dura que es fragmenta formant escletxes o diàclasis, però que es dissol fàcilment amb l’aigua de la pluja. Tot això dona lloc a un relleu càrstic. Entre les formes característiques hi són:

1. Lapiaz: Terreny amb canalicles i alvèols. Canals profunds.
2. Clotades: Grans clots circulars de parets verticals que poden contenir aigua si els fons queden per davall del nivell freàtic.
3. Foces o congosts: Valls profundes, de vessants abruptes a conseqüència de l'acció dels rius.
4. Poljés: Depressions o valls tancades de fons horitzontals.
5. Dolines o torques: Cavitats en llocs on l’aigua s’estanca. Depressions ovals.
6. Coves: Cavitat natural del terreny. En elles es formen estalactites i estalagmites.
7. Sima: Obertura estreta que comunica la superfície amb galeries subterrànies.

Ibèria Silícica

Està integrada per roques antigues de les Eres Precàmbrica i Primària.

Es troba majoritàriament a l'oest peninsular: *Galícia*, província de *Lleó* i *Extremadura*; té ramificacions cap a la part occidental de la Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Monts de Toledo i Serra Morena. També en zones on hi ha restes de massissos antics: zona axial dels Pirineus, alguns sectors de la Serralada Ibèrica, de la Serralada Costanera Catalana i el Sistema Penibètic. La roca que predomina és el granit.

Formes típiques hi són:

1. Penyalars: Fragments de roques trencades al peu de la muntanya.
2. Domos: Paisatge suaument ondulat.
3. Tores: Acumulació de bolles granítiques.
4. Roques cavalleres: Bolles granítiques situades de forma natural gairebé en equilibri sobre superfícies més petites.
5. Caos granític o roquissars: Disposició de roques de forma capritxosa.

Meseta

Unitat central i principal del relleu de la Península entre 600 i 800 m d’altitud. Es tracta d’una planura o altiplà, envoltada per muntanyes i dividida en dues pel Sistema Central: Submeseta Nord i Submeseta Sud; és aquesta darrera accidentada pels Monts de Toledo que la separa en dos altiplans, el del Tajo i el del Guadiana. Es troba inclinada cap a l’Atlàntic. El tret climàtic que la caracteritza és la seva continentalitat, conseqüència de l’altitud, aïllament dels vents humits i suavitzadors de l’oceà. És una resta d’un antic massís sorgit a l’orogènesi herciniana de l’Era Primària, que va ser arrasat per l’erosió i a l'Era Terciària va ser deformada i destruïda en gran part per l’orogènesi alpina, que va fer sorgir les serralades interiors (Sistema Central i Monts de Toledo), les conques sedimentàries interiors (les submesetes Nord i Sud) i les vores muntanyoses (Massís Galaic, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Serra Morena). Ocupa el 45% de la superfície peninsular.

Modelat Càrstic

Modelat produït per l'acció dissolvent de l'aigua sobre la pedra calcària, pròpia de les zones calcàries. Es creen formes peculiars com: lapiaz, canyons, poljés, dolines, coves, simes... (*Mireu la Ibèria calcària en les definicions*). Exemples: Coves del Drac, dels Hams i les d’Artà (*Mallorca*). La *Ciutat Encantada* de *Cuenca*.

Modelat Glacial

Formacions derivades del desplaçament de masses de gel. Es va produir a l'època de les glaciacions de l'Era Quaternària en les parts altes de les muntanyes. El glacialisme va afectar les serralades més altes: la Serralada Cantàbrica, els Pirineus, Sierra Nevada, el Sistema Central i el Sistema Ibèric. El modelat glacial es veu reflectit en diferents formes de relleu: llacs, circs glacials, valls en forma de U i grans acumulacions de materials arrossegats (morrenes). A la Península, per la seva altitud, la majoria de glaceres van ser de circ i, quan es van fondre els gels, van originar petits llacs. Exemple: Els *Llacs de Covadonga* són d’origen glacial (*Picos d’Europa*).

Orogènia Alpina

Procés de formació de relleus terrestres per plegament, aixecats pel xoc de les plaques Africana i Euroasiàtica durant l’Era Terciària o Cenozoic (68-1,7 milions d’anys). Durant ella es van formar les serralades alpines, les depressions paral·leles a les mateixes. La Meseta va experimentar profundes alteracions, com per exemple la inclinació cap a l’Atlàntic. A conseqüència d’ella van sorgir: els Pirineus, Serralades Bètiques, les depressions de l’Ebre i Guadalquivir, es van formar parts de la Serralada Cantàbrica, Serralada Ibèrica i Serra Morena, el Massís Galaic, Sistema Central, Monts de Toledo, depressions interiors o conques sedimentàries en les submesetes Nord i Sud. Es va produir també, a conseqüència de les falles, activitat volcànica en *Campo de Calatrava* (*Ciudad Real*), *Olot-Empordà* i *Cap de Gata* (*Almeria*); i es va establir la xarxa fluvial.

Orogènia Herciniana

Procés d’activitat tectònica que es va produir a l’Era Primària o Paleozoic (600-225 milions d’anys). Dels mars que van cobrir la major part de la Península van sorgir les Serralades Hercinianes formades per granit, pissarra i quarsita. A l'oest es va alçar el Massís Hespèric, arrasat per l’erosió durant la mateixa Era Primària i convertit en Meseta inclinada cap a la Mediterrània. Al nord-est van aparèixer els massissos d’Aquitània, Catalano-Balear i de l’Ebre. Al sud-est va sorgir el massís Bètico-Rifenyo. L’orogènesi va provocar l’aparició dels relleus més antics de la Península, i que avui formen: la Meseta, el Massís Galaic-Lleonès i la Zona occidental de la Serralada Cantàbrica (Massís Asturià), Monts de Toledo, Sistema Central, Pirineu Axial, Serralada Penibètica.

Modelat Litoral

Tipus de modelat (generat pels agents geològics externs) que té lloc al contacte entre terres emergides i el mar per efecte de les ones, marees i l'acció de determinats animals que construeixen edificis com coralls, etc., així com la interacció entre les aigües marines i les continentals en àrees fluvials o aiguamolls o albuferes. Accidents del litoral o costaners són: illes, arxipèlags, penínsules, caps, golfs, badies, estrets, ries, maresmes, deltes...

Planes Litorals

Àrea amb altituds inferiors a 200 metres situades al litoral de la Península Ibèrica formades per materials sedimentaris procedents d’al·luvions (argiles, sediments al·luvials, etc.) durant l’Era Quaternària.

Són superfícies que corresponen a àrees d'escàs pendent, on s’hi desenvolupen formes de relleu com llacs i albuferes, maresmes, deltes i platges. Exemples: la zona de la *Marina de Llucmajor*, la plana litoral valenciana o de *Múrcia*. Zona de *Mazarrón*, *Cartagena*...

Relleu Volcànic

Formacions rocoses aparegudes com a conseqüència d’erupcions volcàniques. Es va originar a l’Era Terciària, quan l’orogènesi alpina va rompre els fons de l’Atlàntic i, a través de les seves escletxes, van ascendir grans masses de roques volcàniques que van donar lloc a les illes. Els tipus de relleu més característics són:

1. Cons volcànics: relleus amb fort contingut de cendres i lapil·lis (pedres petites).
2. Calderes: cràters circulars originats per l’expulsió o enfonsament de volcans.
3. Malpaïsos: terrenys abruptes.
4. Dics: conductes fisurals.
5. Roques i pitons: són les xemeneies dels cons volcànics i a vegades són agulles de lava.
6. Barranc: valls estretes i acinglerades de curt recorregut per l’encaixament de torrents.
7. Glacis: rampes de pendent moderada formades per dipòsit dels torrents.

Propi de les Illes Canàries. Un altre exemple, a més de les Canàries, és el volcà extingit d’*Olot* (*Girona*); també hi va haver activitat volcànica en *Campo de Calatrava* (*Ciudad Real*), *Olot-Empordà* i la *Garrotxa* (*Girona*, *Catalunya*) i *Cap de Gata* (*Almeria*).

Clima i Aigües

Albufera

Llacuna generada en platges baixes amb arenes dipositades pels corrents marins que tanquen l’accés d’una badia, formant paratges coneguts com aiguamolls. Les aigües salobres procedeixen de la comunicació precària amb el mar i poden comptar amb aportacions de torrents i rius. Exemple: L’*Albufera d’Alcúdia*, de *Maó*, de *València*...

Aqüífer

Acumulació d’aigua subterrània en infiltrar-se les aigües de les precipitacions continguda en els porus i en les fissures de les roques. Poden descarregar les seves aigües a través de rius, ullals o directament al mar. La seva sobreexplotació provoca la salinització. Es troben principalment a les depressions terciàries (*Tajo*, *Duero*), a les proximitats dels rius, en les capçaleres muntanyoses humides dels principals rius (*Duero*, *Tajo*, *Guadiana*...). A les Balears i Canàries, la major part dels recursos hídrics procedeixen dels aqüífers.

Aridesa

Relació entre la temperatura i la humitat en un lloc donat; depèn, per tant, de les precipitacions, les temperatures i de l’evaporació. És major quan augmenten les temperatures i disminueixen les precipitacions. A Espanya, tenint en compte aquests factors, es diferencien les zones següents:

1. *Holohumida*: Abraça l’Espanya atlàntica del nord, nord-oest i la major part dels Pirineus, on no hi ha cap mes àrid.
2. *Semihumida*: Es correspon amb la resta de sistemes muntanyosos, on els mesos àrids oscil·len entre un i tres.
3. *Semiàrida*: Comprèn les depressions de l’Ebre, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir i el litoral mediterrani català i valencià fins a Alacant, on els mesos àrids són entre tres i cinc i no hi ha excedent d’aigua durant tot l’any.
4. *Àrida*: Limitada a la franja litoral d’Alacant a Adra, on els mesos àrids són entre sis i vuit.

