Pobles Preromans: Ibers i Celtes a la Península Ibèrica

Entre els segles XI i VI aC, els pobles indoeuropeus, que provenien de les grans planes d'Europa, van penetrar a la península pels Pirineus, cercant terres per establir-s'hi. No va ser una sola invasió, sinó un flux constant, amb etapes de més o menys intensitat. Els primers grups es van establir a la zona de Catalunya i a la vall de l'Ebre, però després es van desplaçar cap a la Meseta i les regions del nord, on es van mesclar amb les comunitats que ja hi havia. Aquests pobles coneixien la metal·lúrgia del ferro i practicaven l'agricultura i la ramaderia.

El contacte amb els pobles colonitzadors (grecs, fenicis i cartaginesos) va provocar l'aparició a la península de dues grans àrees ètniques i culturals: ibers i celtes.

Els Ibers: Cultura i Societat a la Península Ibèrica

A partir del segle VI aC i fins a l'arribada dels romans (segle III aC), els ibers eren els pobles que ocupaven les terres de l'est i del sud peninsular. Aquests pobles tenien moltes influències dels pobles colonitzadors, amb els quals mantenien intercanvis comercials.

La seva economia es basava en l'agricultura, especialment de secà (cereals, oliveres, vinyes i llegums), però també coneixien el regadiu i es dedicaven a la ramaderia. Coneixien la metal·lúrgia, elaboraven teixits, encunyaven moneda i tenien escriptura pròpia.

Ibers del Sud: Tartessos i Influència Cartaginesa

Era una zona molt poblada ja des de la prehistòria. Aquí es va constituir el primer Estat (Tartessos) que, quan va desaparèixer, aquests pobles van seguir amb una forta influència cartaginesa.

• Turdetans: Descendents dels Tartessis

  Es concentraven a la vall del Guadalquivir, territori més ric i fèrtil i amb una cultura més desenvolupada.

• Bastetans o Bàstuls: Cultura i Ceràmica de Granada

  Situats a Granada, amb capital a Basti (Baza). Destaca la Dama de Baza (d'influència fenícia i grega) i ceràmica de gran qualitat.

• Oretans: Regions Mineres de Sierra Morena

  Ocupaven la part oriental de Sierra Morena, a les regions mineres.

Economia dels Ibers del Sud

A la vall del Guadalquivir es dedicaven eminentment a l'agricultura i la ramaderia; a Sierra Morena i Almeria, a la mineria; i als territoris de costa, al comerç i a la pesca. Comerciaven entre ells aprofitant els rius i les vies naturals de les muntanyes, i també amb els pobles colonitzadors. Ja s'utilitzava la mà d'obra esclava. Importaven objectes de luxe, joies, ivori i vidre.

Societat Ibera del Sud: Classes i Dependència

Dividida en grups, amb una classe dirigent propietària de terres i mines. Aquesta classe dirigent, per llei, no podia fer feina. La situació de la resta de la població no es coneix. Era una espècie de dependència servil, en la qual una ciutat podia estendre la seva hegemonia damunt les altres, quedant els habitants en aquesta situació de dependència servil.

Organització Política Ibera del Sud

La ciutat era la forma típica d'organització: Hispalis (Sevilla), Carmo (Carmona), Corduba (Còrdova). El règim polític era la monarquia, però també hi havia consells, assemblees populars i magistrats.

Ibers de l'Est: Comerç i Desenvolupament Costaner

Eren menys rics que el sud, excepte per les mines de Cartago Nova. Els pobles de la costa es relacionaven, a través dels colonitzadors, amb Massàlia (Marsella), el sud de França, Sicília i les colònies gregues del sud d'Itàlia.

• Edetans: Els Més Desenvolupats de l'Est

  Des de Cartagena fins a l'Ebre, eren els més desenvolupats.

• Ilergets: Catalunya Interior

  Situats a l'actual Catalunya interior.

• Indigets: Catalunya Costanera

  Situats a l'actual Catalunya costanera.

• Iacetans, Cessetans, etc.: Pobles Arcaics dels Pirineus

  A la zona dels Pirineus, eren els més arcaics.

Economia dels Ibers de l'Est

Es conreava olivera, vinya, cereals i lli. Existia el treball esclau. Utilitzaven la moneda grega per al comerç, però no encunyada pròpiament a Grècia, sinó a altres regions.

Societat Ibera de l'Est: Aristocràcia i Classes

A la costa hi hauria una classe dirigent amb poder econòmic i polític, i a les zones d'interior, una aristocràcia d'origen gentilici. A més dels nuclis urbans, que eren escassos, eren abundants les petites comunitats agrícoles seminòmades.

Organització Política Ibera de l'Est

S'organitzaven en ciutats-estat, amb assemblees, senats i magistratures. El rei era més un cap militar per dur a terme accions guerreres que no un cap polític. A la costa, les comunitats eren regides per senats aristocràtics (influència grega).

Els Celtes i Celtibers: Vida i Cultura Preromana

Les regions del centre, oest i nord de la península eren habitades, abans de l'arribada dels romans, per grups que van rebre la influència indoeuropea i que coneixem amb el nom de celtes i celtibers.

