Bàndols i Fases de la Guerra Civil Espanyola

Els bàndols: Posició de la població civil

Suports dels bàndols

• A favor del cop (Nacionals): Aquells que s'havien oposat a les reformes de la República, especialment les d'esquerres.
• Partidaris de la República: Gran part de les classes populars, que havien donat suport a les mesures del bienni reformista del Front Popular.

Denominació dels contendents

• Revoltats (Nacionals): S'autodenominaven "nacionals" o "nacionalistes" per la seva defensa de la unitat d'Espanya, o "blaus" per la camisa blava de la Falange. Els seus enemics els acusaven de feixistes.
• Republicans: Eren denominats pels sublevats com a "rojos", "comunistes" o "marxistes".

Forces militars dels bàndols

La desigualtat d'organització dels dos bàndols és un dels factors que influiran en el desenllaç del conflicte.

1. Bàndol Nacional: Compta amb els soldats més ben preparats de l'exèrcit, procedents del Marroc espanyol (els Regulars) i la Legió o Terç d'Estrangers. L'exèrcit franquista es caracteritza per l'organització interna, l'obediència als superiors i l'eficàcia.
2. Govern Republicà: Va dissoldre l'exèrcit tradicional i va lliurar armes a les milícies de sindicats i partits d'esquerra. La defensa de la República va estar en mans d'unes forces militars caòtiques i desorganitzades, integrades per:
   • Soldats professionals
   • Milícies populars
   • Brigades Internacionals

Fases de la guerra

A) Les ofensives sobre Madrid

La conquesta de la capital va ser l'objectiu prioritari dels insurrectes.

Intents

1. Octubre del 1936: Les tropes procedents d'Àfrica van creuar l'estret sota el comandament de Franco i es van unir al sud amb les tropes peninsulars. Es van dirigir cap a Madrid per conquerir la capital. Franco va decidir desviar-se cap a Toledo després del fracàs de la seva insurrecció contra la República. A l'octubre, els revoltats van arribar prop de la capital, i milers d'homes i dones van participar en la construcció de fortificacions i trinxeres per a la resistència. Més tard, el govern es va traslladar a València, deixant Madrid. Aquesta va resistir l'atac dels insurrectes. Fins a aquest moment, la guerra va rebre el nom de "guerra de columnes" o "fase miliciana".
2. Batalles al voltant de Madrid: Fracassant l'intent d'ocupar Madrid, es passa a l'estratègia d'envoltar-la per aïllar-la i tallar el subministrament i les comunicacions amb el govern. Van destacar dues batalles: la batalla del Jarama i la de Guadalajara.

B) La guerra al nord, Brunete i Belchite

En no poder conquerir Madrid, Franco es va dirigir a ocupar l'estreta franja del nord que havia quedat en mans dels republicans, però aïllada de la resta del territori dominat per ells. Es va bombardejar la ciutat de Guernica. Els republicans van reaccionar intentant alleujar la pressió dels franquistes sobre el nord, atacant Brunete i Belchite.

C) Avanç cap al Mediterrani

Els republicans van plantejar una ofensiva sobre Terol per evitar que ocupés Madrid. Aquests la van prendre, però Franco la va recuperar en un mes. Les condicions de lluita van ser extremes. Després de recuperar Terol, els nacionals es van dirigir cap a la Mediterrània per tallar en dos la zona republicana.

D) La batalla de l'Ebre i la fi de la guerra

Batalla de l'Ebre: Atac dels republicans a la rereguarda de l'exèrcit nacional després de creuar el riu Ebre a Tarragona. Es pretenia obligar Franco a retrocedir i recuperar territori. Els franquistes van enviar reforços i van aconseguir aturar l'atac. Després de la caiguda de Madrid, Franco va comunicar que la guerra havia acabat.