Cabal Relatiu

Quantitat d’aigua (volum) que circula pel llit d’un riu en relació amb l’extensió de la seva conca receptora. S’expressa en litres per segon i km² de conca. És abundant als rius de la vessant atlàntica i escàs als mediterranis de llevant. Els rius pirinencs passen dels 30 l/s/km² i el Guadiana no arriba a 2 l/s/km².

Clima de Muntanya

Caracteritzat per precipitacions superiors a 1.000 mm anuals i una temperatura mitjana anual inferior a 10 °C. Les temperatures baixen 0,65 °C cada 100 metres. Les muntanyes de clima oceànic presenten estius frescos i les de l’àrea mediterrània calorosos. El trobem a territoris de més de 1.000 m d'altitud: Pirineus, Sistema Ibèric, Sistema Central, Serralada Cantàbrica i Serralades Bètiques.

Clima Mediterrani

Caracteritzat per precipitacions inferiors a 800 mm anuals, amb un mínim estival. El nombre de mesos secs augmenta segons descendeix cap al sud. Les temperatures varien entre la costa i l’interior; i de nord a sud. Els subtipus són: litoral o costaner, continentalitzat i d'influència atlàntica. Es dóna a la Meseta, valls de l’Ebre i Guadalquivir, costa mediterrània i sudatlàntica, Balears, Ceuta i Melilla. Vegetació: alzina, surera, coníferes (pi blanc), màquia, garriga i estepa.

Clima Oceànic

Abasta la Cornisa Cantàbrica i Galícia. Les temperatures mitjanes entre 11 °C i 15 °C i escassa amplitud tèrmica. L'efecte termoregulador de l'oceà refresca les temperatures de l'estiu i suavitza les de l'hivern. És un clima humit, sense cap mes sec. Les precipitacions són abundants i regulars (més de 800 mm anuals), i solen ser més freqüents a l'hivern i tardor. Bosc caducifoli: roures i faigs; i el matoll atlàntic que és conegut com landa.

Clima Subtropical

Propi de l'arxipèlag canari (està molt a prop del Tròpic de Càncer). Les temperatures en general són càlides tot l'any, amb una mitjana de 17 °C i una amplitud tèrmica molt baixa (-8 °C). Precipitacions inferiors a 300 mm anuals. A les zones muntanyoses augmenten les precipitacions i descendeixen les temperatures. Vegetació: cardonals, tabaiba i pi canari. Bosc de laurisilva.

Continentalitat Climàtica

Tendència de les condicions atmosfèriques de zones de l’interior peninsular que provoquen temperatures més extremes que a la costa, amb una amplitud tèrmica acusada, entre els 19-21 °C. Hiverns molt freds, provocats per la llunyania de la mar i els sistemes muntanyosos que impedeixen la influència reguladora de l’acció marítima i una pèrdua d’humitat. Precipitacions escasses, menys de 800 mm anuals. La continentalitat amb estius càlids (Submeseta Sud, Extremadura, Depressió de l’Ebre) o frescos (Submeseta Nord, Sistema Ibèric). Vegetació: alzina, surera, coníferes (pi blanc), màquia, garriga i estepa.

Clima Urbà

Conjunt de condicions atmosfèriques propi de les ciutats, i caracteritzat per temperatures més elevades que les del seu entorn mediambiental, major inestabilitat en els vents, canvis de vents i canvis en el volum de precipitacions. Estan provocades per la contaminació atmosfèrica, emissions de CO2, reducció de la capa d’ozó, materials de construcció, traçats de carrers, etc. A Espanya es produeix, sobretot, a *Madrid*, *València*, *Barcelona*, *Bilbao*...

Conca Hidrogràfica

Conjunt territorial que vessa les seves aigües superficials (rius, llacs, llacunes, etc.) i els subterranis (aqüífers) alimentant un riu principal que la recorre i recull al seu pas les aportacions de qualsevol afluent que hi vagi a parar. Exemple: la conca del *Duero* (la més extensa d’Espanya), *Tajo*...

Desertització

Degradació del medi natural cap a l’aridesa per causa del clima (sequeres o aiguats freqüents) i/o per l’acció de l’ésser humà (pràctiques agràries i ramaderes inadequades, l’ús d’energies fòssils, incendis, consum abusiu d’aigua, salinització, ...). A Espanya es dona al *Cap de Gata*.

Endorreisme

Afluència de les aigües superficials d'una conca hidrogràfica a zones deprimides on la xarxa hidrogràfica no té sortida al mar. Són corrents d’aigua que travessen zones desfavorides, planures o barreres muntanyoses, que provoquen la seva acumulació en llacs, llacunes d’escassa profunditat o aqüífers. A vegades pot ocórrer que les aigües superficials es perdin per evaporació o infiltració. A Espanya tenim exemples com les *Llacunes de Ruidera* a *Ciudad Real* i a la *Vall de l’Ebre*.

Estiatge

Període durant el qual l’aigua del riu arriba al seu nivell més baix en certes èpoques de sequera, principalment als mesos d’estiu, però en la vessant mediterrània-sud es pot perllongar. Els rius de la vessant mediterrània de llevant tenen un cabal molt irregular amb fortes revingudes i pronunciats estiatges: l'*Andarax*, l'*Almanzora*...

Torrent

Corrent d'aigua en una zona muntanyosa, amb forts pendents, cabal irregular i que pot tenir gran capacitat d'erosió. Especialment es forma sobtadament per una forta ploguda i la resta de l’any el seu llit està sec. A Espanya és propi de Canàries, la zona llevantina i Balears (per exemple el *Torrent de Pareis*).

Exorreisme

Zones on els cursos d’aigua superficials desguassen al mar o a l’oceà. A Espanya poden destacar les conques de l’Ebre, Duero, Tajo...

Recursos Hídrics

Quantitat d'aigua que disposa un territori. Estan organitzats en conques hidrogràfiques, cadascuna constitueix una unitat on s’interconnecten els recursos hídrics superficials (rius, llacs, llacunes, medis lacustres i palustres) amb els recursos hídrics subterranis, els aqüífers. Els recursos hídrics espanyols estan condicionats per una varietat de factors físics i humans: el clima, el relleu, la litologia, la vegetació i l’ésser humà.

Règim Fluvial

Variacions estacionals del cabal d’un riu. Depèn de la distribució de les precipitacions, de l’importància de la precipitació de neu o de pluja, però també de la temperatura de la conca (que determina la major o menor evaporació), del relleu, la geologia, la vegetació i l'acció humana.

Podem distingir entre règim nival, pluvial i mixt.

Revinguda

Forta crescuda del cabal d’un riu. És el moment de màxim cabal. A l’àrea mediterrània són perilloses, provocant, en ocasions, inundacions catastròfiques. Actualment són menys freqüents, per la construcció d’embassaments que regulen el cabal dels rius.

Salinització d’Aqüífers

Procés pel qual es dóna una entrada d'aigua marina a un aqüífer. Amb la baixada del nivell freàtic dels aqüífers degut a la seva sobreexplotació, es permet l'entrada d'aigua de la mar i el salinitza.

Sequera

Temporada llarga de temps poc plujós, provocant esgotament dels recursos hídrics. A Espanya els màxims es troben a les Canàries i el sud-est peninsular.

Transvasaments entre Conques

Traspàs d’aigües excedentàries d’una conca cap a conques deficitàries mitjançant una costosa obra d’enginyeria. Destaca a Espanya el transvasament del *Tajo-Segura* i el polèmic transvasament de l’*Ebre*.

Vessant Hidrogràfica

Conjunt de conques que aboquen al mateix litoral. A Espanya hi ha una gran dissimetria hidrogràfica, perquè la distribució de les aigües superficials està condicionada per la disposició del relleu que divideix la Península en tres vessants: Mediterrani, Atlàntic i Cantàbric.

Vegetació i Medi Ambient

Espai Natural Protegit

Àrea geogràfica protegida bé per la seva bellesa paisatgística, per la seva riquesa biològica o geològica. Són espais considerats amenaçats i són representatius d’una o diverses regions biogeogràfiques existents. Estan classificats en:

1. *Parcs Nacionals*: *Arxipèlag de Cabrera*, *Timanfaya*, *Sierra Nevada*, *Doñana*, *Ordesa*, etc.
2. *Parcs Naturals*: *Grazalema* (al nord de *Cadis* i *Màlaga*), *Lagunas de Ruidera* (entre les províncies d'*Albacete* i *Ciudad Real*), *Covadonga*, etc.
3. *Reserves Naturals*: *Las Hoces del Cabriel* (entre *Cuenca* i *Albacete*), *Ses Salines d’Eivissa*, etc.
4. *Monuments Naturals*: les *Fonts Ufanes* a *Mallorca*, la *Ciudad Encantada* de *Cuenca*, la *Platja de les Catedrals* (*Lugo*), etc.
5. *Paisatges Protegits*: la *Serra de Tramuntana*, *San Juan de la Peña* i *Monte Oroel* a *Aragó*, *Rio Tinto* o *Val do Río Navea*, etc.

Delicte Ecològic

Atemptat comès contra el medi ambient. L'Estat protegeix legalment els ecosistemes per preservar i conservar el medi natural. Aquesta figura en el Codi Penal. Poden ser deguts a abocaments tòxics, la instal·lació d'abocadors il·legals, els atemptats a espais naturals protegits, incendis provocats, el tràfic il·legal d'espècies o la responsabilitat de funcionaris o facultatius que han concedit llicències il·legals o bé han silenciat infraccions... La Fiscalia destaca en la seva memòria que el 2014 va presentar noves denúncies per ús fraudulent d'aigua a *Doñana*, aquest cop basades en un presumpte delicte d'extracció il·legal; l'incendi a *La Gomera* l'agost de 2012, el foc va cremar més de 750 hectàrees (11%) del *Parc Nacional de Garajonay*. El 25 d'abril de 1998 la bassa d'emmagatzematge de residus perillosos de la mina de pirita d'*Aznalcóllar* (*Sevilla*) es va trencar i va causar una riuada de sis milions de metres cúbics d'aigües àcides i llots tòxics. L'abocament va afectar el riu *Guadiamar* i va arribar fins als voltants de l'*Espai Natural de Doñana*.

