Filosofia Presocràtica: Pitagòrics, Heràclit, Parmènides i Sofistes

Els Pitagòrics (s. VI a.C.)

Pitàgores, filòsof que cerca l'estructura o forma del cosmos, considera que tots els objectes del món són reductibles a figures geomètriques i, per tant, a expressions numèriques. L'estructura del cosmos és matemàtica.

Heràclit vs. Parmènides: Dues visions arquetípiques

Heràclit d'Efes

Anomenat "l'obscur", defensa el perpetu fluir de les coses (món humà, vegetal i físic). L'arkhé és el foc; el moviment és el que perdura. Existeix una lluita constant entre oposats.

Parmènides

Al seu poema Sobre la natura, defensa la immutabilitat de la realitat. Els canvis que afirma Heràclit són només aparences sensorials; ens hem de refiar de la raó. L'ésser és únic, immutable, no té principi ni fi (no hi ha moviment) i és pensament.

Els Pluralistes

L'existent no ha sorgit d'un sol principi, sinó de diferents elements; els canvis són combinacions.

Empèdocles

Proposa 4 principis no reductibles entre si (aigua, foc, terra, aire). Les coses naturals són combinacions regides per l'amor i l'odi.

Anaxàgores

Existeixen tants elements com tipus de coses. Cada cosa té llavors (materials qualitativament iguals). Que predomini un element o un altre depèn de la intervenció d'una força: el nous (ment).

Atomistes: Leucip i Demòcrit

La realitat bàsica està formada per àtoms (materials, naturals, indivisibles) que es mouen lliurement per atzar en el buit.

Atenes i la Democràcia

Sistema polític de caire democràtic. Al s. VII a.C. es posen límits a l'aristocràcia. Amb les reformes de Clístenes i Pèricles, els ciutadans lliures d'Atenes tenen els mateixos drets: igualtat dels ciutadans.

Els Sofistes

Es centren en qüestions que afecten l'ésser humà. Ensenyaven retòrica (capacitat política) i l'excel·lència: domini del llenguatge, argumentar, persuadir i mostrar les dues implicacions de qualsevol qüestió.

• Escepticisme: no es pot conèixer res.
• Relativisme: la realitat és diferent per a cada persona.
• Sensitistes: el coneixement prové dels sentits.
• Nominalistes: les idees són només noms.
• Nihilistes: res es pot saber.

Sòcrates (470-399 a.C.)

No va escriure res. Les fonts principals són Xenofont, Plató, Aristòfanes (que el ridiculitza) i Aristòtil. Rebutja l'escepticisme i el relativisme; no nega la possibilitat de l'accés al coneixement per a l'home. Es preocupava per l'educació dels joves i l'assoliment de l'excel·lència mitjançant el mètode socràtic (diàleg basat en la ironia i la contradicció).