Geografia física de Catalunya: Serralades i relleu

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,27 KB

Els Pirineus

Situació: Formen una alineació contínua de muntanyes que s’estén des del golf de Biscaia fins al cap de Creus.

Origen geomorfològic: Es van formar durant l’orogènesi alpina i es divideixen en dos:

  • Pirineus Axials
  • Prepirineu

Altitud mitjana i pics: Tota la serralada acull més de 50 pics que superen els 3.000 m.

Rius: Cinca, Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i Segre.

Comunitats autònomes: Aragó, Navarra i País Basc.

Comarques: Val d'Aran, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Cerdanya, Alt Urgell, Ripollès i Ribagorça.

Pirineus Axials (més altes)

Situació: Forma un eix en el centre de la serralada que s’estén fins al cap de Creus.

Origen geomorfològic: Orogènesi alpina.

Materials: Antics, pissarres i granits.

Altitud mitjana: Pic d’Estats (3.143 m), Puigmal (2.980 m) i Aneto (3.404 m).

Prepirineu (menys altes)

Situació: Conjunt de serres en paral·lel al sud del Pirineu axial que limiten a l'est amb la Serralada Transversal.

Origen geomorfològic: L’orogènesi alpina.

Materials: Era secundària, predominen les calcàries.

Altitud mitjana i pics: Separades per valls i depressions; destaca la serra del Cadí (2.642 m).

Serra Transversal

Situació: Nord-est de la península Ibèrica; neix al Prepirineu i connecta amb les serralades litorals.

Origen geomorfològic: Durant l’orogènesi alpina; en el quaternari van sorgir els volcans d’Olot.

Materials: D’origen marí, calcàries i roques volcàniques.

Altitud mitjana: Relleu format per blocs tabulars.

  • Parts elevades: Muntanyes, com el Puigcalm (1.515 m).
  • Parts enfonsades: Planes, com el Pla de Bages.

Rius: Ter i Fluvià.

Àrees: Garrotxa, part d’Osona i la Selva.

Depressió de l’Ebre (Central Catalana)

Situació: Encaixada entre el Prepirineu, el Sistema Ibèric i la Serralada Litoral Catalana. La part més occidental forma la Depressió Central Catalana, que arriba fins a la Serra Transversal.

Rius: Ebre, Llobregat, Francolí i Ter.

Àrees: Navarra, La Rioja, Aragó i Catalunya (comarques com el Segrià, l’Urgell, la Noguera, etc.).

Serralades Litorals Catalanes

Situació: Formen una doble serralada paral·lela (Litoral i Prelitoral) a la costa. Va des de la desembocadura del riu Ter (Baix Empordà) fins al delta de l'Ebre (Baix Ebre).

Origen geomorfològic: Es van formar durant l'orogènesi alpina i es divideixen en dues:

  • Serralada Prelitoral: Arriba fins al delta de l'Ebre.
  • Serralada Litoral: Més curta, arriba fins al Vendrell (Baix Penedès). Entre ambdues es troba la Depressió Prelitoral.

Materials:

  • Del riu Ter fins a Barcelona: materials antics, pissarres i granits.
  • De Barcelona fins al delta de l'Ebre: materials del secundari, predominant les roques calcàries.

Rius principals: Ebre, Llobregat, Francolí, Gaià, Besòs i Tordera.

Comarques:

  • Serralada Litoral: Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Baix Penedès, Baix Empordà i la Selva.
  • Serralada Prelitoral: Vallès Oriental, Vallès Occidental, Alt Penedès, Alt Camp, Baix Camp, Priorat, Ribera d'Ebre, Baix Ebre, Baix Empordà i la Selva.

Altitud mitjana i pics:

  • Prelitoral: Altituds de 1.000 m; destaquen el Montseny, Montserrat i els Ports de Beseit.
  • Litoral: Altituds de 600 m; destaquen el Montnegre (759 m), Collserola (512 m), el Montsià (762 m) i el Garraf, que arriba fins a la costa formant penya-segats.