Coneixement Científic: Característiques i Mètodes

Enviado por Laura y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,19 KB

Coneixement científic

El coneixement científic és:

  • Racional: Es basa en la raó. Ajusta les seves creences, decisions i conducta al que es considera que està d'acord amb les normes teòriques i pràctiques de la raó.
  • Metòdic.
  • Objectiu: Determinat per l'objecte, des de l'objecte o que està en l'objecte. S'oposa a subjectiu, de la mateixa manera que la realitat d'una cosa s'oposa a com diversos subjectes la perceben.
  • Verificable.
  • Sistemàtic: Es formula en lleis i teories (enunciat que aporta un coneixement que va més enllà de les dades o fets que es perceben immediatament; no és una conjectura o hipòtesi merament especulativa sense relació amb la pràctica, l'observació o la verificació) i hipòtesis.
  • És comunicable i obert a la crítica i a l'eliminació d'errors (veure text).

És un coneixement racional i objectiu que es realitza segons enunciats descriptius, referits a fets del món material, que poden ser vertaders o falsos, i la veritat dels quals és controlable i demostrable. Com a coneixement obtingut amb un mètode, és una activitat que planifica els seus objectius, que intenta aconseguir amb els millors mitjans i, per això, sotmet a prova experimental, contrastant-los amb els fets, els seus enunciats principals.

Es construeix a partir d'hipòtesis, que se sotmeten a contrastació, i que poden convertir-se en lleis i teories, amb les quals s'obtenen explicacions i prediccions. S'orienta a obtenir un consens universal sobre la veritat dels seus enunciats, però no exclou ni la crítica fonamentada o la revisió dels errors que conté, ni l'afirmació que el coneixement científic és provisional.

Ciència

És l'activitat humana productora de coneixement científic. Utilitza la raó i es diferencia de la creença. El que sabem amb la raó ho creiem. El coneixement objectiu ens allunya de la subjectivitat.

Paradigma

Conjunt de teories científiques característiques d'una cultura o una època.

Lògica proposicional

  • Negació (¬): No. No és el cas que, no passa que, impossible.
  • Conjunció (^): Unió: i, també, però.
  • Disjunció (v): O.
  • Condicional (->): Condició: si, aleshores, llavors o una coma.
  • Bicondicional (<->): Doble condició, si i només si, equival, quan i només quan.

Objectivitat

Referència a l'objecte, en oposició al que és merament subjectiu. Fet de disposar de raons comprovables i discutibles per tots, en les quals es recolza una creença que es considera vertadera. Utilitza enunciats, afirmacions que poden ser vertaderes o falses. Objectiu implica veritat. Teoria equival a contemplació i praxi a acció, actuar, fer.

Elements del coneixement científic

Popper i el mètode falsacionista: Les teories no s'han de demostrar que són certes sinó falses. Diu que mai es pot estar segur de les teories científiques.

Inducció: Passar del particular al general.

Deducció: Passar del general al particular.

Tres humiliacions a l'ésser humà

  • Humiliació copernicana: El planeta humà es desplaça al centre de l'univers i deixa de girar al voltant del sol.
  • Humiliació darwinista: No som creats per Déu sinó que som mutacions de mamífers antropoides.
  • Humiliació de Sigmund Freud: Impulsos inconscients del que som incapaços de controlar.

Racionalisme (raó)

René Descartes: Confiança amb la possibilitat d'arribar al coneixement humà. Alliberament de la raó dels dictats de la fe. Consciència subjectiva implica realitat. Innatism: idees innates. Evidència, criteri de certesa, és veritat allò que és evident, clar, distint, indiscutible.

Empirisme (sentits)

David Hume: Tots els coneixements deriven de l'experiència sensible. Els sentits són l'origen del coneixement. Quan algú reconeix ser escèptic reconeix que no es pot conèixer la veritat. Si és moderat, sí d'algunes coses, és limitat. El radical nega la possibilitat de la veritat.

Dogmatisme

Contrari de l'escepticisme, no fa autocrítica. Dogma: veritat en la qual estàs convençut. Dogmàtic: no té esperit crític, vol convèncer de les seves creences.

Raonaments

  • Deductiu: Si les premisses són vertaderes i el raonament està ben fet, la conclusió és vertadera.
  • Inductiu: Conclusió de caràcter general a partir de premisses sobre casos particulars que són prou similars.
  • Analògic: Establir relacions de semblança entre diferents coses entre les quals establim algun tret en comú.