Plató: Teoria de les Idees i els dos mons

Plató: Teoria de les Idees

La Teoria de les Idees és el nucli del pensament platònic. Quan Plató es planteja què és l'ésser, troba en la filosofia presocràtica la polèmica entre Heràclit i Parmènides sobre el canvi. Heràclit havia afirmat que el canvi era el logos (raó), mentre que Parmènides, en el seu poema, havia narrat la impossibilitat del canvi. Després, Sòcrates, oposant-se al relativisme dels sofistes, havia afirmat que cada home té un coneixement correcte de les idees ètiques i que aquests universals morals (idees ètiques) eren innates (intel·lectualisme moral socràtic).

Plató recull aquestes tres aportacions (més el pitagorisme) en la seva teoria de les Idees. El problema del platonisme és explicar què és el real, què és allò que és en si mateix.

Per a Plató, la resposta al problema de l'ésser exigeix un esforç racional per distingir entre dues menes de realitats amb dos objectius diferents:

• Per una banda, hi ha un Món Intel·ligible (Cosmos Noetos), que és el món de les formes pures i que constitueix la realitat en sentit fort.
• Per altra banda, hi ha un Món Sensible (o Cosmos Aiszetós), que és el món de les coses, el món dels fets, el món de la matèria, en el qual els objectes són còpia, imatge o reproducció de les formes pures (Idees).

El món que coneixem pels sentits (Món Sensible, Cosmos Aiszetós) és una còpia d'un altre món: el Món de les Idees. En el Món de les Idees es troben les formes pures (és a dir, els models perfectes, universals i ètics). Les Idees, per a Plató, són allò objectiu, allò real en sentit ple, gaudeixen de totes les perfeccions de l'Ésser. Són úniques (per això podem parlar de LA Veritat, EL Bé, LA Justícia...), són eternes (alienes al temps: el que ahir era just ho serà també avui i demà) i són indivisibles. Plató suposa que en el Món de les Idees hi ha un model de perfecció, una forma pura que els objectes del món material copien, imiten o de la qual participen d'una forma més o menys perfecta. És per això que només hi pot haver ciència (saber rigorós) en el Món Intel·ligible i que, en canvi, el Món Sensible és només pura opinió. En el Món Sensible, les coses que percebem pels sentits tenen diversos graus de perfecció. Són més o menys semblants a la Idea; en canvi, la perfecció de les Idees és absoluta.

Món Intel·ligible vs. Món Sensible

• Coneixement intel·lectual (Raó, episteme) vs. Coneixement sensible (imatges, opinió, doxa)
• Captació de les estructures matemàtiques vs. Incapacitat de captació d'estructures matemàtiques
• Essències intel·ligibles i realitats permanents vs. Éssers corruptibles i mutables
• Parmènides vs. Canvi heraclità i sofística
• Principi d'unitat conceptual vs. Pluralitat i dispersió de la matèria
• Ésser en si vs. Participació, imatge, còpia degradada de les Idees
• Unitat de l'Ésser vs. Multiplicitat de les coses
• Idees pures i perfectes vs. Coses canviants

En Plató trobem sempre una radical necessitat d'ordre. No seria possible entendre la diferència entre el Món Sensible i l'Intel·ligible si prèviament no afirméssim que existeix un Món Intel·ligible que unifica i dóna ordre a la pluralitat i dispersió de les coses sensibles.

El Món Sensible és el que percebem pels sentits. Allà trobem les coses belles, els actes justos, etc. És a dir, diversos graus de la bellesa o de la justícia, que són realitats intel·ligibles. El Món Sensible és aparença, pluralitat, dispersió, però no seria possible comprendre aquesta diversitat de la matèria si no existís un concepte, una Idea que la unifiqués. El Món Sensible és contingència (pot existir o no existir). En canvi, el Món Intel·ligible és necessitat.

Per arribar al Món Intel·ligible només hi ha un camí: la perfecció de l'ànima a través de la dialèctica.

El Món Intel·ligible no el podem conèixer a través dels sentits perquè és espiritual. Per passar del Sensible a l'Intel·ligible cal un procés de purificació de l'ànima que s'anomena dialèctica ascendent.