Els celtes eren ramaders i agricultors nòmades que coneixien la metal·lúrgia del ferro. Treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze. L'economia era molt rudimentària. Sembla que no coneixien l'ús de la moneda i que mantenien pocs intercanvis comercials amb altres pobles: eren autosuficients. Desconeixien l'escriptura i produïen poques manifestacions artístiques. Eren molt bel·licosos i sovint es llogaven com a mercenaris.

Celtes del Centre i Oest: Resistència Romana

Aquests pobles van oferir una major resistència als romans.

• Lusitans: Entre el Tajo i el Guadiana

  Situats a l'oest de la península, entre les valls del Tajo i el Guadiana.

• Vacceus: Valladolid i Palència

  Situats a les actuals Valladolid i Palència.

• Carpetans: Meseta Meridional

  Situats a la meseta meridional.

Economia dels Celtes del Centre i Oest

Els lusitans i vacceus es dedicaven fonamentalment a la ramaderia, mentre que els carpetans es dedicaven a l'agricultura. La propietat de la terra era comunal; cada família treballava la part que li havia tocat per sorteig, es recol·lectava i s'emmagatzemava en comú, agafant cadascú el que necessitava. Els vacceus van imposar la pena de mort per a qui no entregués la collita. El comerç era de bescanvi, no coneixien la moneda.

Societat Celta del Centre i Oest: Clans i Tribus

Vivien en poblats petits i fortificats (castrum), per exemple Numància. S'agrupaven en clans units per llaços familiars i uns quants clans formaven una tribu, que ocupava un territori determinat. Això donava molta cohesió social; es podia admetre un grup o individu aïllat, que passava a tenir els mateixos drets (Pactes d'hospitalitat). L'aparició d'una aristocràcia gentilícia, la constitució d'una vida urbana incipient i unions amb membres de la noblesa sense tenir en compte el parentiu, van afavorir la ruptura d'aquesta cohesió social basada en els llaços de sang. Gent sense terres es va dedicar al bandolerisme (a vegades, fins i tot tot un poble) o a ser mercenaris; per exemple, els turdetans van contractar 10.000 mercenaris per a la sublevació contra els romans al segle II aC.

Organització Política Celta del Centre i Oest

Hi havia assemblees populars, consells d'ancians, senats aristocràtics i magistrats. Van ser molt importants els pactes d'hospitalitat, en un principi d'igualtat, però a la llarga de dependència, donant lloc a la clientela. Els membres més importants d'una tribu reunien al seu voltant individus fidels a la seva persona, amb objectius militars. En molts casos tenia un caràcter de devoció (religiós); així, els clients tenien l'obligació d'acompanyar el seu cap, seguir-lo i matar-se si ell moria a la batalla. A canvi, el cap els havia de protegir, mantenir-los i vestir-los. Així ja no eren llaços de sang, sinó de tipus personal, cosa que va acabar desintegrant l'organització tribal.

Celtes del Nord: Menys Desenvolupats i Romanització

Eren els menys desenvolupats econòmicament, socialment i políticament.

• Galaics, Àsturs, Càntabres i Vascons: Nord Peninsular

  Situats a les actuals Galícia, Astúries, Cantàbria i País Basc.

Economia dels Celtes del Nord: Recol·lecció i Ramaderia

Gairebé no coneixien l'agricultura; amb el poc cereal que treien fabricaven cervesa. La base de la seva economia era la recol·lecció d'aliments, per exemple, glans per fer pa. La ramaderia era de porc i cabra, fàcils d'alimentar.

Societat Celta del Nord: Rol de la Dona i Costums

Les dones feien feina al camp i participaven en la guerra. Els homes es dedicaven a la guerra i al pillatge per les dures condicions de vida. S'organitzaven en tribus, basades en els llaços de sang, amb fortificacions (castrum), encara que van mantenir el seu nomadisme fins molt tard. Les característiques de la seva organització gentilícia van ser:

1. Menjars en comú, asseguts segons categoria i edat.
2. Danses guerreres i de tipus ritual.
3. Expulsió dels parricides per ser lapidats, fora del territori per no caure en el mateix delicte.
4. Salvatgisme, actes heroics com a presoners.
5. Importància de les dones (participaven en la guerra, conreaven els camps, transmetien les herències i casaven els seus germans; quan parien, deixaven al llit els seus homes i els cuidaven). Existència, per tant, de l'avunculat (importància de l'oncle matern).

Conclusió: La Península abans de la Romanització

En resum, la situació abans de la conquesta romana era la següent:

• El sud, l'est i la vall de l'Ebre estaven més desenvolupats, amb unes formes de vida urbanes pel contacte amb grecs i púnics, i van ser més fàcils de conquerir.
• Al centre es van anar desintegrant les organitzacions tradicionals i la conquesta, encara que més difícil, va anar afavorint aquesta desintegració i la futura romanització.
• Al nord, els romans mai van aconseguir desenvolupar una vida urbana i la romanització d'aquests territoris va ser gairebé impossible.

Després de la romanització, amb una organització més uniforme, encara van quedar contrastos molt marcats entre unes regions i les altres.