Depuració d’Aigües

Procés que consisteix en eliminar les impureses contingudes en les aigües residuals perquè no contaminin. Segons la finalitat que tingui l’ús de les aigües, hi ha diferents tipus de tractaments, però són essencials per evitar la contaminació del medi ambient. Alguns municipis de les Illes Balears propers a nuclis importants han derivat les seves aigües residuals a grans depuradores, de la mateixa manera que alguns municipis s’han mancomunat per a la depuració de les seves aigües.

Desastre Natural

Fenomen que provoca un efecte devastador. Sequeres, erupcions volcàniques, inundacions generalment provocades per la gota freda a la façana mediterrània que ocasiona revingudes i provoca elevades pèrdues econòmiques. A Espanya els més freqüents són d’origen geològic i climàtic. Com exemples: El terratrèmol de *Lorca* de maig de 2011 va causar la mort de nou persones i quantiosos danys materials. La riuada del càmping *Las Nieves* de *Biescas* (*Osca*) l'agost de 1996, una gran tempesta va provocar una riuada que va causar 87 víctimes mortals.

Desforestació

Problema mediambiental que provoca la destrucció de la coberta vegetal a causa de roturacions agràries, incendis, ocupació de l’espai per a d’altres usos (ciutats, indústria,...). Conseqüència de la desforestació és la desertització. Espanya és, amb diferència, el país europeu que més superfície de bosc ha perdut entre 1990 i 2010.

Ecosistema

Sistema constituït per una comunitat d’organismes vius de diferents espècies, que viuen en una zona de la superfície terrestre definida per característiques ambientals concretes. La devesa ibèrica present en diversos Parcs Nacionals espanyols, és exemple d’ecosistema, així com els Parcs Nacionals en general.

Endemisme

Fenomen biològic que consisteix en l’aïllament geogràfic d’espècies vegetals i animals; això suposa unes diferències genètiques respecte a les seves semblants. A Espanya es dóna a zones de muntanya i les illes. Canàries presenta el nombre més gran d’endemismes vegetals d’Espanya. La *Violeta del Teide* i el *Ferreret* a *Mallorca* són espècies endèmiques.

Espai Patrimoni de la Humanitat

Títol conferit per la UNESCO a llocs específics del Planeta (sigui bosc, muntanya, llac, cova, desert, edificació, complex o ciutat) que han estat nominats i confirmats per a la seva inclusió en la llista mantinguda pel *Programa Patrimoni de la Humanitat*. L'objectiu del programa és catalogar, preservar i donar a conèixer llocs d'importància cultural o natural excepcional per a l'herència comuna de la humanitat. Sota certes condicions, els llocs esmentats poden obtenir finançament per a la seva conservació del Fons per a la Conservació del Patrimoni de la Humanitat. Exemples: l'*Alhambra*, *Generalife* i *Albaicín* de *Granada*; la *Ciutat Històrica Fortificada de Cuenca*; la *Cova d'Altamira* i *Art Rupestre Paleolític del Nord d'Espanya*; *El Camí de Sant Jaume*; *Eivissa*, biodiversitat i cultura; el *Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut*; el *Parc Nacional de Doñana*, etc.

Àrea Natural d’Especial Interès

Superfície no molt gran on es desenvolupen ecosistemes, que per la seva raresa o la seva fragilitat mereixen una valoració especial i, per tant, cal conservar-la, protegir-la i evitar el seu deteriorament. Aquestes àrees han de tenir en compte l’aprofitament econòmic. Per exemple: la *Marina de Llucmajor*, el *Massís de Randa*, el *Toro* a *Menorca*, *Ses Salines* a *Eivissa*, la *Mola* a *Formentera*, etc.

Garriga

Formació vegetal mediterrània arbustiva i de matolls de poca alçada, especialment sobre terrenys calcaris i margosos. Espècies característiques són el timó, el romaní, l'espígol, l'esparreguera, etc.

Màquia

Formació arbustiva mediterrània densa, de més de dos metres d’alçada, gairebé impenetrable, i més o menys exuberant, sobre terrenys silicis, integrada per matolls escleròfils com el llentiscle, el bruc i la ginesta. Quan es degrada dona pas a la garriga.

Parc Natural

Espai protegit, de menor extensió que els Parcs Nacionals. Són àrees poc transformades per l’ocupació i l’activitat econòmica humana. Mantenen l’explotació dels recursos primaris de la zona, al mateix temps que fomenten el turisme rural. Estan gestionats per les Comunitats Autònomes. Alguns són: *Mondragó*, *Sa Dragonera* a *Mallorca*, l'*Albufera de València*, *Sa Talaia* a *Eivissa*, *Covadonga*, etc.

Pis o Estatge de Vegetació

Cadascun dels diversos tipus de vegetació i de paisatge que es distribueixen altitudinalment en una regió muntanyenca. Als Pirineus trobem l’exemple més representatiu. El pis nival (per damunt dels 3.000 m) té espais on la neu es manté tot l’any i, per tant, sense vegetació, però en llocs on la neu desapareix un cert temps neixen plantes rupícoles com el liquen i la molsa. Al pis alpí d'aquesta serralada (2.400-3.000 m) podem trobar prats d’alta muntanya; en el subalpí (1.200-2.400 m), coníferes com l’avet i el pi negre. La resta de muntanyes peninsulars, tret de rares excepcions, no tenen aquests pisos.

Pluja Àcida

Dissolució dels gasos de l’atmosfera procedents dels òxids de la combustió dels carburants amb l’aigua de la pluja, precipitant-se en forma d’àcid. Situació freqüent en zones amb abundants indústries que emeten sofre i nitrogen. Provoca alteracions en la vegetació, sòls, aigües i edificis. Exemple: boscos a *Terol*, prop de la central tèrmica d’*Andorra*.

Prats d’Alta Muntanya

Formació vegetal de plantes bulboses i de períodes vegetatius curts, les quals han de passar gran part de l’any sota la neu dins d’un paisatge rocallós. Situats al pis alpí dels Pirineus i de les majors altituds de la Serralada Cantàbrica, entre els 2.000 i els 3.000 m. En aquestes altures abunden els sectors de roca pelada i els “*canchales*”, on creixen petites plantes rupícoles, és a dir, adaptades a viure en les roques. La formació herbàcia serveix de pasturatge al ramat en l’època del desgel.

Reciclatge

Procés industrial que consisteix en utilitzar part dels residus que generem (paper, plàstic, vidre, cartró, llaunes, matèria orgànica...) com a primera matèria per a fabricar altres productes i materials després d’un tractament adequat. Per fer-ho cal separar els components dels fems i dipositar-los en contenidors diferents. El reciclatge està directament lligat amb l'ecologia i amb el concepte de sostenibilitat, que suposa que l'ésser humà ha de poder aprofitar els recursos que el planeta i la natura li brinden, però sense abusar-ne i sense generar danys significatius a l'ambient natural.

Vegetació Eurosiberiana

Característica del clima oceànic i d'algunes zones dels sistemes muntanyosos de la meitat nord peninsular, particularment Pirineus, Sistema Central i Sistema Ibèric. Es tracta d’una vegetació exuberant i abundant de bosc caducifoli (roures, faigs, etc.). On els sòls són pobres hi ha landes (matolls). També trobem prats rics. A causa de les repoblacions per la degradació de les formes vegetals hi ha pins i castanyers. A Espanya es localitza a tota la Cornisa Cantàbrica, Galícia i als Pirineus fins als 1.200 metres d’altitud.

Vegetació Macaronèsica

De caràcter tropical i en gran part endèmica, pròpia de les Canàries (la tercera part de les plantes està constituïda per espècies endèmiques, conseqüència sobretot de la seva incomunicació), les *Açores*, *Madeira* i *Cap Verd*. Es caracteritza per la barreja d’elements mediterranis i atlàntics a què se sumen alguns de caràcter tropical. A Canàries destaca el bosc perennifoli de laurisilva (llorers amb un dens sotabosc), palmeres, savines. Segons l’altitud i l’exposició al sòl, hi ha el bosc de coníferes (pins canaris) i a les zones baixes i àrides, plantes xeròfiles.

Vegetació Mediterrània

Característica del clima mediterrani, inclou la conca mediterrània, les àrees central, meridional i oriental de la Península Ibèrica i les illes Balears. Compta amb el bosc escleròfil de fulla perenne d'espècies vegetals adaptades a l’aridesa estival i a la humitat de l’estació freda. Boscos perennifolis a les regions més humides (alzinar i suredes). A les zones més àrides, arbustos i matolls (màquia, garriga i estepa). També hi trobem bosc de coníferes (pins).

Vegetació Xeròfila

Domini vegetal que es dóna a àrees d’extrema sequedat, amb espècies arbustives i matolls de fulles espinoses i petites, que, formant màquies, garrigues, estepes; resisteixen en un equilibri precari amb el medi. Exemple: el garballó (única palmera silvestre europea), l’espart, l’espí, etc. La zona on es dona és al sud-est peninsular.

Reserves de la Biosfera

Ecosistemes terrestres, costaners, marins o una combinació dels mateixos en què es tracta d'harmonitzar la preservació d'entorns naturals únics amb la presència humana i l'obtenció de rendiments econòmics (*desenvolupament sostenible*). A Espanya, entre altres, *Doñana*, *Menorca*, *Lanzarote*, *Sierra Nevada*, etc.

