Fonètica catalana: classificació de consonants, síl·labes i fenòmens de contacte

Lengua y literaturaActualizado el 4,8 KB

Resumen

El document explica com es classifiquen les consonants catalanes segons la sonoritat, el lloc i el mode d'articulació. A continuació tracta la síl·laba (tònica i àtona, lliure i travada), la sil·labificació i la resil·labificació. Finalment descriu els fenòmens de contacte fonètic, com l'hiat, els diftongs, el triftong i l'assimilació de la sonoritat.

Puntos clave

  • Les consonants sonores tenen vibració de les cordes vocals; les sordes no en tenen.
  • Segons el lloc d'articulació hi ha bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velars.
  • Segons el mode d'articulació hi ha oclusives, fricatives, africades, aproximants, ròtiques i laterals.
  • Una síl·laba que acaba en vocal és lliure; una que acaba en consonant és travada.
  • La resil·labificació és la sil·labificació entre paraules i sovint modifica l'últim so de la paraula.
  • Els fenòmens de contacte modifiquen un tret articulatori del primer so per preparar el segon: hiat, diftong, triftong i assimilació de la sonoritat.

Ponte a prueba

Classificació de les Consonants en Català

Les consonants es classifiquen segons la seva sonoritat, el lloc d'articulació i el mode d'articulació.

Sonoritat Consonàntica

La sonoritat permet distingir aquelles consonants que s'articulen amb vibració de les cordes vocals, anomenades sonores, d'aquelles altres en què no es produeix aquesta vibració i que reben el nom de sordes.

Lloc d'Articulació de les Consonants

El lloc d'articulació és el punt en què es produeix l'obstacle a la sortida de l'aire. Els tipus consonàntics principals són:

  • Bilabials: Pel contacte o acostament dels llavis inferior i superior.
  • Labiodentals: Pel contacte lleuger del llavi inferior i les dents incisives superiors.
  • Dentals: Contacte de l'àpex o punta de la llengua i la part inferior de les dents incisives superiors.
  • Alveolars: Contacte de l'àpex o la part davantera del dors de la llengua i la regió alveolar.
  • Palatals: Contacte de la làmina de la llengua a la part més avançada del paladar, o bé del dors de la llengua a la part central del paladar.
  • Velars: Contacte de la part més dorsal de la llengua al vel del paladar.

Mode d'Articulació Consonàntica

El mode d'articulació és el tipus d'impediment que troba l'aire en ser expulsat. Les consonants es classifiquen en:

  • Oclusives: Successió d'una fase implosiva i d'una explosiva. Poden ser de dos tipus: orals o nasals.
  • Fricatives: Constricció creada per l'acostament de dos òrgans articuladors, que no interromp la sortida de l'aire però que provoca una turbulència o soroll apreciable.
  • Africades: Successió d'un moment oclusiu i d'un moment fricatiu en la mateixa àrea articulatòria.
  • Aproximants: Constricció creada per l'acostament de dos òrgans articuladors, menor que en les fricatives i sense turbulència. Poden ser de dos tipus: graduals i no graduals.
  • Ròtiques: Contacte de l'àpex de la llengua amb la regió alveolar. Si es produeix un únic contacte, parlem de bategant, i si se'n produeixen diversos de molt breus, de vibrant.
  • Laterals: Contacte de la part central de la llengua amb la part superior de la cavitat oral, de manera que l'aire surt lateralment.

La Síl·laba en Fonètica Catalana

La síl·laba és una unitat fonètica fonamental, estudiada per la fonètica i la fonologia.

Tipus de Síl·labes

Des del punt de vista de l'accent, hi ha síl·labes tòniques (amb accent fonètic) i síl·labes àtones (sense accent fonètic).

Quant a la seva estructura, quan una síl·laba acaba en vocal diem que és lliure, mentre que quan acaba en consonant diem que és travada.

Sil·labificació i Resil·labificació

La sil·labificació és el procediment d'agrupació dels sons en síl·labes. Es pot donar a dos nivells:

  • En la paraula: Ex: Mar-ta.
  • En els grups de paraules: Ex: aquell ase: a-que-lla-se.

La sil·labificació en aquest segon nivell també s'anomena resil·labificació i, sovint, comporta modificacions del darrer so d'una paraula.

Fenòmens de Contacte Fonètic

Els fenòmens de contacte comporten la modificació d'algun tret articulatori del primer so per preparar l'articulació del segon so. Alguns exemples són:

  • Hiat: Contigüitat de dues vocals que actuen com a nuclis de dues síl·labes diferents. Ex: riera.
  • Diftong Creixent: Contigüitat, en aquest ordre, d'una consonant i d'una vocal que actua com a nucli sil·làbic. Esdevé un so consonàntic.
  • Diftong Decreixent: Hi ha una vocal que actua com a nucli sil·làbic i d'una consonant gradual. Esdevé un so consonàntic.
  • Triftong: D'una consonant gradual, d'una vocal que actua com a nucli sil·làbic i d'una altra consonant gradual. Esdevé un so consonàntic.
  • Assimilació de la Sonoritat: Adopció del tret articulatori de sonoritat per part de certes consonants sordes com a conseqüència de trobar-se davant d'un so consonàntic sonor, o fins i tot d'una vocal si aquesta pertany a la paraula següent. Les consonants afectades són: oclusives, fricatives i africades.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Què és una consonant sonora i una de sorda?

Les consonants sonores s'articulen amb vibració de les cordes vocals, mentre que les sordes no tenen aquesta vibració. La sonoritat és el criteri que les distingeix.

Quina diferència hi ha entre sil·labificació i resil·labificació?

La sil·labificació agrupa els sons en síl·labes dins d'una paraula, com en Mar-ta. La resil·labificació és la mateixa operació però entre paraules d'un grup, com en aquell ase: a-que-lla-se, i sovint modifica l'últim so de la paraula.

Què és un hiat?

Un hiat és la contigüitat de dues vocals que actuen com a nuclis de dues síl·labes diferents, com en la paraula riera.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Segons la sonoritat, com es diuen les consonants que s'articulen amb vibració de les cordes vocals?
2. Quina síl·laba es considera travada?
3. Com s'anomena la sil·labificació que es dona entre paraules d'un grup?
4. Què caracteritza les consonants oclusives?
5. Quin fenomen de contacte correspon a dues vocals en síl·labes diferents, com en riera?
6. Quan es produeix l'assimilació de la sonoritat?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.