Glandules annexes aparell digestiu
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,67 KB
1. Els aparells implicats en la nutrició:
La nutrició és un procés complex en el qual participen quatre aparells diferents del nostre cos: el digestiu, el circulatori, el respiratori i l'excretor.
Digestiu:
S'encarrega de digerir els aliments i de convertir-los en substàncies més simples, que passen a la sang i poden ser assimilades per les nostres cèl·lules.Respiratori:
S'ocupa de l'inercanvi de gasos; és a dir, d'aportar oxígen i d'eliminar diòxid de carboni.Circulatori:
Es fa càrrec, a través de la sang, de transportar l'oxigen i les substàncies aprofitables dels aliments a les diferents cèl·lules del nostre cos, perquè aquestes els puguin utilitzar. D'altra banda, també recull i transporta el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig produïts per les nostres cèl·lules.Excretor:
S'encarrega d'eliminar les substàncies de rebuig que transporta la sang.2. L'aparell digestiu:
L'aparell digestiu s'encarrega, de transformar els aliments en substàncies més senzilles perquè les cèl·lules els puguin absorbir i utilitzar, i d'eliminar les restes no digerides.Tub digestiu:
És un conducte de Déu metres de longitud constituït per la boca, la faringe, l' esòfag, l'estòmac, l'intestí prim, gros i l'anus.Glàndules digestives:
Són un conjunt de glàndules annexes que secreten diferents substàncies que són necessàries per descompondre els aliments. Són les glàndules salivals, el fetge i el pàncrees.Boca, Faringe, Esòfag, Fetge, Esrtòmac, Pàncrees, Intestí gros, Instestí prim.3. Les funcions digestives:
L'aparell digestiu és l'encarregat de fer les funcions digestives.Processos:
Ingestió
L'entrada d'aliments, Digestió.Transformació d'aliments en substàncies més senzilles, anomenades nutrients, perquè les cèl·lules els puguin aprofitar, Mecàniques.
Consisteixen a tallar, triturar i mesclar els aliments. Es duen a terme, principalment, a la boca i a l'estòmac, Químiques.
Consisteixen en la transformació dels aliments en compostos més senzills, Absorció:
Procès per mitjà del qual els nutrients obtinguts en la digestió travessen la paret del tub digestiu fins als vasos sanguinis, L'egestió:
Eliminació a l'exterior de les substàncies no digerides o no aprofitables dels aliments. Les funcions digestives permeten que els aliments, a mesura que passen pel tub digestiu, es transformin en nutrients perquè puguin ser transportats fins a les cèl·lules.
4. La ingestió i la digestió dels aliments
El procés digestiu comença amb la ingestió d'aliments a través de la boca.Processos:
La masticació
És una acció mecànica per mitjà de la qual els aliments es fan més petits gràcies a la participació de les dents i d’altres músculs.La insalivació
Els aliments es mesclen amb la saliva, que hi produeix una acció química. Els aliments, mastegats i amarats de saliva, formen el bol alimentari, que es dirigeix cap a la faringe i després a l'esòfag per mitjà de la deglució.L'esòfag impulsa el bol alimentari fins a l'estómac.El bol alimentari entra a l'estómac a través del càrdies. A l'estómac el bol alimentari s'acumula i sobre ell té lloc la digestió gàstrica, que comprèn les dues accions següents:Una acció química, produïda pels sucs gàstrics.Una acció mecànica, que consisteix en moviments peristàltics de les parets de l'estómac.Com a resultat d'aquesta digestió, es forma una massa semi líquida, espessa i molt àcida, anomenada quim.Al duodè, el quim es mescla amb la bilis, substància produïda pel fetge; amb el suc intestinal, produït per les parets de l'intestí, i amb el suc pancreàtic, produït pel pàncrees. El resultat final és una massa blanquinosa, anomenada quil, que conté aigua.