Població

Cens

Font demogràfica i document estadístic i oficial que inclou el recompte individualitzat de la població d’un país en un moment determinat. Recull dades demogràfiques, econòmiques i socials de la població: total d’efectius, sexe, edat, lloc de naixement, nacionalitat, llengua parlada, nivell d’instrucció, característiques econòmiques, fecunditat de les dones i habitatge. Es realitza a l’Estat espanyol cada 10 anys (des de 1981, en els anys acabats en 1). La seva informació és privada i imprescindible per a qualsevol planificació futura d’una nació (equipaments sanitaris, escolars, esportius, de transport, etc.). La població a Espanya ha crescut gairebé 6 milions d'habitants entre 2001 (40.847.371) i 2011 (46.815.916), fet que suposa un creixement del 14,6%, el major increment en una dècada registrat mai.

Cicle Demogràfic Antic

En general es caracteritza per l’estancament de la població, amb taxes de natalitat i de mortalitat elevades, afavorides per taxes de fecunditat i de mortalitat infantil notables; les oscil·lacions brusques de mortalitat responien als efectes de les catàstrofes naturals, epidèmies, guerres, i carestia per les males collites. A Espanya es prolonga fins ben enllà del segle XX.

Cicle Demogràfic Modern

En general es caracteritza per l'estancament de la població (un CN escàs), amb taxes de mortalitat i de natalitat en descens, així com de la fecunditat (1,3 fills/dona). A Espanya va començar a partir de la crisi de 1975 a causa de la mala situació econòmica després de la crisi de 1973, un canvi de mentalitat (difusió d'anticonceptius, despenalització de l'avortament, incorporació de la dona al món laboral, dificultat de compatibilitzar la maternitat amb la feina i dificultats de trobar guarderies a preus assequibles, preponderància de les relacions de parella sobre les reproductores i la cura dels fills, i diferents tipus de família: monoparentals, homosexuals, parelles de fet, maternitat en solitari, etc.), l'augment del nivell de vida i del nivell cultural. La valoració dels fills ha canviat, ja no són una assegurança per a la vellesa dels pares, sinó una càrrega econòmica.

Creixement Real de la Població

Suma del creixement natural (diferència entre el nombre de naixements i defuncions) i dels moviments migratoris (diferència entre immigrants i emigrants) d’un lloc. Pot ser positiu i negatiu. A Espanya el creixement és molt baix; per exemple, en el primer semestre de 2014, van néixer 209.482 persones i van morir 207.445, però es compensa amb els immigrants.

Emigració Intercontinental

Desplaçament habitual de la població del seu continent d’origen a altres continents, fixant la seva residència. Per exemple, l’emigració espanyola ultramarina s’ha dirigit principalment a *Llatinoamèrica* i, en grau menor, als *EUA*, *Canadà* i *Austràlia*. Actualment s’ha reduït considerablement.

Migració Pendular

Desplaçament habitual que es produeix a nivell regional i/o provincial; en general la capital provincial o ciutat més important atrau els habitants dels nuclis rurals de forma diària. La solen realitzar nombrosos habitants de les grans ciutats dels països desenvolupats que es traslladen des de la seva residència, a les afores de la ciutat (generalment per motius de tenir un habitatge més barat o cercar el contacte amb la natura), cap als llocs de treball. Per exemple, moviments diaris de gent que viu a *Marratxí*, *Inca*, *Santa Maria*, etc., i ve a treballar a *Palma*.

Mortalitat Infantil

Relació existent entre el nombre de nens morts en un lloc abans de complir un any de vida dins d'una població en un període determinat, generalment un any. Depèn de l’alimentació, els avanços mèdics, tecnologia... Per això és elevada als països subdesenvolupats i molt baixa als desenvolupats. La TMI a Espanya en l’actualitat és una de les més baixes d’Europa.

Moviment Migratori de Retorn

Desplaçament de la població que consisteix en tornar al poble o ciutat d’origen després d’un temps de residència fora d’ell. Majoritàriament són antics emigrants que ja han aconseguit la jubilació o treballadors afectats per jubilacions anticipades o l’atur motivades per crisis econòmiques. Els emigrants espanyols dels anys 60 a *Alemanya*, *França*, etc., que van tornar a causa de la crisi econòmica de 1973 (pujada dels preus del petroli).

Padró

Registre dels veïns dels termes municipals. És un document dinàmic i s’ha d’actualitzar freqüentment. Recull dades demogràfiques, econòmiques i socials de la població i facilita la previsió municipal d’equipaments (escolars, sanitaris, transports...) entre cens i cens. El 1996 es va establir un nou sistema de gestió continuada i informatitzada de les dades dels padrons que són coordinades per l’Institut Nacional d’Estadística. Aquestes dades s’actualitzen l’1 de gener de cada any. La seva informació és pública. Els padrons municipals mallorquins han registrat un increment notable de població com a conseqüència de la immigració en els darrers anys.

Població Concentrada

Assentament de la població formant nuclis compactes: ciutat (medi urbà), pobles (medi rural). Presenten dues formes bàsiques: lineal al llarg d’una via o carretera i apinyat, amb cases agrupades de forma irregular o més o menys regular. A Espanya aquest tipus de poblament s’accentua en els nuclis urbans com a conseqüència de l‘èxode rural a la dècada dels 60. El poblament concentrat s’estén pràcticament per tot el territori espanyol.

Població Disseminada

Assentament de la població agrària a l’espai rural de forma aïllada. Aquella que es troba dispersa, en cases separades per parcel·les i camps de conreu, boscos o prats, els quals mantenen relació amb les construccions contigües. A Espanya domina en la perifèria peninsular com el Prepirineu, la muntanya asturiana, *Galícia*, *Cantàbria*...

Taxa de Fecunditat

Relació entre el nombre de naixements registrats en un any per cada 1.000 dones en edat fèrtil (15-49 anys). A Espanya la taxa de fecunditat l’any 2013 va ser d'1,3, molt per sota dels 2,1 (xifra considerada com la taxa de reproducció mínima) que permetria reposar la generació actual.

Taxa d’Envelliment

Percentatge de persones de més de 65 anys en relació amb el total de població. L’índex d’envelliment s’obté multiplicant el nombre de persones de 65 o més anys per cent i dividint-lo pel total de la població. Quan l’índex supera el 12% es considera que la població està envellida. Espanya continua el seu procés d'envelliment. A 1 de gener de 2014 hi ha 8.442.427 persones grans (65 i més anys), el 18,1% sobre el total de la població (46.771.341). El sexe predominant en la vellesa és el femení.

Taxa de Feminitat

Quocient que resulta de dividir el nombre de dones pel nombre d'homes i multiplicar-ho per 100. Gairebé sempre és superior a 100 i com més s'allunyi l'índex de 100, major serà el desequilibri. A Espanya, en les edats infantils hi ha 100 nenes per 105 nens i en les edats adultes augmenta el nombre de dones per factors que poden ser molt diversos: treballs físics més durs, malalties... L'esperança de vida és major en les dones.

Taxa de Masculinitat

Quocient que resulta de dividir el nombre d'homes pel nombre de dones i multiplicar-ho per 100. A Espanya, l’índex de masculinitat en néixer (105 nens) és superior al de feminitat (100 nenes), però en l’ancianitat és inferior (72), degut a la major esperança de vida de les dones. La mitjana és de 96.

Agricultura, Ramaderia i Pesca

Agricultura Alternativa (Ecològica o Biològica)

Pròpia dels països desenvolupats, és molt respectuosa amb el medi ambient, perquè combina cultius que permeten la regeneració del sòl i no utilitza adobs ni fertilitzants químics i, a més, no resulten perillosos o verinosos per a la salut humana, ja que es basa en principis ecològics per tal de presentar-se com a alternativa a la indústria agroalimentària de mercat. Utilitza fertilitzants orgànics i la rotació de cultius. El nostre país reuneix condicions per al desenvolupament d'aquest tipus d'agricultura per la seva favorable climatologia i els sistemes extensius de producció que s'apliquen en un gran nombre de cultius.

Agricultura de Regadiu

Aquella que necessita l’aportació regular d’aigua mitjançant medis artificials: sèquies, aspersors, goteig... Utilitza aigua procedent del subsòl o d’embassaments, que permet una agricultura intensiva, amb diverses collites a l’any. El regadiu a Espanya ocupa més de 3,5 milions d’Ha (més o menys el 20% de la superfície conreada). La major part d'aquesta agricultura la trobem a la façana mediterrània, especialment a la Comunitat Valenciana. Els cultius són diferents segons les zones: arròs, flors, hortalisses, fruiters i cultius tropicals.

Agricultura de Secà

Aquella terra de labor que manca de reg artificial i només es beneficia de l’aigua de la pluja. Es dona a les zones prelitorals més muntanyoses o accidentades i l’interior peninsular. És de caràcter extensiu i es coneix com “trilogia mediterrània”: cereals, vinya i olivera. El secà ocupa a Espanya uns 15 milions d’Ha (més o menys el 80% de la superfície conreada).

Agroturisme

Activitat econòmica que consisteix en allotjar a cases rurals visitants procedents de nuclis urbans que desitgen entrar en contacte amb la natura, practicar senderisme o excursionisme, conèixer la gastronomia i els costums tradicionals, participar en les tasques quotidianes: agrícoles, ramaderes, artesanals..... Suposa una important entrada d’ingressos per a les explotacions agràries tradicionals, i les inversions que comporta solen rebre subvencions autonòmiques o europees. Tot això contribueix a frenar la despoblació i millorar la qualitat de vida.

