Gèneres i tipus de literatura infantil i juvenil

Gèneres de la literatura infantil

- POESIA: Es recrea, sobretot, en el plaer del ritme i de la rima, que atreuen el nen amb la seva musicalitat (rodolins, endevinalles, cançons de bressol...).
- NARRATIVA: Es diferencia en dos grups: Conte (nens de 0 a 6 anys, ja que és més breu) i Novel·la (segona infància i adolescència). Els dos admeten diverses classificacions, segons la temàtica o l'origen.
- TEATRE: En la dramatització, la paraula va acompanyada pel gest i per la representació d'allò que s'està narrant, cosa que atrau el nen, que veu que els personatges prenen vida davant d'ell. En la versió infantil, els actors són substituïts per titelles, ombres o marionetes.
- MATERIAL DIDÀCTIC: Proporciona recursos i propostes d'activitats per afavorir l'aprenentatge dels nens. Afavoreixen i augmenten els coneixements de forma lúdica (contes per aprendre a comptar).
- CÒMICS: Tenen una gran expansió i combinen perfectament la imatge i la paraula com un tot, ajudant el nen a visualitzar la història que se li està narrant.

Funcions de la literatura infantil

• Ha de servir de vehicle de comunicació i expressió.
• Ha de ser un mecanisme transmissor de cultura i valors.
• Ha d'apropar el nen al món que l'envolta.
• Ha de potenciar la imaginació i la creativitat.

Elements que podem utilitzar per explicar contes

• La paraula.
• Mitjançant l'observació de les imatges del conte.
• Per mitjà de làmines seqüencials.
• Amb transparències, decorats de roba o paper, diapositives.
• Titelles, guants decorats...
• Personatges de cartolina i plastificats.
• A la pissarra...
• Mitjans audiovisuals.
• Petit teatre o figures de cartró.
• Amb dramatitzacions.

Tipus de contes

- CONTES DE FADES: Aquesta categoria engloba els contes en què apareixen personatges fantàstics, llocs encantats, terres llunyanes o inexistents i temps remots. Es desenvolupen en un món de màgia i fantasia, sense limitacions geogràfiques o temporals. Tots tenen un final feliç i acostumen a respondre a la següent estructura:

1. Esdeveniment inicial que crea la intriga.
2. Aparició d'un heroi que resol la situació.
3. Desenllaç final amb el triomf de l'heroi.

- CONTES POPULARS: Existeixen a totes les comunitats regionals i locals; moltes vegades són anònims i es transmeten oralment.

- FAULES: Sempre tenen com a protagonistes animals que actuen com a persones. Cada animal representa un rol. Aporten una intenció satírica i metafòrica i, al seu final, s'anuncia un precepte moral d'utilitat pràctica.

- CONTES MÍTICS O LLEGENDARIS: Tenen la seva arrel en mites llunyans que expliquen fets misteriosos. Es basen en les gestes d'uns personatges elevats a la categoria d'herois, que resolen situacions impossibles o fantàstiques.

- CONTES ESPONTANIS: Narracions que, en moltes ocasions, són fruit de la improvisació del moment. S'utilitzen per tranquil·litzar, ensenyar o divertir el nen alhora que es crea un acostament personalitzat.