Geografia física de Catalunya: Serralades i relleu
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,27 KB
Els Pirineus
Situació: Formen una alineació contínua de muntanyes que s’estén des del golf de Biscaia fins al cap de Creus.
Origen geomorfològic: Es van formar durant l’orogènesi alpina i es divideixen en dos:
- Pirineus Axials
- Prepirineu
Altitud mitjana i pics: Tota la serralada acull més de 50 pics que superen els 3.000 m.
Rius: Cinca, Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i Segre.
Comunitats autònomes: Aragó, Navarra i País Basc.
Comarques: Val d'Aran, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Cerdanya, Alt Urgell, Ripollès i Ribagorça.
Pirineus Axials (més altes)
Situació: Forma un eix en el centre de la serralada que s’estén fins al cap de Creus.
Origen geomorfològic: Orogènesi alpina.
Materials: Antics, pissarres i granits.
Altitud mitjana: Pic d’Estats (3.143 m), Puigmal (2.980 m) i Aneto (3.404 m).
Prepirineu (menys altes)
Situació: Conjunt de serres en paral·lel al sud del Pirineu axial que limiten a l'est amb la Serralada Transversal.
Origen geomorfològic: L’orogènesi alpina.
Materials: Era secundària, predominen les calcàries.
Altitud mitjana i pics: Separades per valls i depressions; destaca la serra del Cadí (2.642 m).
Serra Transversal
Situació: Nord-est de la península Ibèrica; neix al Prepirineu i connecta amb les serralades litorals.
Origen geomorfològic: Durant l’orogènesi alpina; en el quaternari van sorgir els volcans d’Olot.
Materials: D’origen marí, calcàries i roques volcàniques.
Altitud mitjana: Relleu format per blocs tabulars.
- Parts elevades: Muntanyes, com el Puigcalm (1.515 m).
- Parts enfonsades: Planes, com el Pla de Bages.
Rius: Ter i Fluvià.
Àrees: Garrotxa, part d’Osona i la Selva.
Depressió de l’Ebre (Central Catalana)
Situació: Encaixada entre el Prepirineu, el Sistema Ibèric i la Serralada Litoral Catalana. La part més occidental forma la Depressió Central Catalana, que arriba fins a la Serra Transversal.
Rius: Ebre, Llobregat, Francolí i Ter.
Àrees: Navarra, La Rioja, Aragó i Catalunya (comarques com el Segrià, l’Urgell, la Noguera, etc.).
Serralades Litorals Catalanes
Situació: Formen una doble serralada paral·lela (Litoral i Prelitoral) a la costa. Va des de la desembocadura del riu Ter (Baix Empordà) fins al delta de l'Ebre (Baix Ebre).
Origen geomorfològic: Es van formar durant l'orogènesi alpina i es divideixen en dues:
- Serralada Prelitoral: Arriba fins al delta de l'Ebre.
- Serralada Litoral: Més curta, arriba fins al Vendrell (Baix Penedès). Entre ambdues es troba la Depressió Prelitoral.
Materials:
- Del riu Ter fins a Barcelona: materials antics, pissarres i granits.
- De Barcelona fins al delta de l'Ebre: materials del secundari, predominant les roques calcàries.
Rius principals: Ebre, Llobregat, Francolí, Gaià, Besòs i Tordera.
Comarques:
- Serralada Litoral: Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Baix Penedès, Baix Empordà i la Selva.
- Serralada Prelitoral: Vallès Oriental, Vallès Occidental, Alt Penedès, Alt Camp, Baix Camp, Priorat, Ribera d'Ebre, Baix Ebre, Baix Empordà i la Selva.
Altitud mitjana i pics:
- Prelitoral: Altituds de 1.000 m; destaquen el Montseny, Montserrat i els Ports de Beseit.
- Litoral: Altituds de 600 m; destaquen el Montnegre (759 m), Collserola (512 m), el Montsià (762 m) i el Garraf, que arriba fins a la costa formant penya-segats.