Clonació i Bioètica: Conceptes, Tipus i Aplicacions

Desenvolupament embrionari i conceptes clau

Preembrió: Primera etapa del desenvolupament embrionari humà, que comprèn des de la formació del zigot fins a l’inici de la diferenciació cel·lular, 14 dies després de la fecundació.

Totipotents: Cèl·lules que poden diferenciar-se per donar origen a qualsevol cèl·lula especialitzada de l’organisme.

Etapa embrionària: Comprèn des de la formació del zigot fins als 90 dies de gestació, quan l’embrió passa a denominar-se fetus.

La clonació: definició i tipologies

Clonar: Clonar és aïllar una part de la cadena d’ADN d’un organisme i multiplicar-lo en un tub d’assaig.

Tipus de clonació

• Clonació per germinació o paraclonació: Consisteix a separar cèl·lules de l’embrió en un estadi inicial de desenvolupament.
• Clonació per transferència nuclear: És l’autèntica clonació, perquè origina individus idèntics a l’original.
• Clonació per germinació i transferència nuclear: També es pot combinar, la qual cosa permetria que nasquessin diversos individus iguals entre si i idèntics al donant del nucli.

Aplicacions de la clonació

• Medicina: La clonació d’animals pot ser un instrument molt útil per estudiar el desenvolupament embrionari. Hi ha tècniques d’enginyeria genètica que permeten introduir a l’ADN d’un animal un gen determinat per produir certes molècules o òrgans que puguin ser trasplantats a un ésser humà.
• Ramaderia: La tècnica de clonació permetria assegurar còpies d’un exemplar que hagués destacat pel seu rendiment i, d’aquesta manera, s’evitaria que les característiques es diluïssin en creuar-lo sexualment amb un altre.
• Conservació d’espècies: La clonació podria salvar certes espècies amenaçades d’extinció i difícils de criar en captivitat.

Clonació humana i ètica

En l’ésser humà, la clonació de veritat és de moment teòrica, però si es pogués dur a terme tindria dos usos: la reproducció i la investigació.

• Clonació humana reproductiva: És la que està destinada a crear éssers humans. Està prohibida al nostre país i a la majoria de països desenvolupats.
• Clonació humana no reproductiva o terapèutica: No està destinada a obtenir un ésser humà, i l’embrió originat no és implantat a l’úter, sinó que es fa servir per a la investigació.

Cèl·lules mare i embrions híbrids

Cèl·lules mare: Els embrions no són l’única font de cèl·lules mare; també es poden obtenir del cordó umbilical i de la placenta.

Embrions híbrids: Alan Trounson ha manifestat que embrions híbrids entre rates i humans poden ser fonts de cèl·lules mare embrionàries per provar medicines que intentin curar determinades malalties com ara el càncer.

Selecció d’embrions i bioètica

Selecció d’embrions: El 1970, V.R. Potter va utilitzar el terme bioètica per referir-se al conjunt de principis que permeten afrontar amb responsabilitat els problemes que el desenvolupament de la tecnologia planteja a un món en plena crisi de valors. Es pot dividir en dues parts:

• Bioètica general: Fonaments ètics, dels valors i principis que han de regir el judici ètic.
• Bioètica especial: Tracta de temes específics, com la manipulació d’embrions, l’avortament, etc.