Aigües Jurisdiccionals

És la zona marítima junt a la costa en la qual els Estats tenen plena sobirania. La zona marítima exclusiva arriba fins a les 200 milles marines des de la costa, i en ella el dret internacional reconeix als Estats riberencs drets exclusius d’explotació, conservació i ordenació dels recursos naturals, especialment la pesca i el subsòl marí.

Aqüicultura

Cultiu controlat d’espècies marines inclosos els peixos, mol·luscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en rius com en aigües marines, amb finalitat comercial i potenciades per l’esgotament dels caladors o plantes aquàtiques per augmentar la producció. La d’aigua dolça (piscifactories) és més fàcil de controlar que la marina orientada al cultiu de mol·luscs i crustacis i turbot (*rodaballo*) (*Galícia*), però també daurades, llobarro (*lubina*) (litoral mediterrani).

Caladors

Llocs on és abundant la pesca (quantitat i diversitat d’espècies). Els caladors nacionals de la costa Nord-oest estan sobreexplotats; aquest esgotament ha provocat que la flota pesquera vagi a pescar a caladors que pertanyen a altres països i ha significat una disminució de les captures i un major cost, ja que han de pagar llicències. Els principals són, el *Gran Sol* a *Europa*; *Terranova* al *Canadà*; el banc canari-saharià, *Namíbia* i *Moçambic* a *Àfrica*.

Conreus Transgènics

Són conreus que sorgeixen de la manipulació genètica de les plantes. Es pretén que creixin sense necessitat d’adobs i siguin resistents a les malalties, les plagues, gelades o la sequera, per assegurar i millorar les collites. Aquesta manipulació és en mans de les grans multinacionals i la UE recela dels seus efectes sobre la salut i el medi ambient, encara en estudi. A Espanya hi ha dacsa (blat de moro), blat, etc., i es comercialitzen aliments transgènics.

Indústria Agroalimentària

Activitat econòmica del sector secundari dedicada a transformar els aliments procedents de la producció agrícola i ramadera, amb la finalitat de ser manipulats per la indústria o ser consumits per persones i animals. Els nous hàbits alimentaris s’han de relacionar amb la producció massiva de menjars ràpids i precuinats per part, sobretot, d’empreses multinacionals que estandarditzen els productes de consum i les marques i cada vegada ens ofereixen productes més allunyats del producte natural: sopes sintètiques, refrescs, plats precuinats... A Espanya el valor econòmic dels productes transformats és igual o superior al dels productes agraris no transformats.

Monocultiu

Pràctica agrícola que consisteix en dedicar tota la terra disponible a un conreu únic. Pot donar-se en cultius extensius com intensius. La desaparició de l’agricultura de subsistència, la mecanització i la millora dels transports promouen, en l’actualitat, una especialització de l’agricultura que afavoreix el monocultiu, propi de l’agricultura de mercat que obté una elevada productivitat. La seva explotació té avantatges, però pot resultar perillós dependre excessivament d’ell, sobretot als països menys desenvolupats, per possibles baixades sobtades de preus. Un exemple pot ser a Espanya l’olivera a *Jaén*, etc.

Parceria

Sistema d’explotació agrària pel qual el titular d’una finca rústica cedeix temporalment a un parcer o amitger el seu ús per a una explotació agrària. El propietari cedeix la terra, edificis, ramat i utillatge i el parcer aporta el treball. Els beneficis es reparteixen entre els dos en funció del que hagin aportat. Són tradicionals a *Mallorca* i, sobretot, a *Menorca*. També els trobem en *Andalusia* o *Extremadura*.

Pesca Litoral

La que s’efectua amb petites embarcacions en les proximitats de la costa (distància màxima de 60 milles del litoral). Les eixides solen ser diàries. Realitzada per la flota artesanal, de poca capacitat, tècniques tradicionals i amb vaixells envellits. El peix està destinat al consum fresc. És la que predomina a Espanya.

Piscifactoria

Instal·lació dedicada a la cria industrial de peixos. Pot ser continental o marina. Les continentals aprofiten les aigües dels rius o embassaments. La cria té lloc de dues maneres: o bé en tancs que s’omplen d’aigua, o en gàbies que suren. Espanya és el país europeu amb major consum de peix i també un dels més grans productors de peix de piscifactoria.

Policultiu

Sistema de cultiu primitiu, propi de societats rurals, que consisteix a cultivar en una mateixa zona productes molt diversos, destinats a alimentar la població local. L’agricultura de societats més avançades també es pot basar en la policultura. Pot ser tant intensiu com extensiu i es dona tant en secà com a regadiu. És un sistema idoni per a l‘autoabastament de la família pagesa; per altra banda, aquest tipus de cultiu dificulta la mecanització i l'especialització. Encara que està en retrocés, als regadius d’horta de llevant, encara és present.

Política Agrària Comunitària (PAC)

Conjunt de disposicions que controlen l’activitat agrària de la UE, orientada a una producció competitiva front a àrees extracomunitàries, així com tracta d’eliminar excedents. Fixa els preus de garantia, les quotes de producció, les ajudes al sector agrari... per tal d’evitar l’oscil·lació productiva, per això les terres poc productives han de ser abandonades o canviar la seva orientació cap a activitats alternatives. A Espanya ha provocat transformacions importants des que va entrar a formar part de la CEE l’any 1986.

Ramaderia Extensiva

Explotació econòmica de molts caps de bestiar que ocupen una gran superfície de terres. Obté l’aliment a cel obert, en pastures, encara que sovint, complementen l’alimentació amb pinsos. Aquest tipus d’explotació es manté amb escàs personal i equipament senzill. És típica de la zona nord peninsular (ramat boví) i de zones de la Meseta i zones seques (ramat oví i caprí).

Ramaderia Intensiva

Explotació de bestiar estabulat en modernes instal·lacions, facilitant la màxima producció així com la màxima especialització. El ramat viu en condicions òptimes per al seu creixement: temperatura adequada, equilibrada alimentació (generalment pinsos), i freqüents seguiments sanitaris. Aquestes explotacions no estan subjectes a condicionaments geogràfics i climàtics i la seva localització depèn de l’existència de mercat i mà d’obra especialitzada. És pròpia de països desenvolupats. A Espanya la trobem: ramat boví (producció de llet) a la zona nord; el porcí a les dues Castelles, Extremadura, Andalusia, Aragó i Catalunya; i l’aviram, en contínua expansió, el trobem a Galícia, Castella i Lleó, Catalunya, etc. (producció de carn i ous).

Repoblació Forestal

Tècnica forestal d’explotació que tracta de solucionar l’impacte mediambiental provocat per la tala excessiva de boscos o pels incendis. Consisteix en tornar a plantar arbres allà on s’hagués perdut una zona boscosa. La repoblació de major valor ecològic és aquella on es tornen a plantar arbres que eren característics de la zona. No obstant, a vegades, no es té en compte aquest criteri i només responen a un interès comercial, pel que es planten arbres de ràpid creixement com eucaliptus (nord peninsular) i pins.

Transhumància

Migració estacional que fan els pastors amb el ramat des de la vall de la muntanya durant l’estació seca per accedir a pasturatges, l’objectiu del qual és la seva alimentació. És un tipus de ramaderia tradicional pròpia de països subdesenvolupats. Actualment als països desenvolupats és una pràctica gairebé desapareguda. A Espanya té un caràcter local a les muntanyes del sud peninsular i a la Meseta. El ramat és generalment oví.

Activitats Econòmiques

Creixement Sostenible

Línia d’actuació l’objectiu de la qual és aconseguir el progrés socioeconòmic mitjançant una gestió responsable dels recursos naturals i la protecció mediambiental, que pugui permetre satisfer les necessitats del present sense comprometre necessitats futures. El juliol del 2015, la UE va destinar 5.500 milions d'euros a impulsar el creixement sostenible a Espanya per a projectes de transport ecològic, millora de la qualitat de l'aigua i desenvolupament urbà integrat. Un dels objectius marcats és augmentar al 40% l'ús de les energies renovables a les Illes Balears i al 25% a les Canàries.

Economia Submergida

Conjunt d’activitats il·legals que no es contemplen en les estadístiques oficials. Les empreses que practiquen l’economia submergida produeixen amb menors costos, ja que no declaren la situació dels seus treballadors (generalment població femenina, obrers semiocupats o en atur i immigrants), ni el balanç econòmic de l’empresa. Els treballadors no estan regularitzats (no hi ha contractes de treball, seguretat social...). S’obté un benefici econòmic no declarat i, per tant, fraudulent. A finals del 2014, les dimensions són desmesurades a Espanya; representa al voltant de 190.000 milions d'euros, el 18,6% del PIB, i dobla en proporció la de països europeus com França, Alemanya o el Regne Unit.

Població Activa

Conjunt de persones de 16 fins als 65 anys que subministren mà d’obra per a la producció de béns i serveis que estan disponibles i fan gestions per a incorporar-se a aquesta producció. Comprèn tant la població activa ocupada com la que està cercant feina (aturada o població activa desocupada), bé perquè ha tingut feina i està aturat, o bé perquè està cercant la seva primera feina. Queden excloses les persones que no treballen per malaltia o incapacitat física, i les que realitzen tasques domèstiques sense rebre diners a canvi. En el segon trimestre del 2015 va ser del 59,79%.

Població Ocupada

Nombre de persones d'entre 16 i 65 anys que té un lloc de treball amb un contracte laboral i de manera remunerada, com a mínim una hora durant la setmana de referència, per compte propi o d’altri, incloent-hi les persones temporalment absents que esperen la reincorporació. Exemple: qualsevol treballador que realitza una feina i té un sou (un taxista, metge).

