Adequació i Variació Lingüística: Guia Completa del Català

L'Adequació i la Variació Lingüística: Conceptes Clau

L'adequació és la propietat del text que té en compte la selecció de la varietat, del registre i de les fórmules pròpies de cada situació comunicativa. Entre l'adequació i la variació lingüística hi ha una connexió directa: cal triar la variant d'expressió que ofereix la llengua, adequada a cada context comunicatiu.

La Correcció Lingüística

Un text oral o escrit és més o menys correcte en la mesura que respecta les convencions gramaticals de cada llengua. Aquestes convencions solen plasmar-se en un diccionari, en una gramàtica i en unes regles ortogràfiques i de pronúncia, i serveixen de model de referència per als parlants. La correcció és com un acord social.

L'Adequació Lingüística

L'adequació designa l'ús de la llengua adaptat a la situació comunicativa que demana el context. Els factors clau són:

• La situació en què es produeix l'acte comunicatiu.
• Els interlocutors: la procedència geogràfica, el grup social (generacional o professional) i el tipus de relació que hi ha entre ells.
• El grau de formalitat: la relació entre els interlocutors condiciona aquest grau.
• El coneixement enciclopèdic.
• La intenció o propòsit.
• El canal: l'oral sol ser més espontani.
• El tema: de què parlem i la manera com el tractem.
• El cotext: està format pels elements lingüístics que formen part de qualsevol enunciat.

Comprensió Textual i Coneixement Enciclopèdic

Emissor i receptor han de compartir una sèrie de coneixements vinculats amb les paraules. Quan emissor i receptor comparteixen la informació enciclopèdica d'un mot, la comunicació és possible. La informació que es reflecteix en les paraules forma part de l'anomenat coneixement enciclopèdic, que inclou les experiències que els parlants tenen amb el món i permet interpretar els mots. Aquest coneixement té una gran importància en la comunicació i juga un paper decisiu: gràcies a ell, comprenem i representem el món.

Variació Lingüística: Tipus i Característiques

Variació Diatòpica: Diferències Geogràfiques

La variació diatòpica revela la procedència geogràfica del parlant. Alguns exemples de diferències entre les varietats oriental i occidental són:

Varietat Oriental:

• Morfema -o en present d'indicatiu.
• Morfema -i en present de subjuntiu.
• Morfemes -és, -às en pretèrit imperfet de subjuntiu (ex: estigués).
• Pronoms febles: la hi, els hi.
• Articles salats: es, sa, sos, ses.
• Possessius: meva (en referència a la forma).

Varietat Occidental:

• Morfema -e en present d'indicatiu.
• Morfemes -e, -a en present de subjuntiu.
• Morfema -ar en pretèrit imperfet de subjuntiu (ex: estiguera).
• Pronoms: li'l (exemple).

Classificació de la Variació Lingüística

L'ús particular que fa cada persona constitueix una varietat estructural, que revela la procedència geogràfica (varietat diatòpica), l'adscripció generacional (varietat històrica) i la classe social (varietat diastràtica) del parlant.

Varietat Diafàsica i Registres

Hi ha una varietat en què les diferències són poc marcades: l'estàndard. Independentment de la procedència, es tendeix a fer una varietat funcional o varietat diafàsica, que depèn de:

• El tema.
• El grau de formalitat.
• El canal.
• La intenció.

Es distingeixen els registres següents: els registres bàsics (col·loquial, etc.) i els registres formals neutres (propis dels mitjans de comunicació).

La Llengua Estàndard

El seu paper és fer possible la comunicació entre parlants que pertanyen a varietats diferents. La varietat estàndard és una varietat comuna per a una comunicació més formal i pública (per exemple, en l'ensenyament), amb un model de referència. Un parlant pot fer servir la varietat estàndard en els registres col·loquials, literaris, etc.

Conceptes Sociolingüístics Clau

A continuació, es presenten algunes definicions importants en sociolingüística:

• Bilingüisme

  Capacitat de parlar dues llengües.

• Diglòssia

  En un mateix territori, es parlen dues llengües, una per a un àmbit i l'altra per a un altre.

• Conflicte Lingüístic

  Les dues llengües mai estan en equilibri.

• Substitució Lingüística

  En una situació de conflicte, una llengua acaba substituint l'altra.

• Llengua Minoritzada

  Hi ha una altra llengua que té més poder i està minoritzant l'altra.

• Llengua Minoritària

  La parla poca gent.

• Normalització Lingüística

  Llengua que és possible d'utilitzar en qualsevol àmbit.

• Prejudici Lingüístic

  Autoodi; els que consideren la seva llengua menor.

• Cooficialitat

  En un lloc hi ha dues llengües oficials.

L'Ús Social Actual del Català

El català és llengua pròpia a les Illes Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana. S'espera un reconeixement legal a la Franja d'Aragó. És llengua oficial a Andorra i protegida a l'Alguer. La situació és precària a la Catalunya del Nord.

La normalització, entesa com l'ús quotidià i general, no és encara plena en l'àmbit comunicatiu. Encara no s'ha aconseguit una total generalització del seu coneixement i ús en la nostra societat.

El Català a la Comunitat Valenciana: Anàlisi

Una ullada a la situació del català (valencià) a la Comunitat Valenciana:

• 1. El Nom

  Com és sabut, és corrent per a nosaltres donar nom al català que parlem els valencians.

• 2. L'Oficialitat

  Reconeguda per l'Estatut d'Autonomia i la recuperació de l'ús social per la Llei d'Ús i Ensenyament.

• 3. La Vitalitat

  Hi ha hagut una gran reculada en els centres urbans, i també la no integració lingüística dels immigrants. Malgrat això, tenim la supervivència assegurada.

• 4. L'Ensenyament

  Objectiu: Domini ple del castellà i del valencià. Per això, és matèria obligatòria.

  Programes:

  • Programa d'immersió lingüística.
  • Programa d'ensenyament en valencià.
  • Programa d'incorporació progressiva.

  En l'ensenyament universitari no és encara suficient. Hi ha hagut canvis d'actituds davant la seva pròpia llengua.

• 5. Mitjans de Comunicació

• 6. Moviment Cívic

  Compromès en la normalització cívica; organitza trobades.

• 7. Perspectives de Futur

  Símptomes positius i símptomes negatius.