Globalització i Comerç Internacional: Conceptes, Causes i Mesures
La Globalització i el Comerç Internacional
Què és la Globalització?
La globalització és un procés econòmic, social i polític d’àmbit mundial, pel qual cada vegada hi ha una interrelació econòmica més gran entre uns llocs i uns altres.
Causes de la Globalització
Les principals causes que han impulsat la globalització són:
- Grans avenços en els transports.
- Desenvolupament de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).
- Reducció de les barreres comercials.
El Comerç Internacional
El comerç internacional consisteix en la compravenda de béns i serveis entre diferents països. Així, quan un país ven alguna cosa a un altre diem que hi ha una exportació, i quan compra de l'exterior parlarem d'importació.
Grau d'Obertura Comercial
El grau d'obertura comercial mesura la importància del comerç exterior per a l'economia d'un país. Es calcula amb la següent fórmula:
Grau d'Obertura Comercial = (Exportacions + Importacions) / PIB x 100
Per què els països comercien?
Els països compten amb recursos diferents, la qual cosa fa que uns països siguin capaços de produir uns productes millor o més barat que d'altres. Per això, és lògic especialitzar-se a produir aquells béns en els quals es té avantatge i comprar de l'exterior aquells que un país no és capaç de produir tan barat.
Models de Política Comercial: Lliurecanvisme vs. Proteccionisme
El Lliurecanvisme
El lliurecanvisme defensa que no es posi cap mena d'obstacles al lliure comerç internacional.
Avantatges del Lliurecanvisme
- Més eficiència en la producció.
- Més competència i, amb això, menors preus.
- Més varietat i quantitat de productes disponibles.
- Menys costos per a algunes empreses.
El Proteccionisme
El proteccionisme defensa que cal posar obstacles a l'entrada de productes estrangers per protegir la producció nacional.
Avantatges del Proteccionisme
- Evitar dependre d'indústries estratègiques.
- Afavorir la producció nacional i l'ocupació.
- Protegir l'aparició de noves indústries al país (indústries naixents).
Les Mesures Proteccionistes
Existeixen diverses eines que els governs utilitzen per aplicar polítiques proteccionistes:
Aranzels
Un aranzel és un impost a l'entrada de productes estrangers amb l'objectiu de fer-los més cars i així la producció nacional tingui menys competència.
Contingents
Els contingents són límits màxims a la importació d'alguns productes, és a dir, es fixa un nombre màxim de productes estrangers que poden entrar al país.
Subvencions a les empreses nacionals
Les subvencions nacionals consisteixen a donar ajudes econòmiques a empreses nacionals per reduir els seus costos i fer-les més competitives davant la competència exterior.
Barreres no aranzelàries
Són una sèrie de barreres que dificulten l'entrada de productes estrangers sense ser impostos directes. Per exemple, es pot demanar que els productes compleixin uns certs estàndards de qualitat o que compleixin mesures d'higiene molt estrictes.
Organismes de Cooperació Internacional
Després de la Segona Guerra Mundial, es van crear diverses institucions per fomentar l'estabilitat econòmica i el comerç global.
La Conferència de Bretton Woods (1944)
En la conferència de Bretton Woods, celebrada als Estats Units el 1944, els polítics dels principals països es van reunir per crear dos importants organismes: l'FMI i el que avui és el Banc Mundial.
El Fons Monetari Internacional (FMI)
La seva funció principal és fomentar la cooperació i l'estabilitat monetària internacional.
El Banc Mundial
La seva principal funció és reduir la pobresa en el món mitjançant l'aportació de finançament i assistència tècnica als països en desenvolupament.
L'Organització Mundial del Comerç (OMC)
L'objectiu de l'OMC és fomentar el lliure comerç i tractar de reduir el proteccionisme a escala global, establint normes per al comerç internacional.