Filosofia Aristotèlica: Crítica a Plató, Metafísica i Teoria del Canvi

Filosofia Aristotèlica: Crítica a Plató i Realisme

Rebuig de la Teoria de les Idees Platònica

La filosofia aristotèlica contrasta amb l’idealisme platònic. Aristòtil va criticar diferents arguments de la teoria de les idees de Plató. Pensava que l’intent platònic d’entendre la realitat a través d’essències transcendents, eternes i immutables creava dificultats més grans de les que intentaven resoldre.

El Realisme Aristotèlic

Aristòtil proposa una filosofia realista. Segons ell, l’única realitat que existeix és la que podem trobar en els individus particulars del món sensible. Diu que la realitat autèntica són els objectes que ens envolten i que podem veure i tocar.

Metafísica Aristotèlica: Substància i Categories

Definició de Substància i Accidents

• La substància es defineix com allò que existeix en si mateix i no en un altre. Aristòtil considera substància a tots els individus perquè existeixen en i per si mateixos.
• Els accidents són atributs o les modificacions de la substància. La diferència fonamental és que els accidents no existeixen per si mateixos, sinó que depenen d'altres entitats per existir.

Aristòtil va anomenar categoria cadascuna de les dimensions de l’ésser; la més important és la categoria de la substància.

Hilemorfisme: Matèria i Forma

Aristòtil explica la composició de les substàncies individuals mitjançant el seu model hilemòrfic:

• La matèria (hylē) és allò de què es feta una cosa.
• La forma (morphē) és la manera com aquesta matèria està organitzada per tal de fer d’aquest individu allò que és.

L’hilemorfisme afirma que les substàncies estan compostes de matèria organitzada d’una manera determinada.

Les Quatre Causes Aristotèliques

Aristòtil identifica quatre maneres fonamentals d'explicar l'origen i la naturalesa d'una cosa:

1. Causa Material: És la matèria (allò de què és fet un individu).
2. Causa Formal: És la forma (l’estructura que té l’individu i que el fa ser allò que és).
3. Causa Eficient: És l’agent (correspon allò que ha creat o produït a l’individu en qüestió).
4. Causa Final: És el propòsit o la funció a què està destinat (per exemple, la finalitat d’una copa).

El pensament d’Aristòtil és teleològic perquè suposa que tot allò que existeix persegueix una finalitat o telos.

Teoria del Canvi: Potència, Acte i Tipus de Canvi

Canvi com a Realitat

Aristòtil creia que el canvi no és només aparença, sinó que es tracta de quelcom molt real, perceptible per tothom i que és necessari explicar filosòficament.

Potència i Acte

• Un ésser en potència encara no ha assolit el desenvolupament ple de tot allò que pot arribar a ser, però té la possibilitat de canviar i modificar-se.
• Un ésser en acte és aquell que ja ha assolit la plenitud de tot el que pot arribar a ser.

El canvi es produeix quan allò que només estava en potència es transforma i passa a estar en acte.

Tipus de Canvi

• El canvi substancial es produeix quan els individus sorgeixen o desapareixen; tots els processos de generació o de corrupció en són mostres.
• El canvi accidental succeeix quan l'únic que es transforma són els accidents. Pot consistir en una modificació de les qualitats, i el moviment local n'és només un cas específic.