Geografia i Relleu d'Espanya: Meseta, Serralades i Delta
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,89 KB
L'Espai Geogràfic: Concepte i Característiques
L'espai geogràfic és localitzable a partir de les coordenades geogràfiques o altres sistemes. És representable mitjançant la cartografia (mapes) i altres eines com gràfics, taules o esquemes.
Estableix conjunts homogenis a partir de la cerca de trets comuns i de la comparació entre ells (per mitjà d'estadístiques, mapes, etc.). La delimitació amb fronteres polítiques, orogràfiques o climàtiques, tot i ser relativa, és útil. És canviant perquè està en evolució constant. El passat deixa senyals en el present. El canvi és intrínsec a l'Univers. Per tant, podem considerar l'espai geogràfic com un palimpsest.
Característiques del Relleu de la Meseta
El relleu influeix de forma determinant en el curs dels rius de la Meseta, ja que la basculació cap a l'oest fa que tots els rius que neixen a les unitats de relleu de la Meseta vessin les seves aigües a l'oceà Atlàntic, a excepció dels que neixen en altres vessants.
A més, les serralades que envolten la Meseta són el punt de partida de diversos rius de gran recorregut (Duero, Tajo, Guadalquivir), relativament cabalosos i que pateixen estiatges.
Unitats de Relleu de la Meseta
- L'antic sòcol paleozoic.
- Les conques sedimentàries.
- Les serres interiors de la Meseta.
- Les vores muntanyoses de la Meseta.
Comunicacions i Ports Estratègics
Les comunicacions són complicades perquè existeixen nombroses cadenes muntanyoses que dificulten la construcció d'infraestructures i una ràpida connexió entre els territoris. Alguns ports clau són:
- Port de Pajares: Serralada Cantàbrica.
- Somosierra i Navacerrada: Sistema Central.
- Despeñaperros: Sierra Morena.
Moviments Tectònics i Formació de Serralades Exteriors
La formació de les serralades exteriors s'explica per l'Orogènia Alpina, que va tenir lloc durant el Terciari. Aquest procés va implicar la col·lisió i el trencament de les plaques de l'escorça terrestre, que van comprimir i plegar els dipòsits sedimentaris acumulats a les fosses marines.
Exemples de relleus formats per aquest moviment:
- Pirineus.
- Serralada Cantàbrica Oriental.
- Sistema Ibèric.
- Serralada Costanera Catalana.
- Sistema Bètic.
- Sierra Morena.
- Depressió de l'Ebre i del Guadalquivir.
La Serralada Costanera Catalana i Gelida
La Serralada Costanera Catalana es divideix en quatre unitats principals:
- Serralada Prelitoral.
- Depressió Prelitoral.
- Serralada Litoral.
- Plana Litoral.
Gelida està ubicada a l'extrem nord del massís de l’Ordal, que descendeix cap al nord per formar la vall inferior del riu Anoia abans de desembocar al riu Llobregat.
Aquesta zona (Alt Penedès, Baix Penedès, Baix Llobregat i el Vallès) és un espai obert per a les comunicacions i molt poblat. El relleu pla (autopistes, indústria) i el clima afavoreixen una economia dinàmica. Tot i l'existència de serralades, hi ha passos oberts (rius) i les depressions faciliten les comunicacions.
El Delta de l'Ebre: Formació i Retrocessió
El Delta de l'Ebre es va originar a la desembocadura del riu gràcies a l'acumulació dels sediments aportats pel corrent fluvial durant els darrers 2000 anys. És un relleu tabular i un ecosistema natural mixte.
Les causes del retrocés del delta són dues:
- Fenòmens naturals accentuats pel canvi climàtic.
- Disminució del cabal del riu i de l'aportació de materials sedimentaris fluvials (a causa de preses).
La desaparició del delta pot afectar greument el cultiu de l'arròs, que es duu a terme en gran part de la zona, i pot comportar greus conseqüències per a les poblacions pròximes a la línia de la costa.
Situació Geogràfica i Relleu d'Espanya
Espanya ocupa la major part de la Península Ibèrica, al punt més occidental d'Europa. És una de les tres penínsules meridionals del continent i presenta una forma massissa, donada per la seva amplada i l'extensió de les seves costes. El litoral és rectilini, llevat de les costes gallegues.
Al sud, Gibraltar és un punt estratègic vital, ja que separa el Mediterrani de l'oceà Atlàntic.
El territori espanyol inclou:
- La major part de la Península Ibèrica.
- Dos arxipèlags: Canàries i Balears.
- Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
El relleu és variat i muntanyós, disposat de forma perifèrica, cosa que ha dificultat les comunicacions interiors i exteriors (per exemple, el Pirineu forma una barrera natural).
L'elevada altitud mitjana (660 m) es deu, en gran part, a l'existència d'un gran altiplà central, la Meseta, solcada per relleus com el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo, i envoltada per serralades com Sierra Morena, el Sistema Ibèric i el Massís Galaicolleonès.
En les parts més allunyades s'alternen relleus joves d'una certa altitud, com els Pirineus, el Sistema Bètic i les Serralades Costaneres Catalanes. Aquesta diversitat, deguda a la complexa formació geològica, determina una gran varietat de paisatges.
Finalment, cal destacar l'existència de dues grans depressions: la de l'Ebre i la del Guadalquivir.
Evolució de la Formació Geològica de la Península Ibèrica
Era Primària (Paleozòic): Massís Hespèric
Durant la Primera Era, la P. Ibèrica era el fons d'un mar. Les primeres terres emergides van formar el massís granític gallec. Durant milions d'anys, en el mar que envoltava el massís, es van dipositar argiles i gresos formant potents estrats.
Fa uns 250 milions d'anys es va produir el moviment orogènic hercinià, que va crear sistemes muntanyosos formats per roques metamòrfiques. Aquests relleus van patir una gran erosió fins a la formació d'uns sòcols plans de materials rígids. A l'oest es va alçar el Massís Hespèric, convertit en sòcol o altiplà.
Era Secundària (Mesozoic): Roques Calcàries
L'erosió patida pels relleus hercinians va transportar materials (gres, margues, argiles i restes d'animals marins). Aquests dipòsits, sotmesos a grans pressions i temperatures altes, van formar les roques calcàries. Les argiles, més lleugeres, van ser arrossegades mar endins, on es van dipositar formant estrats.
Era Cenozoica: Terciari i Quaternari
Període Terciari: Orogènia Alpina
Aquest període es caracteritza per la formació de serralades i depressions. El resultat d'aquests moviments són:
- La Meseta nord i sud, creuades pel Sistema Central, les Muntanyes de Toledo, el Massís Galaicolleonès, la zona occidental de la Serralada Cantàbrica i Sierra Morena.
El moviment alpí també va plegar els sediments de la vora dels sòcols hercinians, creant el Sistema Ibèric i la zona oriental de la Serralada Cantàbrica. Aquestes col·lisions també van plegar els dipòsits marins, formant els relleus exteriors:
- Pirineus.
- Serralades Bètiques.
- Serralades Litorals Catalanes.
Període Quaternari: Erosió i Sediments
L'erosió dels relleus alpins, a causa de l'erosió fluvial i glacial, va omplir les fosses que envoltaven la Meseta, formant la Depressió de l'Ebre i la Depressió del Guadalquivir.
La sedimentació i el rebliment de les zones baixes van ser constants. L'erosió dels relleus alpins va aportar materials que van formar les planes litorals en llocs d'aigües poc profundes. Aquest fenomen es pot observar actualment al Delta de l'Ebre i a les zones costaneres de la depressió del Guadalquivir.
Les Grans Depressions de la Península Ibèrica
Depressió de l'Ebre
Situada entre el Prepirineu, el Sistema Ibèric i les Serralades Costaneres Catalanes. Primer va formar part d'un mar, després es va tancar formant un llac que fou reblert per sediments fluvials (guixos, calcàries i sals), resultant en una erosió diferencial. Desemboca en forma de delta.
Aquesta depressió afavoreix el poblament, les vies de comunicació i l'agricultura, per la qual cosa és un territori molt dinàmic.
Depressió del Guadalquivir
Situada entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques. Primer va estar oberta a un mar que es va tancar formant un llac que es va anar reblint, creant aiguamolls, camps fèrtils i taules de calcària. Rega zones d'horta i desemboca al golf de Cadis.
La Geografia com a Ciència Social Crítica
La geografia és la ciència que estudia com les relacions socials transformen el territori en el marc de les estructures socials, polítiques, econòmiques i culturals. A més, analitza les estratègies i les tensions que els diversos actors mantenen respecte a les relacions de poder i de domini establertes en l'espai.
Pensar el Territori de Manera Crítica
La perspectiva crítica serveix per oferir interpretacions i pautes a fi d'entendre l'entorn més pròxim i més llunyà i implementar possibles solucions als reptes de la Humanitat per mitjà dels instruments democràtics que permeten l'acció ciutadana i cívica.
La perspectiva crítica pot tenir una càrrega ideològica, però és inherent a les ciències socials. Això significa tenir una mirada pròpia en relació amb el nostre entorn.