Filosofia Moderna: Descartes i Hume - Raó, Empirisme i Moral

Descartes: Raó, objectivitat i la realitat com a res extensa

Descartes considera que hi ha dues maneres de comprendre la realitat: a través d'una comprensió racional o a través dels sentits, és a dir, la realitat es pot comprendre a través de la raó o dels òrgans sensitius. Hi ha diferències entre una comprensió racional i una comprensió sensitiva. En la comprensió de la realitat exterior a través dels sentits, les idees es formen en el contacte dels sentits amb els cossos, i d'altra banda, en el coneixement racional s'utilitza la raó per conèixer les coses.

Descartes considera que la res extensa, la realitat exterior, es coneix veritablement a través de la raó i no amb els sentits, com es tendeix a pensar. Es pot conèixer a través de la raó, ja que aquesta concep la realitat com a pura extensió matemàtica. Tenint en compte que les matemàtiques són font de coneixements veritables, doncs coneixerem amb exactitud la realitat exterior a través de la raó. Aquest tipus de coneixement més tard s'anomenarà objectivitat, és a dir, que a través de l'objectivitat es coneixerà la realitat exterior tal com és, a diferència del coneixement sensitiu en què les idees que es formen amb el contacte dels sentits amb les coses són enganyoses. Així, la diferència entre els coneixements racionals i els coneixements sensitius més tard derivarà en la diferència entre l'objectivitat (coneixement racional) i la subjectivitat (coneixement sensitiu). Cal no oblidar que el terme objectivitat no és utilitzat directament per Descartes, però en aquest pensador hi ha la base per a la seva utilització posterior.

Bloc 2: Temes de Filosofia

Hi haurà quatre temes, dels quals se n'hauran de desenvolupar tres. Els temes sortiran de la llista següent:

Hume: Experiència, impressions, idees i crítica metafísica

Hume forma part del corrent de pensament anomenat l'empirisme. En aquest corrent es tendeix a posar com a eix de la filosofia l'experiència. Per als empiristes, l'experiència és el conjunt de percepcions.

Aquestes percepcions, per a Hume, es poden dividir en impressions sensibles i idees:

• Les impressions sensibles: Es caracteritzen per ser innecessàries, d'origen desconegut i immediates, és a dir, que són el primer de tot, que res les pressuposa. Per això, Hume les classifica com a FORTES i VIVES.
• Les idees: Les idees deriven de les impressions sensibles; les idees són, doncs, en certa manera, el record de les impressions sensibles, i com a record, són FEBLES. Segons Hume, les idees es poden subdividir en dos tipus:
  • Idees simples: Són les idees individuals de cada impressió. En certa manera, podríem dir que són el record que es queda en nosaltres de cada impressió immediata.
  • Idees complexes o metafísiques: Aquestes es formen a partir de l'associació de les idees simples. El mètode d'associació depèn de la proximitat, la semblança o la causa-efecte en relació a un espai temporal.

Exemple:

Soroll de motor al carrer = impressió sensible
Record del soroll = idea
Soroll + Motor + Carrer = Vehicle = associació d'idees, idea complexa o metafísica

Hume: El sentiment com a fonament del judici moral

Quan Hume parla de sentiments, es refereix a un tipus d'impressions concret: les impressions de reflexió. Aquestes impressions són aquelles que apareixen espontàniament en nosaltres després de produir-se un conjunt d'impressions sensibles i idees (amor, odi, etc.). És a dir, són dependents de les percepcions, però immediates i independents a l'hora de produir-se.

L'ètica de Hume es planteja la qüestió del bé i el mal, el perquè l'home escull el bé i no el mal... Entenent per bé aquelles accions virtuoses que van en benefici de la humanitat, i per mal aquelles accions vicioses que van en perjudici de la humanitat.

Hume el que fa és considerar que l'home s'inclina cap a alguna acció per la impressió de reflexió o sentiment que genera fer-la.

Per això, Hume considera que els sentiments són els moderadors o jutges morals de la conducta humana i els causants d'inclinar-la cap a les accions virtuoses o cap a les accions vicioses.

Hume: Sensibilitat, coneixement i impressions de reflexió

Partint de la base que Hume és un empirista, el coneixement de Hume ha de partir única i exclusivament de l'experiència. Ens trobem, doncs, que Hume, a partir de les diferents impressions sensibles i, en definitiva, de les percepcions diàries, crea o intenta crear un coneixement.

Aquest coneixement es basa en la relació entre percepcions sensibles i entre les idees; aquestes relacions són degudes a la capacitat de l'ésser humà d'imaginar més enllà de les idees.

El principal exponent de les relacions és la causa-efecte. La relació causa-efecte és determinada per la força del costum, que significa que si nosaltres estem acostumats a experimentar un fet d'una manera o amb una certa successió en el temps, és normal que relacionem aquests fets creant una idea la qual ens diu que seguirà passant el mateix o que seguirà passant el que estem acostumats a veure. Com hem vist, el procés de causa-efecte no implica cap mètode racional, ja que es basa únicament en l'experiència acumulada. Per Hume, la pretensió d'establir un coneixement més enllà de la ment i de les nostres sensacions és una pura quimera.

A partir de les impressions, assolim les idees; de la unió d'idees, obtenim les idees complexes, i de certes idees complexes en deriven les impressions de reflexió o sentiments. Hume parteix dels sentiments per a atacar el tema del bé i del mal, és a dir, que creu que els sentiments o impressions de reflexió actuen de moderadors de la conducta humana.