Privatització

Acció de transferir al sector privat una activitat o una empresa que pertanyia al sector públic. S’ha experimentat principalment a la gestió de certs serveis públics que requereixen una gran inversió inicial, també en determinades activitats clarament mercantils assumides inicialment per l’Estat com a conseqüència d’una política d’intervenció, posteriorment desestimada. Exemple: Alguns sectors de la sanitat pública estan experimentant aquest procés, venda del 100% d’*Aceralia*, venda del 10% de *Repsol* (1996), *Tabacalera*, *Telefónica*, *Argentaria*, etc.

Recurs Renovable

El que pot utilitzar-se de manera indefinida perquè no s’esgota: aigua, aire, sol, vent... A més, són nets, és a dir, no contaminen. Espanya disposa de moltes hores de sol anuals i, en aquest sentit, disposa de grans reserves d’energia solar. Canàries, pel seu origen volcànic, disposa d'energia geotèrmica.

Recurs No Renovable

El que es troba en quantitat limitada i pot arribar a esgotar-se, com per exemple els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) i els minerals radioactius (urani). Espanya presenta escasses quantitats d’aquests recursos i, a més, de baixa qualitat (carbó asturià) i, per altra banda, el consum és molt elevat.

Sector Primari

Conjunt d’activitats encaminades a l’obtenció de primeres matèries de l’agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal. A Espanya predominava a principis del segle XX, quan ocupava el 63,6% dels actius. L’any 2014 aquest sector ocupava el 4% de la població activa.

Sector Privat

Part de l’activitat econòmica duta a terme per empreses, institucions i economies familiars amb la finalitat d’obtenir un benefici. Les decisions que es prenen estan condicionades pel mercat. Els serveis privats es comercialitzen en el mercat. També poden incloure els organismes privats sense ànim de lucre. Exemple: un restaurant, un comerç, un banc (*Santander*, etc.).

Sector Públic

Conjunt d’activitats en les quals l’Estat participa o exerceix un control de gestió, bé directament o mitjançant la creació d’entitats jurídiques amb personalitat pròpia. Comprèn, en sentit ampli, l’Administració Central i Local, organismes dependents d’ells o bé organismes autònoms sotmesos a cert control, la Seguretat Social i les empreses públiques i mixtes.

Sector Secundari

Conjunt d’activitats encaminades a la transformació de matèries primeres en productes elaborats o semielaborats: indústria i construcció. Ocupava un escàs percentatge de la població activa espanyola a principis del segle XX (16%), degut a l’insuficient desenvolupament industrial. Actualment aquest sector ocupa un 28% de la població activa.

Sector Terciari

Inclou les activitats que proporcionen serveis imprescindibles per al desenvolupament dels altres sectors. Entre altres estan: transport, comerç, sanitat, educació, finances, turisme... Sector en expansió, paral·lel a l’evolució de les economies capitalistes més desenvolupades. El seu percentatge l’any 1900 era del 17,8% de la població activa i va créixer al llarg de tot el segle, excepte al parèntesi de la Guerra Civil. Aquest ocupa al voltant del 68% de la població activa i és previsible que continuï augmentant com està succeint als països de la Unió Europea.

Taxa d’Atur

És la relació existent entre la població activa desocupada respecte al total de la població activa. El resultat del quocient es multiplica per cent. Degut a la forta crisi econòmica, el mes de juliol del 2015, Espanya va registrar una taxa d’atur del 22,3%.

Taxa d’Ocupació

Indicador socioeconòmic que posa en relació el percentatge de la població activa ocupada sobre el total de la població activa. S’obté: T.O. = (ocupats / població de 16 a 64 anys) * 100. Al segon trimestre de 2015, Espanya té una taxa segons l’INE del 59,9%.

Treball a Temps Parcial

Contracte de treball en el qual s'acorda la prestació de serveis durant un nombre menor d'hores al dia, a la setmana o a l'any, per tant inferior a la duració legal de la jornada que realitza un treballador a temps complet. Els treballadors que s’acullen a aquest tipus de treball tenen els mateixos drets que la resta, però cobren de forma proporcional a les hores que treballen. El treball a temps parcial pot ser ideal per als joves estudiants que, sense deixar els seus estudis, volen accedir a una font d'ingressos. També beneficiarà la dona, que podrà optar a un lloc de treball compatible amb les seves possibles necessitats familiars.

Indústria

Energies Alternatives

Són les obtingudes a partir de fonts no contaminants i renovables. Les més importants són: la solar, eòlica, geotèrmica (aprofita la calor interna de la Terra), mareomotriu (aprofita la força de les marees) i la biomassa (aprofita fems per obtenir metà, mitjançant un procés químic que s’anomena fermentació, o també aprofita plantes cultivades per les quals s’obté alcohol mitjançant destil·lació). Exemples poden ser Central solar de *Tabernas* a *Almeria* o el *Parc Eòlic de Tarifa* a *Cadis*.

Parc Tecnològic

Espai escollit per l’administració que reuneix empreses d’alta tecnologia o avantguarda (informàtica, electrònica, telecomunicacions, etc.), centres d’investigació i de formació. Es troben a prop d’aeroports, ports, autopistes i xarxes telemàtiques, a més, a un entorn físic agradable, a prop de les grans ciutats. Posseeixen una mà d’obra qualificada. Exemple: *Tres Cantos* a *Madrid*, *Paterna* a *València*, *Zamudio* a *Bilbao*, *Vallès* i *Sant Cugat* a *Barcelona*, *Isla Cartuja* a *Sevilla*, etc.

Pol de Desenvolupament

Centre de producció destinat a promoure el desenvolupament de certes regions per mitjà de plans d’innovació industrial, edificació de naus industrials, oficines, habitatges, com també una bona xarxa d’infraestructures. Caracteritzat pel seu dinamisme i elevat nivell d'integració, de manera que provoquen nombrosos efectes multiplicadors que incrementen el desenvolupament econòmic de les zones veïnes. Els pols van ser un instrument característic dels Plans de Desenvolupament, vigents a Espanya entre 1964 i 1975. El *Pla Badajoz*, en el Primer Pla de Desenvolupament (1964/67), es van aprovar set pols (*la Corunya*, *Sevilla*, *Vigo*, *Valladolid*, *Saragossa*, *Burgos* i *Huelva*).

Reconversió Industrial

Transformació d’alguns sectors en crisi per ser poc competitius, així com també eliminar aquells en què no interessa la seva transformació. El darrer objectiu és crear una indústria competitiva de cara a l’exterior, estalviant costos i augmentant la producció. Les actuacions es basen a ajustar l’oferta i la demanda, regular la plantilla de treballadors, sanejar financerament les empreses, especialitzar-se en productes de major demanda i aplicar nous sistemes d’organització i gestió. Els Estats intervenen oferint avantatges fiscals i financeres per a les indústries que vulguin establir-se en les regions en crisi, faciliten les jubilacions avançades o pagar l’atur als obrers que es troben en aquesta situació. A Espanya va ser una política duta a terme principalment entre 1983 i 1995 i aplicada principalment a la siderúrgica, la tèxtil, el cuir, l'automòbil i la química.

Reindustrialització

Recomposició del teixit industrial de les zones afectades per la reconversió. Comporta una modernització tecnològica dels sectors que, sotmesos a una reconversió, presenten una clara viabilitat futura i la creació de noves activitats de futur que diversifiquen la indústria de zones molt especialitzades i generen feina capaç d’absorbir els excedents laborals de la reconversió. Per això es crearen a Espanya la ZUR (*Zones d’Urgent Reindustrialització*: *Ferrol* i *Vigo* a *Galícia*; *Conca minera d’Astúries*; *Ria del Nerbión* a *Bilbao*, *Barcelona*, *Madrid* i la badia de *Cadis*) i la ZID (*Zones Industrialitzades en Declivi*), amb la finalitat de dinamitzar el mercat intern i augmentar el volum d’exportacions.

Indústria Madura

És aquella que es veu afectada per la reducció de la demanda (a causa de l'aparició de nous materials i productes), per el descens de la competitivitat (a causa de l'endarreriment de la seva tecnologia o el menor cost de mà d'obra d'altres països) i per les exigències de la política comunitària de reduir la producció i de suprimir les subvencions, llevat que siguin per a millores estructurals. Aquests sectors són:

1. La metal·lúrgia bàsica i de transformació metàl·lica (la siderúrgica, que obté acer a partir de ferro en l'alt forn, i la indústria de transformats metàl·lics, que fabrica maquinària de tot tipus). Exemple: *Alts Forns del Mediterrani* i *Alts Forns de Biscaia*.
2. La fabricació d'electrodomèstics de línia blanca.
3. La construcció naval: a *Galícia*, *Cantàbria*, *País Basc* i *Andalusia*.
4. La indústria tèxtil del cuir i del calçat: a *Catalunya* i *Comunitat Valenciana*, sobretot.

Indústria Puntera

Abasta els sectors d'alta tecnologia (microelectrònica, telemàtica, automatització, instruments de precisió, biotecnologia, etc.). Tendeix a concentrar-se en determinats espais, coneguts com a *mitjans innovadors*, que ofereixen a les empreses d'alta tecnologia condicions favorables com la presència d'infraestructures i serveis de suport, treballadors qualificats, centres de recerca, projectes de R+D (Recerca i Desenvolupament), acords d'intercanvi tecnològic, etc. Aquest tipus d'indústries solen sorgir principalment en dos tipus d'àrees:

1. Les àrees metropolitanes i grans ciutats (*Madrid* i *Barcelona*).
2. Localitats on existeix una xarxa de ciutats o PIMES amb relacions de cooperació per a la innovació.

