El Franquisme: Autarquia, Desenvolupament i Crisi Final (1939-1975)

El Franquisme: Dictadura Personal de Franco

El franquisme va ser una dictadura personal del general Francisco Franco.

El Pensament Polític del General Franco

Franco va ser un militar d'un catolicisme elemental, que professava un nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent. Considerava les virtuts de l'exèrcit, la jerarquia, la disciplina i l'ordre. Catolicisme i Pàtria van esdevenir per a ell una mateixa cosa.

Considerava que la decadència d'Espanya i la frustració del destí imperial es devien a les influències de la Il·lustració i del liberalisme, que representaven ideologies alienes a la tradició del país.

Els seus enemics naturals eren:

• Els maçons, els anarquistes, els jueus, els socialistes i els comunistes.

La seva idea d'Espanya, monolítica i homogènia, s'identificava amb Castella sense admetre cap altra diferència nacional com la basca o la catalana; per a ell eren separatismes que calia combatre i eliminar. Valorava negativament la democràcia i la separació de poders de la revolució liberal, i creia en la unitat, l'autoritat i la jerarquia.

La Naturalesa de la Dictadura Franquista

Els trets més característics de la dictadura franquista van ser:

• El caràcter de dictadura personal.
• L'unipartidisme, que impedia qualsevol mena de pluralisme polític i sindical.
• La imposició de la divisió permanent del país entre vencedors i vençuts.
• La construcció d'un Estat essencialment antidemocràtic i totalitari, caracteritzat per:
  • La submissió a un cabdill.
  • La repressió total dels sectors considerats desafectes.
  • La negació de les llibertats bàsiques (de reunió, d'expressió i d'associació).
  • La pràctica de l'arbitrarietat jurídica.
  • La retòrica anticapitalista i anticlassista pseudorevolucionària.
  • L'organització de moviments de masses.

La dictadura franquista es va haver d'anar adaptant a les noves circumstàncies internacionals i socials. El règim no va tenir un partit únic molt cohesionat; l'exèrcit va tenir una influència més gran, i la presència del catolicisme en les formulacions doctrinals va ser molt més important. No va formular ni practicar els principis racistes que van caracteritzar altres règims totalitaris, tot i que invocava la raça i malparlava dels jueus.

Els Suports del Règim Franquista

Els suports de la dictadura franquista van ser l'exèrcit, l'Església, la Falange, els tradicionalistes (carlins) i la dreta més conservadora.

• L'Exèrcit: Va ser el suport més decidit i fidel, incloent-hi la Guàrdia Civil. Constituïen el poder coercitiu.
• L'Església: La jerarquia eclesiàstica i bona part del clergat van constituir el poder legitimador de la dictadura franquista davant de l'opinió catòlica nacional i internacional.
• Els Catòlics: En el poder executiu, els anomenats catòlics s'encarregaven dels ministeris d'Hisenda, d'Educació i d'Afers Estrangers.

Fases Econòmiques i Crisi

L'Autarquia Econòmica (1939-1950)

La dècada de 1940 es va caracteritzar per la fam i la misèria. El franquisme va optar llavors per l'autarquia econòmica, que a Espanya es va caracteritzar per:

Característiques de l'Autarquia

1. El desig d'aïllar-se econòmicament de l'exterior, rebutjant capital estranger i limitant les exportacions i les importacions.
2. La intervenció de l'Estat en la producció i distribució de béns, i a l'hora de fixar preus.

El 1941 es va crear l'INI (Institut Nacional d'Indústria), amb la finalitat que l'Estat produís aquells productes que les empreses privades no podien produir. Aquest organisme estava mal gestionat i va ser una font de dèficit públic.

Conseqüències de l'Autarquia

L'autarquia econòmica era impossible a Espanya, ja que el país no produïa matèries primeres imprescindibles ni posseïa suficients fonts d'energia. A més, la intervenció de l'Estat en l'economia va provocar la falta d'aliments i l'existència d'un mercat negre que venia a preus molt més alts.

L'autarquia va generar un increment de les desigualtats socials, un empobriment general i la corrupció de l'Administració Pública.

La baixada de salaris s'explica a partir d'aquests dos aspectes:

• L'augment del marge de beneficis de les empreses.
• L'oferta de llocs de treball: era més barat contractar més treballadors que no pas renovar la maquinària.

La Dècada de 1950: Recuperació Parcial

Entre 1951 i 1957 Espanya va començar a recuperar la situació econòmica gràcies a la supressió d'algunes mesures autàrquiques, la fi de l'aïllament internacional i els acords amb els EUA.

Però, aquest creixement no va ser equilibrat i va tenir dues conseqüències:

• Un augment de la inflació a causa de l'increment salarial de la classe obrera.
• El pagament de les importacions cada vegada més nombroses, que feia disminuir les reserves de l'Estat.

Fase de Descomposició del Règim (1969-1975)

El primer símptoma va ser l'evident deteriorament físic de Franco, que cada vegada delegava més poder en Carrero Blanco. Altres signes van ser el distanciament de part de l'Església i la capacitat mobilitzadora de l'oposició.

La crisi també es va agreujar els últims anys a causa de les accions terroristes d'ETA i el FRAP.

La decadència del règim es va evidenciar per les tensions entre:

• Els immobilistes, partidaris de mantenir sense canvis les senyes d'identitat.
• Els aperturistes, a favor d'un desenvolupament polític cap a una democràcia limitada.

El 1970 es va aprovar la Ley General de Educación. L'any 1973 va ser assassinat Luis Carrero Blanco per ETA.

A continuació, la dictadura va ser liderada pel senyor Arias Navarro, un període caracteritzat per dures repressions (com l'assassinat de Puig Antich). La Unió Militar Democràtica (UMD) va ser un altre focus de repressió. Finalment, el govern d'Arias va executar cinc persones militants d'ETA i FRAP.