5. L'absorció i l'egestió
L’ABSORCIÓ:
Com a resultat de la digestió s'obtenen nutrients, la mida petita dels quals els permet travessar les parets del tub digestiu i passar a la sang.Les parets internes de l'intestí prim estan molt plegades formant les vellositat intestinals. A l'interior d'aquestes vellositats hi ha vasos sanguinis que recullen les substàncies digerides.L’EGESTIÓ:
Les substàncies que no han estat absorbides passen a l'intestí gros gràcies als moviments peristàltics de les seves parets. En aquesta part s'absorbeixen gairebé tota l'aigua i les sals minerals; això fa que els residus de la digestió es vagin compactant, formant la femta.A l'intestí gros hi ha, a més, una gran quantitat de bacteris simbiòtics, que fermenten i descomponen algunes de les restes alimentàries que no s'han digerit.La femta s'acaba acumulant durant un temps a l'últim tram de l'intestí, el recte. Una vegada la femta és al recte, és eliminada i expulsada períòdicament a l'exterior a través de l'anus per mitjà de l'egestió.6. Malalties de l'aparell digestiu
Algunes de les malalties de l'aparell digestiu són la càries, l'estrenyiment, les úlceres, la gastroenteritis i la cirrosi hepàtica.El estrenyiment
És un trastorn que dificulta l'evacuació de la femta. És degut a l'absorció excessiva d'aigua per l'intestí gros, fet que origina una femta seca i dura. Té causes diverses, entre les quals destaquen l'estrès, determinats fàrmacs i les dietes pobres en fibra vegetal.Les úlceres. Són ferides que s'obren a les parets internes del tub digestiu. Es produeixen, principalment, a l'estómac i al duodè. Tenen causes molt variades, entre les quals destaquen l'estrès i la infecció pel bacteri Helicobacter pylori.La gastroenteritis
És una inflamació de les membranes internes que recobreixen l'estómac i l'intestí. És deguda, principalment, a una infecció causada per virus o bacteris. Provoca vòmits, diarrees i malestar a l'abdomen. Aquesta inflamació fa que una gran part de l'aigua i les sals minerals no s'absorbeixin a l'intestí, i per aquest motiu la femta es fa molt líquida.La cirrosi hepàtica
És una malaltia crònica que consisteix en una mort progressiva del teixit del fetge, fet que comporta que aquest òrgan funcioni malament. Una gran part dels casos de cirrosi són deguts a un consum excessiu d'alcohol.7. L'aparell respiratori:
L'aparell respiratori és l'encarregat de prendre l'oxigen de l'aire exterior, dur-lo a la sang i eliminar, al mateix temps, el diòxid de carboni.Parts i definició
Fosses nasals:
Són dues cavitats situades per sobre de la boca i que s'obren a l'exterior pels narius, els forats del nas. Per les fosses nasals l'aire que entra es filtra , s'escalfa, s'analitza i s'humiteja.Laringe:
És un tub curt, a l'interior de la qual hi ha les cordes vocals, que, quan vibren, emeten la veu. A l'obertura superior de la laringe hi ha l'epiglotis, un plec membranós que impedeix que els aliments entrin a les vies respiratòries durant la deglució.Faringe
És un conducte músculós i elàstic, comú a l'aparell digestiu, que condueix l'aire a la laringe.Tràquea:
És un tub que recorre el coll i que condueix l'aire fins als pulmons. Baixa paral·lel a l'esòfag i per davant seu. Està protegit per un seguit de cartílags en forma de C que impedeixen que s'aixafi.Bronquis:
Són dos conductes que penetren als pulmons, on es ramifiquen els tubs cada vegada més fins, anomenats bronquíols.Pulmons:
Són dos òrgans esponjosos protejits per les costelles. Dins seu es duu a terme l'intercanvi de gasos amb la sang.8.L’intercanvi de gasos
L'intercanvi de gasos (oxigen i diòxid de carboni) entre el medi intern i el medi extern té lloc als alvèols pulmonars.A cada pulmó hi ha milions d'alvèols que proporcionen una gran superfície d'intercanvi de gasos. Aquest intercanvi es duu a terme, per difusió, a través de les fines membranes dels capil·lars i dels alvèols, des del lloc on n'hi ha més concentració cap al lloc on n'hi ha menys.Quan l'aire arriba als alvèols, l'oxigen que conté passa a la sang dels capil·lars, que arriba carregada de diòxid de carboni. Aquest gas travessa les membranes en sentit invers al de l'oxigen: passa a l'interior dels alvèols, des d'on és expulsat.La sang, carregada d'oxigen, reparteix aquest gas a totes les cèl·lules de l'organisme i recull el diòxid de carboni produït per portar-lo fins als pulmons.9. La ventilació pulmonar
La ventilació pulmonar és el procés per mitjà del qual l'aire atmosfèric entra fins a l'interior dels pulmons i després surt dels pulmons a l'atmosfera.El diafragma
És un múscul que es troba per sota dels pulmons, i separa el tòrax de l'abdomen. El moviment ascendent i descendent del diafragma fa que variï la capacitat de la caixa toràcica, on estan situats els pulmons, i que es duguin a terme els moviments respiratoris.Els músculs intercostals
Són els que uneixen unes costelles amb les altres. Quan aquests músculs es contreuen i es relaxen, mouen les costelles i fan que variï el volum dels pulmons.La inspiració i l’expiració
La ventilació pulmonar es duu a terme per mitjà de dos moviments: la inspiració, o entrada d'aire als pulmons, i l'expiració, o sortida d'aire a l'exterior.Inspiració. El diafragma es contreu i baixa; els músculs intercostals es contreuen i les costelles pugen i es dirigeixen cap endavant. El volum de la caixa toràcica augmenta, els pulmons s'inflen i l'aire carregat d'oxigen entra als pulmons.10. Malalties de l'aparell respiratori
La bronquitis.És una malaltia inflamatòria dels bronquis deguda a la infecció d'un bacteri, fet que provoca dificultats per respirar. Es caracteritza per una producció abundant i duradora de moc, acompanyada de tos. En els fumadors se sol fer crònica per l'acció dels agents irritants del fum del tabac. A mesura que aquesta afecció s'agreuja, la persona presenta cada vegada més dificultats per respirar, caminar o fer esforços físics, i pot necessitar oxigen suplementari de manera regular.