L'acte mèdic: exploració, diagnòstic i anàlisi

L'acte mèdic: exploració i diagnòstic

La pràctica mèdica no és una ciència pura, sinó una activitat social en què intervenen el metge i el malalt. La relació entre tots dos és l'element fonamental de la pràctica mèdica, la qual anomenem acte mèdic o acte clínic. L'acte mèdic consta de l'anamnesi, l'exploració, el diagnòstic, el pronòstic i la indicació terapèutica. El document que en resulta és la història clínica.

Els senyals de la malaltia poden ser símptomes o signes. Els símptomes són senyals subjectius de la malaltia, és a dir, trastorns que pateix el malalt i que comunica directament o indirectament al metge. Els signes són el resultat de mètodes d'exploració objectius, aplicats pel metge.

Després de parlar, el metge, amb tots els mitjans instrumentals al seu abast, explora el pacient per recollir els possibles signes de la malaltia.

Exploració clínica immediata

• Palpació
• Auscultació
• Exploració dels reflexos nerviosos més importants
• Determinació de la pressió arterial i de la temperatura

Llavors, amb la tecnologia, es diagnostica el pacient amb:

• Anàlisis clínics
• Radiologies
• Ecografies
• Medicina nuclear, etc.

Tipus d'exploració i mitjans diagnòstics

1. Exploració anatòmica

Tracta de situar, delimitar i descriure l'organització interna del cos humà.

• Radiografia: Se sotmet el cos a raigs X. Permeten definir el perfil dels òrgans "durs" (ossos).
• Ecografia: Travessar un teixit viu amb una ona d'ultrasons. Es capten els ecos i es visualitzen en una pantalla. Per a l'exploració d'òrgans tous.
• Endoscòpia: Introducció de fibres òptiques pels orificis naturals del cos (tub digestiu, vies urinàries, etc.). Porten llum fins a l'òrgan que s'ha d'observar.
• TAC: Per visualitzar les diferents parts del cos en seccions successives molt fines, amb raigs X.
• Biòpsia: Extracció d'una petita part del teixit viu de l'organisme, per ser tractada i estudiada. Tècnica molt usada per al diagnòstic de tumors.

2. Exploració funcional

• Electromiografia: Introduir elèctrodes directament en el múscul per saber-ne la situació en què es troba.
• Termografia: Filmació del cos. S'aplica per detectar tumors malignes a les mames.
• Gammagrafia o medicina nuclear: Consisteix a injectar isòtops, dèbilment radioactius, que permeten fer un seguiment de l'òrgan pas a pas.
• Ressonància magnètica: Un ordinador acoblat al sistema pot reconstruir una imatge fidel de la part del cos estudiada.

3. Anàlisi de fluids

Quan són extrets i analitzats, proporcionen informació important per detectar malalties. Les més utilitzades són les de sang i orina.

L'anàlisi d'orina no té una validesa diagnòstica tan gran com la de sang, però pot donar informació d'algunes malalties metabòliques, infeccions i disfuncions locals del sistema excretor.

4. Anàlisi de sang

S'extreu i es guarda en un tub amb heparina (substància que n'impedeix la coagulació). S'estudia al microscopi per determinar-ne la composició cel·lular i es sotmet a proves per determinar les substàncies que hi ha presents i la seva quantitat.

• Eritròcits: Glòbuls vermells.
• Leucòcits: Glòbuls blancs. (Transporten oxigen i diòxid de carboni, destrueixen cèl·lules estranyes, produeixen anticossos i intervenen en les respostes al·lèrgiques).

La informació relativa als elements cel·lulars de la sang rep el nom d'hemograma. Dins l'hemograma són importants l'hematòcrit i la fórmula leucocitària.

L'hematòcrit és el percentatge de glòbuls vermells respecte al volum total de sang. L'hemoglobina és una proteïna especialitzada en el transport d'oxigen (respiració cel·lular) que ocupa tot l'interior de les hematies i és responsable del característic color vermell de la sang.

En cas d'anèmia, la concentració d'hemoglobina de la sang és molt baixa. El tabac disminueix la quantitat d'oxigen en la sang i estimula la producció d'hematies.

L'alteració de la proporció normal de leucòcits pot assenyalar la presència d'infeccions.

La presència d'una quantitat alta de glucosa a la sang pot ser signe de diabetis, o un augment de la quantitat de colesterol pot indicar alguna alteració en el metabolisme dels lípids.