La Filosofia del Martell de Nietzsche: Crítica a la Cultura Occidental

Introducció al Pensament de Nietzsche

El pensament de Nietzsche revela la sospita que sota la noció tradicional de consciència s’hi amaga un condicionant: el ressentiment cap a la vida. Nietzsche vol fugir de qualsevol tipus de classificació o sistematització.

Els Dos Eixos de la seva Obra

Dins de les seves obres distingim dos eixos principals:

• Per una banda, la Filosofia del Martell (la part crítica).
• Per altra banda, la part constructiva del seu pensament, que seria la Nova Taula de Valors.

La Filosofia del Martell: Atac al Saber Tradicional

La Filosofia del Martell consisteix a fer filosofia “a martellades”, atacant l’edifici del saber tradicional i les seves expressions.

Crítica a la Cultura Occidental: Sòcrates i la Decadència

Nietzsche fa una crítica a la cultura occidental i a tots els àmbits on aquesta es manifesta. La considera una cultura decadent i dogmàtica. Aquest dogmatisme, segons Nietzsche, neix a partir de Sòcrates, a qui assenyala com el principal culpable d’aquesta decadència, ja que és el creador de les bases del pensament occidental.

No obstant això, la millor formulació d’aquest pensament la va dur a terme Plató, i el millor difusor dels valors socràtico-platònics va ser el cristianisme.

L'Oposició Apol·línic vs. Dionisíac

Segons Nietzsche, abans de Sòcrates, la cultura grega s’expressava a través de dos valors que es complementaven:

• L'Esperit Dionisíac, que representava el valor de la vida.
• L'Esperit Apol·línic, que representava el valor de la raó.

Sòcrates va crear un distanciament entre aquests dos esperits. Plató, posteriorment, va situar el món de les idees per sobre del de la vida i va establir que la veritat es trobava en l’intel·ligible. Finalment, el cristianisme va establir un únic Déu omnipotent i superior a tots els homes.

És a partir d’aquest moment en què la cultura occidental es manifesta a través de la raó que oprimeix la vida. La Filosofia del Martell consisteix a anar desmantellant tots els àmbits de la cultura que es veuen afectats per aquesta inversió de valors.

La Crítica a la Moral Occidental (Moral d'Esclaus)

Nietzsche fa la crítica a la moral occidental a la seva obra La genealogia de la moral, on ens dirà que és una moral d’esclaus. És la moral del ressentiment perquè menysprea la vida, considerant que les accions més elevades no poden ser obra dels homes.

El món real, el dels instints vitals, queda subordinat a una moral de ressentits. Els senyors, els únics capaços d’acceptar la vida, queden sotmesos a una moral d’esclaus que fomenta valors falsos com l’obediència i el sacrifici.

La moral occidental és antinatural. Ha capgirat els valors imposant les lleis dels dèbils en contra dels instints primordials de la vida. La conseqüència és que l’home està malalt.

La Crítica a la Religió

La crítica a la religió és complementària a la de la moral. Nietzsche afirma que la religió occidental neix de la por que l’home té de si mateix, ja que no es veu capaç d’afrontar la vida real i busca una explicació en Déu.

Això comporta que s’atribueixi el destí a un ésser superior que viu en un altre món i que, alhora, sotmet el món de la vida, el real. És a dir, l'home situa el seu destí i la seva naturalesa en Déu.

La Crítica a les Ciències Positives

Nietzsche també ataca les ciències positives, ja que considera que no ofereixen una veritable interpretació de la realitat, del món real. Ataca directament la seva metodologia, que es basa en la matematització de la realitat.

La ciència diu que la veritat es troba en un món modèlic, el de les matemàtiques, i amb això aconsegueix sotmetre la realitat, ja que ens convenç que el món real no és el veritable, sinó l’aparença, i que necessita ser reduït al model.

La Crítica al Llenguatge i els Conceptes

Nietzsche també fa una crítica al llenguatge a la seva obra Sobre la veritat i mentida. En comptes d’entendre el món com una força o un poder, els homes han intentat reduir-lo a conceptes.

El llenguatge és una ficció col·lectiva amb la qual pretenem buscar la veritat, però no ens interessa la veritat sinó la part positiva. Per això, oprimim el món real reduint-lo a conceptes. Per això, Nietzsche ens diu que és millor intentar captar la realitat a través de metàfores, ja que aquestes no empresonen la realitat.