Filosofia Presocràtica i Sofista: Anaxàgores, Demòcrit, Protàgores i Gòrgies

Anaxàgores

S'oposa a la idea de Parmènides, defensant una pluralitat infinita d'elements il·limitadament petits. Aquests elements els considera una mena de llavors que contenen en essència tot el que pot existir a la naturalesa i que nosaltres coneixem amb el nom que li va donar Aristòtil: Homeomeries.

Diu que cadascuna d'aquestes Homeomeries està formada per una composició d'una petita part de totes les altres i té un element dominant que li dona caràcter específic i la diferencia de les altres.

Per a Anaxàgores, la naturalesa és molt heterogènia, amb infinites homeomeries que són eternes, que han existit des de sempre i són indestructibles. Diu que inicialment es troben formant una mena de caos confús. Començarà a actuar una mena d'intel·ligència natural, una mena d'ordre racional o llei interna de la naturalesa que és la que ordenarà la naturalesa i formarà tot l'univers ordenat, i a la vegada explicarà tots els seus canvis. Aquest ordre s'anomena Nous.

La teoria dels dos principis

El pensament d'Anaxàgores es decanta per una teoria que té dos principis:

• Principi passiu: És múltiple i heterogeni (les Homeomeries).
• Principi actiu: És pur i idèntic, únic, intel·ligible. Un principi que té una divinitat, però sense cap caràcter transcendent.

Demòcrit d'Abdera

Considera que hi ha dos grans principis que formen la naturalesa:

• El Buit: El considera existent i real, tot i no ser material.
• Els Àtoms (allò ple): Són un nombre infinit d'elements, il·limitadament petits i indestructibles.

Els àtoms són de la mateixa naturalesa, tot i que presenten gran varietat. Aquests àtoms són sòlids, compactes, indivisibles i es diferencien els uns dels altres per la grandària, el volum, la forma, etc.

Considera que la unió de diferents àtoms forma tota la varietat d'éssers i objectes que formen la naturalesa. Diu que els àtoms es troben en el buit formant una naturalesa harmònica i ordenada gràcies als xocs que es produeixen entre àtoms degut a un moviment etern i confús que no depèn de cap principi intel·ligent, sinó que és causat per l'atzar i la necessitat a la vegada.

El model de Demòcrit és totalment materialista i és una concepció purament física.

Protàgores

Es va convertir en un sofista famós i un dels principals consellers de Pèricles. Parteix de les idees d'Heràclit, però traslladant-les a l'àmbit epistemològic (coneixement). La filosofia de Protàgores es pot resumir en 3 tesis bàsiques:

Les tres tesis bàsiques

1. Relativisme de la veritat: No existeix la veritat absoluta. Per a Protàgores, qualsevol opinió pot ser veritat si s'argumenta bé, cosa que el porta a defensar que allò vertader és allò que ens és útil en cada moment.
2. L'home com a mesura: L'home és la mesura de totes les coses; cada cosa és com a l'home li sembla que és. Això porta a pensar que el subjecte té el criteri de veritat. Diu que hi ha una pluralitat d'opinions contràries i que estan en canvi constant.
3. Relativisme moral: No hi ha normes fixes de conducta; cal adequar-se a les circumstàncies.

Gòrgies

És el més radicalment relativista de tots els sofistes. Considera que el llenguatge és l'instrument més poderós, ja que a través d'ell dominem el món. Defensa que les virtuts només són opinions.

El nihilisme retòric de Gòrgies

Considera que és impossible conèixer la veritat i ho argumenta a partir d'un joc retòric basat en 3 tesis clau:

1. Res no és (negació de l'existència de la veritat).
2. Si alguna cosa existís, no es podria conèixer (negació de la possibilitat de conèixer).
3. Si alguna cosa existís i la poguéssim conèixer, seria incomunicable (negació de la comunicació del coneixement).

Ens diu que s'ha de separar de forma radical la realitat del llenguatge. El llenguatge no parla de la realitat; per a ell, el llenguatge només parla d'aparences. El llenguatge inventa la realitat. Diu que la realitat no existeix, només existeix el discurs.