Primer Franquisme: Política, Repressió i Autarquia (1939-1945)

El Primer Franquisme: L'Etapa Blava (1939-1945)

Política i Ideologia del Règim Franquista

Durant l'Etapa Blava, els principals suports de Franco van ser La Falange Española y de las JONS (d'ideologia feixista) i els Requetès (carlins), que van recolzar Franco. El líder de la Falange, Antonio Primo de Rivera, havia estat afusellat a la zona republicana, i Franco no volia que existís cap partit polític fort que no estigués controlat per ell.

Ideologia del Franquisme Inicial

• Nacionalisme espanyolista exacerbat.
• Rebuig del sistema liberal democràtic.
• Establiment d'un partit polític únic, sota el comandament d'un sol cap.
• Intervenció de l'Estat en la vida econòmica.

Es donava gran importància als signes feixistes externs i s'obligava la gent a practicar-los (com la salutació a la romana). Els retrats de José Antonio Primo de Rivera i Franco eren presents arreu.

Estructura de Govern i Centralització

Franco exercia el poder de manera absoluta, nomenant i substituint ministres a voluntat. Ramón Serrano Suñer, responsable de les relacions amb els governs feixistes, va ser apartat del poder quan Alemanya començava a perdre la guerra. José Antonio Girón de Velasco va ser un altre ministre destacat, responsable de Treball.

Franco va crear un estat unitari i centralitzat. Totes les autonomies i els seus càrrecs polítics van desaparèixer. Al front de cada província hi havia un governador civil, que era la màxima autoritat en representació del govern central. Els alcaldes i altres càrrecs públics eren nomenats per aquest governador. L'exèrcit era un dels pilars fonamentals del Règim.

Repressió Cultural i Lingüística a Catalunya

El català va deixar de ser la llengua oficial de Catalunya i se'n va prohibir l'ús en tots els actes públics. No es permetia el català a l'escola, i els noms de pobles, carrers i rètols van ser castellanitzats.

La Repressió Franquista (1939-1945)

El 1939 es va publicar la Ley de Responsabilidades Políticas, que permetia jutjar totes les persones del bàndol republicà que haguessin participat en política des del 1934. Altres lleis repressives importants van ser la Ley para la Supresión de la Masonería y el Comunismo i la Ley de Seguridad del Estado.

Balanç de la Repressió

• A Espanya, es van registrar 30.000 execucions entre 1939 i 1945.
• 240.000 persones van ser empresonades, i es van formar camps de concentració de presoners.
• A Catalunya, els tribunals militars van jutjar 40.000 persones, de les quals un 30% van ser condemnades a mort i un 10% (3.386) van ser executades.

Els condemnats eren sovint jutjats com a"rojos-separatista". Els responsables del govern espanyol, de la Generalitat o del govern basc van ser jutjats per rebel·lió militar, però no els van trobar perquè estaven a l'exili, excepte Lluís Companys, que va ser executat el 15 d'octubre de 1940.

Política Econòmica: Autarquia i Control Estatal

Conseqüències Humanes i Materials de la Guerra

• Durant la guerra van morir 300.000 persones.
• Un cop acabada la guerra, hi va haver 30.000 executats i més de 300.000 exiliats a països com França, Mèxic, Veneçuela i Argentina.
• Es va perdre entre un 30% i un 45% de la població activa, a més de les pèrdues d'infraestructures (cases, ponts, carreteres, vies de tren...).

Per tal de reconstruir la política econòmica, el govern franquista va optar per l'autarquia i el control estatal de l'activitat econòmica. Es va prescindir dels intercanvis comercials amb l'exterior. El govern va crear l'Instituto Nacional d'Indústria (INI) per impulsar noves empreses. La manca d'aliments va ser generalitzada, i va aparèixer el mercat negre (conegut com a estraperlo).