Les 4 regles del mètode de Descartes i el racionalisme

Les regles del mètode cartesià

Les regles del mètode són les següents:

• Evidència: Consisteix a admetre únicament com a veritable allò que no doni possibilitat de dubte. L’evidència es dona a partir de la intuïció.
• Anàlisi: Consisteix a dividir cada una de les possibilitats a examinar en tantes parts com sigui possible per a la seva millor comprensió.
• Síntesi: Consisteix a construir coneixements més complexos a partir de dades simples i evidents. La síntesi es dona a partir de la deducció.
• Enumeració: Consisteix a comprovar i revisar constantment que en el procés no existeixi cap error.

La intuïció i la deducció

Per a Descartes, la intuïció i la deducció són les facultats més importants del coneixement:

• Intuïció: És la capacitat de concebre alguna cosa sense cap possibilitat que sigui fals. És la manera principal i fonamental de conèixer.
• Deducció: És la capacitat de captar altres veritats a partir d’aquella que hem intuït.

Comparació: Descartes i el coneixement sensible

Descartes és un filòsof racionalista. Defensa que hi ha idees innates. Per a ell, els sentits no poden ser la font última de coneixement. No podem trobar en el que ens diuen els sentits res que ens garanteixi plenament que no ens enganyen. Això no vol dir que Descartes no trobi la manera de refiar-se dels sentits. El seu argument és que, partint de la meva pròpia existència i del fet que tinc la idea de Déu, és possible demostrar que en certs casos bàsics —quan fem l'observació tenint en compte la millor evidència possible, quan seguim els principis i les regles de la millor ciència possible— tenim dret a refiar-nos dels sentits: altrament, Déu ens estaria enganyant. I això no pot ser, ja que Déu és infinitament omniscient, bo i poderós.

Comparació: Descartes i el coneixement sensible (repetició)

Descartes és un filòsof racionalista. Defensa que hi ha idees innates. Per a ell, els sentits no poden ser la font última de coneixement. No podem trobar en el que ens diuen els sentits res que ens garanteixi plenament que no ens enganyen. Això no vol dir que Descartes no trobi la manera de refiar-se dels sentits. El seu argument és que, partint de la meva pròpia existència i del fet que tinc la idea de Déu, és possible demostrar que en certs casos bàsics —quan fem l'observació tenint en compte la millor evidència possible, quan seguim els principis i les regles de la millor ciència possible— tenim dret a refiar-nos dels sentits: altrament, Déu ens estaria enganyant. I això no pot ser, ja que Déu és infinitament omniscient, bo i poderós.