Deslocalització Industrial

Terme que designa l'actual mobilitat geogràfica de les empreses, que traslladen tot o part de la producció d'un país a un altre, buscant aconseguir al nou país de destinació condicions de producció més avantatjoses, mitjançant la reducció dels costos: menor cost de mà d'obra, majors beneficis fiscals, menor cost del sòl industrial, una legislació mediambiental més permissiva, així com legislacions sociolaborals menys exigents, tant des del punt de vista de la protecció social com dels drets sindicals. Aquesta tendència és molt utilitzada per les multinacionals. A Espanya, l'ús d'aquesta estratègia es comença a entreveure com una pràctica habitual i perillosa alhora, ja que afecta nombrosos sectors intensius en mà d'obra, entre ells, cal destacar com a més importants: el sector tèxtil (confecció i calçat) i els components de l'automòbil i empreses de les TIC, que desvien els seus centres de producció a països del nord d'Àfrica (*Marroc* en el cas del sector tèxtil), als nous països de la propera ampliació de la Unió Europea, o a països asiàtics. A més de tenir efectes irreversibles pel que fa a destrucció d'ocupació directa i indirecta.

Polígon Industrial

Espai territorial en el qual s'agrupen una sèrie d'activitats industrials, que poden o no estar relacionades entre si. Tenen la particularitat de comptar amb una sèrie de serveis comuns, com poden ser proveïment d'energia elèctrica, abastament d'aigua, etc. Aquestes àrees es localitzen al costat de les principals vies d'accés a la ciutat, buscant la proximitat urbana i sòl abundant a preu assequible. En l'actualitat s'estan creant nous espais industrials com parcs empresarials i tecnològics en àrees de gran qualitat ambiental o polígons de naus adossades destinades a empreses amb escassos recursos en àrees de menor nivell. A *Palma* hi ha varis com el Polígon *Son Castelló*, el de *Can Valero*, Polígon de *Son Bugadelles* (*Calvià*).

Geografia Urbana i Ordenació del Territori

Àrea d'Influència

És aquella a la qual una ciutat proveeix de béns i serveis. L'àrea pot ser més o menys extensa, depenent del grau de diversitat i especialització de les funcions urbanes. Exemple: *Madrid* exerceix una àrea d'influència en tota Espanya. A efectes de transport aeri, per exemple, Espanya és àrea d'influència de l'aeroport de *Madrid-Barajas* perquè abans o després cal utilitzar les seves instal·lacions per viatjar a algun lloc distant.

Àrea Metropolitana

Aglomeració urbana que rodeja una ciutat principal i inclou administrativament diversos municipis, dins dels quals existeixen importants relacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveis i obres. A Espanya les més importants són *Madrid*, *Barcelona* i *València* que figuren entre les grans regions metropolitanes d’Europa. Poden també nomenar-se *Saragossa*, *Bilbao* i *Sevilla*.

Centre Històric

Propi sobretot de les ciutats europees. Sol estar al voltant de la catedral i es correspon amb la part antiga. S'hi solen localitzar les principals activitats comercials, administratives i financeres. Les seves zones residencials tendeixen a despoblar-se. S'hi troben els edificis més antics, és la zona monumental (esglésies, museus, etc.). També sol ser el centre de la cultura i de l'oci. Molts dels seus edificis són vells, de poca altura i amb condicions de confort escasses, malgrat actualment les ciutats tendeixen a recuperar aquesta zona de la ciutat amb plans de rehabilitació. El plànol sol ser irregular: carrers estrets, torts i a vegades sense sortida. Tot el casc antic de *Palma* ho és. A moltes ciutats espanyoles, els seus centres històrics han estat declarats Patrimoni de la Humanitat (*Còrdova*, *Conca*, *Àvila*, *Salamanca*, *Toledo*, *Santiago de Compostel·la*, *Tarragona*...).

Barraquisme

Aglomeracions espontànies, carents de les mínimes condicions higièniques i d'habitabilitat, on la població duu unes miserables condicions de vida. Les vivendes són improvisades, construïdes amb materials de rebuig (fusta, trossos de plàstic, maons, etc.). És bastant freqüent la seva existència en la perifèria de les ciutats de tot el món, però molt característic a les ciutats de països subdesenvolupats. La població que les habita està formada principalment per immigrants i població marginal. Solen mancar de serveis bàsics (aigua corrent, clavegueram, electricitat, escoles, hospitals...) i, quan hi ha, tenen moltes deficiències. Exemples poden ser *Son Banya* a *Palma* i *Las Barranquillas* a *Madrid*...

Directrius d'Ordenació Territorial

Són l’instrument per a l’ordenació del territori. La competència sobre la seva ordenació, urbanisme i habitatge és de les Comunitats Autònomes. Aquestes elaboren la seva pròpia legislació al respecte que ha de ser seguida pels ajuntaments als quals els correspon elaborar els plans urbanístics dels municipis mitjançant el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), plans parcials i plans especials. Els objectius són projectar el desenvolupament urbà, el qual suposa:

• Estipular els usos del sòl de cada zona (residencial, industrial, protegida, etc.).
• La classificació del sòl en funció del seu ús (urbà, urbanitzable i No urbanitzable).
• L'edificabilitat o densitat edificatòria permesa.
• La xarxa viària.
• Els equipaments generals.
• Mesures de protecció del medi ambient natural i urbà.

A més, s'inclou la programació de les actuacions, la finançament, el període de vigència i clàusules de revisió en funció de circumstàncies significatives. Els *plans parcials* concreten per a cada zona del plànol (carrers, terminis, espais verds), la trama, la xarxa viària, els equipaments, espais lliures, etc. Els *plans especials* ordenen aspectes específics, com les àrees buides, les degradades, el casc antic, etc.

Eixample

Sector d'una ciutat que correspon a una ampliació del seu casc urbà duta a terme entre la segona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX. Constitueix la resposta planificada al desordenat creixement de la població i problemes de circulació. Es van concebre com àrees de residència destinades fonamentalment a la burgesia. Els seus traçats són regulars i ortogonals, com l'eixample de *Barcelona* (*Pla Cerdà*, 1859), el barri de *Salamanca* a *Madrid* (1859). Inclou funcions diverses: zona de vivendes de les classes mitjanes, petits comerços i oficines. En alguns casos, els eixamples van provocar l'esfondrament de les muralles. El de *Palma*, situat al voltant de la ciutat antiga i, per tant, a la part externa de les antigues muralles medievals que la protegien. Es va formar a començaments del segle XX com a conseqüència del creixement demogràfic de la ciutat. A l'Eixample s'hi han aplicat les ordenacions urbanes dels plans urbanístics dels arquitectes: *Calvet* el 1897, *Bennàsser* el 1917 i *Alomar* el 1943.

Conurbació

Aglomeració urbana contínua formada per ciutats de similar importància separades que creixen paral·lelament i amb el temps es fonen físicament, conservant cadascuna d'elles la seva autonomia i la independència administrativa. És una àrea ocupada per una sèrie contínua d'assentaments, fàbriques, parcs urbans, camps d’esport, etc., no separats per espais rurals. Quan una conurbació inclou diverses ciutats pot arribar a constituir una aglomeració urbana o una megalòpolis. Alguns geògrafs parlen de la conurbació costanera *Ciutat-Illa de Mallorca* al voltant de *Palma*. A Espanya són exemples *San Sebastián de los Reyes* i *Alcobendas* (*Madrid*), *Santa Cruz de Tenerife-La Laguna*, etc. Moltes es deuen al turisme (*Màlaga-Marbella*), a la fusió de ciutats especialitzades (*Alacant-Elx-Santa Pola*) o a la connexió ciutat-port (*Pontevedra-Marín*).

Districte Central de Negocis (CBD)

Àrea urbana on es localitzen les principals activitats terciàries: serveis avançats, centres comercials i d'oci, bancs, edificis d'administració, seus empresarials, oficines, etc. És l'autèntic cor financer i econòmic de les ciutats occidentals. Es caracteritza per la seva accessibilitat, en ser un important node de transport, per l’altura dels edificis, donat que el valor del sòl és elevat, que es dediquen quasi completament a oficines, amb una escassa població residencial. A ells hi acudeixen a diari desenes de milers de persones per a treballar, fer gestions o comprar. Són exemples, la *City* londinenca, *Wall Street* a *Nova York*, etc. A Espanya l'eix de la *Castellana* a *Madrid*.

Nuclis Dormitori

Ciutat satèl·lit pròxima a una metròpoli, amb la qual es troba estretament vinculada i la funció de la qual és la residencial. Formen part de l'àrea metropolitana de les grans ciutats o metròpolis. El creixement d'aquests nuclis, pròxims a les grans ciutats, s'ha incrementat perquè ofereixen sòl més barat per a la construcció d'habitatges. A *Madrid*: *Alcorcón*, *Fuenlabrada*, *Móstoles*, *San Sebastián de los Reyes*...

Perifèria Urbana

Zones allunyades del centre que es creen quan la ciutat creix. Són antics espais rurals on s'han construït urbanitzacions de xalets, adossats o pisos, a les quals s'han traslladat a viure un gran nombre d'habitants des del centre. També trobem els polígons industrials i les àrees d'equipament.

Planejament Urbanístic

Elaboració i aplicació d'actuacions per millorar l'urbanisme i la qualitat de vida dels habitants. Intervenen organismes públics i empreses privades. Té com a objectiu ordenar la totalitat d'un terme municipal, és a dir, tant el sòl rústic com l'urbà, projectant nous espais en previsió de creixement futur i transformant els ja existents per adaptar-los als usos que demana la societat en cada moment històric. Tot això suposa tenir en compte: plans d'alineacions de carrers, plans de sanejament, millora de serveis i equipament urbà, organització del creixement urbà, elaboració de lleis sobre l'habitatge, creació de polígons de descongestió, solució de problemes d'especulació, etc. A Espanya es planifica segons el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU).

Polígon Residencial

Barri situat a la perifèria de les ciutats constituït per blocs de vivenda col·lectiva amb funció residencial. Creen un paisatge urbà monòton que dóna a aquests barris la imatge de barri rusc o dormitori. Socialment dins de cada polígon existeix una gran homogeneïtat. A Espanya sorgiren a partir del desenvolupisme dels anys 60. *S'Indioteria*, *Son Sardina*, etc., són exemples a *Palma*.

