La Filosofia de Plató: Mite de la Caverna, Idees i Justícia

Introducció al Pensament Platònic

El Mite de la Caverna i el Dualisme

Plató utilitza el Mite de la Caverna per explicar el seu dualisme epistemològic i ontològic, distingint dues realitats i dos tipus de coneixements ben diferents.

1. En primer lloc, l'interior de la caverna i la llum del foc representen el món que coneixem pels sentits, il·luminat pel Sol (que simbolitza la Idea de Bé).

2. En segon lloc, el pas de l'interior de la caverna a l'exterior s'identifica amb l'ascens cap al Món Intel·ligible, el món de les Idees.

3. En tercer lloc, es troba la Idea del Bé. Aquesta idea és la causa de la bellesa i l'ordre, i és la més important al Món de les Idees. Es considera la veritable realitat i és necessari conèixer-la per actuar justament, tant en privat com en públic.

Aquest ascens cap al coneixement fa veure la importància de la raó per conèixer el Món Intel·ligible, per empènyer a poc a poc l'ull de l'ànima, arrencant-lo de tot allò que està submergit en el fang, en la ignorància. Aquesta "empenta" és possible a través del sistema educatiu que ens presenta l'autor, el qual distingeix tres estaments diferents, un dels quals és l'indicat per treure de la ignorància als esclaus del món sensible i convertir-los en persones lliures i residents del Món de les Idees.

La Justícia a l'Estat i les Classes Socials

1. En primer lloc, Plató ens diu, mitjançant un discurs de Sòcrates, que un Estat aconsegueix l'excel·lència per mitjà de la justícia. La justícia és el principi principal o essencial de l'Estat.

2. En segon lloc, es defineix el concepte de justícia en l'Estat: Plató diu que cada home ha de fer el que li toca segons la seva ànima.

3. En tercer lloc, usant l'exemple d'un artesà que vol ser guerrer, Plató ens diu que l'intercanvi de funcions entre les tres classes d'homes és la injustícia i, per tant, la perdició de l'Estat, ja que els ciutadans no compleixen les funcions que els corresponen per la classe d'home que són i intenten realitzar les funcions pròpies de les altres classes.

Dualisme Ontològic i Antropologia

Els Dos Mons de Plató

• Món Visible (o Sensible): L'interior de la caverna. Es percep mitjançant els sentits; és una realitat no transcendent, finita i canviant. Està format per coses materials finites, no transcendents i mutables.

• Món Intel·ligible (o de les Idees): Representa l'exterior de la caverna, il·luminada pel Sol (la Idea del Bé). Només es contempla mitjançant la raó. Proporciona la veritable realitat, eterna, transcendent i immutable.

L'Home: Compost de Cos i Ànima

Plató també afirma que l'home és un compost de cos i ànima.

• El cos és finit, mutable, canviant i no transcendent; habita al món dels sentits i de l'opinió.

• L'ànima és de la mateixa naturalesa que les idees, és transcendent, eterna i immutable. Té la capacitat de conèixer la veritable realitat, la Idea de Bé.

Definicions Clau

• Ànima: Subjecte de coneixement. Pertany al Món Intel·ligible, però no és una idea. Segons el mite del carro alat, va caure al món sensible i ara es veu empresonada en un cos. Es divideix en tres parts segons la seva naturalesa (racional, irascible i concupiscible), tot i que sempre en predomina una.

• La seva pròpia casa: Es refereix al cos, a l'individu en si. En el text s'esmenta el fet de posar en ordre "la seva pròpia casa", és a dir, que les tres parts de l'ànima (dins d'aquest cos) estiguin en concordança.

Epistemologia Platònica: Saber i Opinió

Quant al coneixement, no és el mateix saber que opinar:

• El saber (Episteme) és el veritable coneixement, és la contemplació de les idees, el recordar allò que l'ànima ja havia après abans de caure presonera en el cos.

• Opinar (Doxa) és una imatge, una representació de les idees.

L'Organització de l'Estat Segons l'Ànima

Per a Plató, no tots som iguals, ens diferencia l'ànima. Hi ha tres tipus d'ànima: racional, irascible i concupiscible. La justícia en l'Estat consisteix que cada classe d'home, segons l'ànima que tingui més desenvolupada, faci el que li correspongui. En això no influeix ni la riquesa ni la classe social.

L'home posseeix les tres parts de l'ànima, però sempre n'hi haurà una que li predomini, la qual cosa indicarà la seva funció, associada a la seva naturalesa:

• Si li predomina la part racional, estarà destinat a governar.

• Si li predomina la part irascible, estarà destinat a ser un guardià (o guerrer). Aquests formen la classe dels guerrers, en els quals està més desenvolupada l'ànima irascible.

• Si li predomina la part concupiscible, estarà destinat a ser un artesà.

Formes de Govern Segons Plató

Si els guardians (ànima irascible) tenen el poder, podran dur a terme dues formes de govern:

• La timocràcia (govern del més fort), un govern militar i molt violent, segons el filòsof.

• L'oligarquia (govern d'uns pocs), en el qual els "governants" no buscarien el bé comú, sinó el bé propi.

Si aquests governen, trobaríem les pitjors formes de govern:

• La democràcia (govern del poble), el qual, com que seria ignorant, no podria fer el bé.

• Finalment, el pitjor de tots: la tirania.

Glossari de Termes Epistemològics

Episteme (Ciència, Saber)

Fa referència al coneixement d’allò intel·ligible, de les Idees.

Doxa (Opinió)

Fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable.

Eikasia

És el grau de coneixement més baix. Es constitueix per aquelles afirmacions que només es recolzen en l’observació sensible (per exemple, “la lluna creix i decreix”, “els pals es torcen quan els introduïm en l’aigua”).

Pistis

Grau de coneixement basat en l’observació sensible, però des d’una perspectiva crítica. Constitueix l’intent d’entendre els fenòmens basant-nos en hipòtesis explicatives (per exemple, “la lluna té fases perquè l’ombra de la terra la cobreix durant el seu cicle”). Per Plató, aquest tipus de coneixement no és un saber, però sí que es pot considerar una opinió raonable.

Dianoia

Grau de coneixement superior perquè estudia objectes intel·ligibles, però no tots, només arriba a les Idees matemàtiques. És un saber en si mateix, però necessita fer hipòtesis explicatives, raonaments discursius i sovint s’ajuda de representacions sensibles, per això no és perfecte.

Noesis

El saber absolut. Segons Plató, implica una visió, una intuïció directa de les Idees i s’hi arriba mitjançant la dialèctica.

Dialèctica

És una tècnica d’anàlisi conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les Idees.

Teoria de la Reminiscència

Teoria segons la qual conèixer és el mateix que recordar. Segons Plató, l’ànima ja posseeix el coneixement, perquè té la mateixa naturalesa que les idees (“el semblant coneix el semblant”); però accidentalment es troba tancada en el cos de l’home (en el Món Sensible) que l’ha fet oblidar el seu origen. Per això, conèixer és recordar. L’home, mitjançant la raó, és capaç de recordar que la seva ànima posseeix la mateixa naturalesa que les Idees i té la possibilitat de recuperar allò que havia perdut.