Rururbanització

Procés d'urbanització d'espais cada vegada més allunyats del centre. La perifèria urbana envaeix l'espai rural associant-li l'economia i vida de la ciutat. Aquest procés es genera a causa de la millora de les comunicacions que afavoreix no només l'expansió de l'ús residencial en els nuclis rurals en detriment de la ciutat, sinó també la descentralització industrial seguint els grans eixos de comunicació. A Espanya sorgeixen a la perifèria pel creixement urbanístic i de la població.

Trama Urbana

És la disposició que adopten els carrers, avingudes i places que constitueixen l'estructura de la ciutat sobre la qual poden influir factors històrics, funcionals o econòmics. Espanya ha estat un factor determinant per al disseny de la xarxa de transports de la ciutat. Hi ha una àmplia varietat de trames, algunes més complexes que altres, i que depenen de les característiques geogràfiques, econòmiques i culturals. Trama urbana densa i irregular: formada per carrers estrets i intricades. És pròpia de les ciutats que tenen casc antic. Trama urbana en quadrícula o reticular: presenta una forma de damero; els carrers es tallen perpendicularment en angle recte. És la forma de trama urbana més utilitzada al llarg de la història per construir una ciutat nova en un lloc pla, o ampliar una ciutat. Trama urbana radial concèntrica: utilitzat quan s'organitza la ciutat al voltant d'un punt central; els carrers es disposen en forma de cercles concèntrics. La ciutat s'ordena a partir d'aquest punt central des d'on es projecten els carrers, que comuniquen el centre de la ciutat amb l'exterior o perifèria.

Polígon de Serveis

Àrea destinada a la instal·lació d’empreses del sector terciari. Les més freqüents són superfícies comercials i d'equipament (centres escolars, infraestructures sanitàries, centres administratius, etc.). Tots ells impliquen que al seu voltant es vagin creant més infraestructures de serveis. Un exemple és *Parc BIT* a prop de la *Universitat de les Illes Balears* (UIB) a *Palma*.

Sector Terciari

Balança de Pagaments

Document comptable que registra els intercanvis (de béns, serveis i capitals) realitzats en un país amb la resta del món en un període de temps determinat, generalment un any. Aquesta balança està composta per la Balança Comercial, la de Serveis i la de Capital. Cadascuna anota ingressos i despeses, de la diferència surt un saldo positiu o negatiu. A Espanya generalment és deficitària, entre altres coses per la mancança de productes energètics i que, per tant, hem d’importar, però s’equilibra amb el turisme i les inversions de capitals estrangers.

Balança Comercial

Forma part de la Balança de pagaments. És un document que comptabilitza la diferència entre importacions i exportacions de mercaderies, com poden ser les matèries primeres minerals o les fonts d'energia. La balança és positiva si s'exporten productes per més valor dels que s'importen i negativa si és al revés. La balança comercial espanyola és negativa tant en el comerç de matèries primeres com en el de fonts d'energia.

Balearització

Model de desenvolupament urbanístic basat en la construcció desmesurada a primera línia de mar. Aquesta té un efecte negatiu tant en la contaminació de la costa, la degradació ambiental, importants pèrdues a nivell de la biodiversitat i paisatgística, especulació urbanística, desaparició de sòl rústic, corrupció i desequilibris en el nostre propi sistema de benestar, etc. Té el seu origen en el model de desenvolupament dut a terme a les Illes Balears (i especialment a l'illa de *Mallorca*) durant la dècada dels anys 60 i 70 del segle XX. Exemple pot ser el que es va fer a la platja de l’*Arenal* a *Palma*.

Cadena Hotelera

Conjunt d'establiments hotelers que pertanyen a una mateixa empresa. Té com a finalitat la d'obtenir una major rendibilitat, una situació de poder, control i prestigi en el mercat nacional i internacional. A Espanya algunes de les més importants són *Melià*, *Barceló Riu*, *Iberostar*...

Estacionalitat Turística

Activitat que es desenvolupa en una època de l’any. La resta de mesos, els serveis turístics o bé es tanquen o s'utilitzen poc, la qual cosa provoca una infrautilització dels equipaments i la caiguda de preus fora de la temporada turística. Exemple: Turisme de sol i platja a les *Balears*.

Hi ha línies d'actuació per aconseguir acotar els seus efectes negatius. Les accions dissenyades i enfocades a desestacionalitzar l'activitat turística són un referent continu per als gestors i planificadors de turisme. Fomentar el turisme de ciutat en les destinacions de sol i platja, ja que les destinacions amb estacionalitat més marcada solen ser aquestes darreres. Dissenyar ofertes molt atractives als residents en els períodes amb menys afluència de turistes. Organitzar una agenda d'esdeveniments, tant propis com aliens, en establiments hotelers (concerts privats, seminaris, reunions temàtiques, etc.), fomentar un turisme de congressos, etc.

Ocupació Extrahotelera

Oferta basada en l’allotjament turístic complementari a l’hoteler (càmpings, apartaments i segones residències). Suposen més de 10 milions de places a Espanya.

Overbooking

Pràctica utilitzada pels empresaris o *tour operadors* consistent a comprometre més places de les disponibles en determinats serveis relacionats amb els viatges i l'hostaleria amb la finalitat d'evitar baixes i obtenir la màxima rendibilitat. És habitual durant la temporada alta a Espanya, sobretot al turisme de sol i platja.

PIB (Producte Interior Brut)

És el valor total de la producció de béns i serveis d'un país en un determinat període de temps, generalment un any, malgrat que de vegades es considera el trimestre, tant pels espanyols com pels estrangers. Si tenim en compte només allò produït pels espanyols, tant al país com fora, obtindríem el PNB (*Producte Nacional Brut*). Un dels indicadors del nivell de vida d'un país ve donat pel PIB per càpita, que no és més que el PIB total dividit entre el nombre de ciutadans. Si el PIB creix més ràpid que la població es considera que augmenta el nivell de vida, si és al contrari, el nivell de vida disminueix. Aquesta xifra sol donar-se en dòlars per facilitar les comparacions entre països. El PIB és un indicador que ens dóna informació sobre els desequilibris territorials.

Renda per Càpita

És un índex econòmic que relaciona el PIB (Producte Interior Brut) i la quantitat d'habitants d'un territori. Per aconseguir-ho, cal dividir el PIB entre la població. Ens dóna informació sobre desequilibris territorials. *Balears* té una de les rendes per càpita més elevades de l'Estat.

Residus Urbans

Són aquells generats per les àrees urbanes, que poden ser líquids, sòlids i gasosos. El major problema que presenten és el seu volum perquè el percentatge de reciclatge és encara insuficient, malgrat que alguns materials es reutilitzen. Altres problemes associats als residus urbans són l’acumulació d’aquests durant les èpoques de vacances als centres turístics i la contaminació que provoquen sobre la superfície de la Terra i les aigües, ja que no són en la seva majoria biodegradables i es vessen en quantitats tan importants que el medi no té capacitat per transformar-los. A *Palma* es troba l’*Oficina de Reducció de Residus Urbans* (ORR).

Tour Operador

Grans empreses que controlen tota la cadena turística: transports, hotels, apartaments... Tot això els suposa tenir importantíssims ingressos econòmics. Tota l'organització del viatge la fan ells. Són intermediaris entre la demanda turística i les empreses hoteleres. Això els permet negociar els preus de les estades sempre a la baixa i, per tant, condicionen els beneficis dels empresaris. Un problema que té Espanya és que són *tour operadors* anglesos i alemanys els que controlen el turisme de sol i platja. Exemples són *Nobeltours* o *Karibu*.

Transports Discrecionals

Proporcionen serveis segons les exigències de la persona o entitat que els contracta. Estan en mans de companyies privades de manera que la seva contractació és lliure. Exemple: el *bus* escolar, taxi...

Transports Regulars

Són assumits generalment per companyies públiques o privades, però que hagin concertat un consorci amb l'administració pública (estatal, autonòmica, municipal). Estan subjectes a un horari preestablert així com a uns itineraris concrets (línia de tren, que enllaça *Palma* amb la resta de pobles, el metro, l'EMT, etc.).

Turisme Alternatiu

Modalitat que tracta de donar a l'usuari altres ofertes turístiques que no siguin la tradicional de sol i platja. Són ofertes de caràcter més *cultural* (atreu visitants que volen veure monuments històrics, museus, ciutats d'especial atractiu), *turisme rural* dirigit a persones que volen descansar en ambients campestres, és ecològic i encara minoritari. El de *muntanya* ofereix llocs de descans; *esportiu*; el de *parcs temàtics i d'atraccions*; el de *balnearis* i, per últim, el d'*empreses i negocis*.

Turisme de Masses

Model turístic tradicional a Espanya consistent en la vinguda massiva de turistes amb poder adquisitiu mitjà o baix, a l'estiu a les zones de sol i de platja. És contractat en moltes ocasions pels *tour operadors* estrangers, provoca estacionalitat i impacta negativament en el medi ambient. Ha estat bàsic per al desenvolupament econòmic espanyol. El 2015, el turisme de sol i platja torna a erigir-se com a principal motor de l'economia espanyola.

Xarxa Radial

És la disposició i organització dels mitjans pels quals discorren els diferents sistemes de transport (carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports); la xarxa conflueix al centre. D'aquesta forma es facilitava la connexió de la capital amb els principals nuclis de població i d'activitat econòmica (indústria i turisme) localitzats a la perifèria. És conseqüència de la localització de la capital de la Nació en un punt situat en moltes ocasions al centre del territori i respon a l'intent de centralització política i administrativa realitzat en temps passats. La xarxa de carreteres i la ferroviària espanyola són exemples.