L’ànima té tres parts: la racional, la irascible i la concupiscible.La

TEORIA ANTROPOLÓGICA: visió del home i mite del carro alat (apareix en el seu diàleg Fedre). 

Si respecte a la realitat  parlem de idees, ens referim a l’ánima, si parlem de coses ens referim a algo material. 

Si parlem de l’home parlem de l’ánima (immortal) i el cos (mortal)

3 parts de l’anima:

Part irascible: simbolitzada pel caball blanc (bo, obedient, bell, dòcil…), representa la part positiva de l’ésser humá: valentia, coratge, valor). Es localitza al pit.

Part concupiscible: Simbolitzada pel caball negre, que está desbocat (dolent, lleig…). Part negativa, representa les baixes passions, desitjos més baixos, vici, instint de conservació...Es localitza al ventre

Part racional: L’auriga és el que dirigeix als 2 cavalls. Si vol no només no caure sinó tirar endavant els ha de compensar (buscar l’equilibri). La part racional té a veure amb l’equilibri i la bona direcció. S’ha d’extreure la part més virtuosa de cada cavall. Es localitza al cap.

Virtuts de les 3 parts de l’ánima

Part racional: sabiesa. és la part racional de l’ánima. Está relacionada amb l’ascensió dialèctica, doncs si la part racional extreu lo millor de si mateixa, la saviesa pròpiament, serà capaç de dirigir el carro i extreure la fortalesa del cavall blanc i la temprança del cavall negre

Part irascible: fortalesa, aguante, resisténcia (cavall blanc)

Part concupiscible: templança (controlar els instints, autocontrol de les passions). Si aconsegueix extreure aquesta virtut comença un equilibri. (cavall negre).

L’equilibri d’aquestes virtuts suposa la justa mesura justícia, és a dir, l’harmonia de totes les parts.

El carro alat representa l’estat d’ànima humana. L’ànima, que és immortal i estava amb els Déus contemplant les idees, va quedar atrapada de forma accidental dins d’un cos. Això va passar perquè en un moment donat el cavall negre es va desbocar i va fer caure l’auriga. Si l’auriga aconsegueix dominar els 2 cavalls per mitjà de la raó, el carro podrà elevar-se de nou per contemplar les idees eternes. La raó apunta a la justícia (equilibri) i la justícia consisteix en la saviesa. Per tant, s’ha de coneixer la idea de BÉ per saber dirigir el carro. En elevarse s’aproxima al seu lloc d’origen (món de les idees amb els deus abans de quedar atrapada en un cos.

Teoria política: consisteix a crear l’estat ideal, una polis justa. Aquesta teoria va ser desenvolupada al dialeg La República, en el que parla de l’estat ideal, d’organització política justa. Plató la dedueix a partir de l’exercici dialéctic a través d’un extens i enriquit diáleg de Sòcrates amb els seus deixebles. 

La seva teoria política s’entén a partir de la teoria antropologica. Tota aquesta teoria es basa en l’ordre, en la justícia. Segons la part de l’ánima que li predomini més, el ciutadà ocupará un lloc diferent (de treball) a la polis (ciutat). // virtut= part més excelent d’algú

Característiques d’aquest model  d’estat:

1- La ciutat justa és igual a la ciutat perfecta. Succeeix quan cada ciutadà ocupa el lloc que li correspon en funció de la seva naturalesa anímica. L’home just és aquell qui sap ocupar el seu lloc, per tant, és important l’educació (paideia) dins la ciutat i per aixó la importáncia d’una academia, per formar ciutadans segons les seves virtuts.

2- Tothom ha de mirar cap al bé comú, és a dir, el bé de la ciutat. Només així el ciutadà serà felíç. El bé individual s’ha d’encaminar cap al bé de la ciutat.

3- El governador ha de coneixer aquest bé comú. Llabors ha de ser un filòsof, és a dir, aquell que és capaç de contemplar la idea de BÉ.

4- Les lleis (nomos) representen un ordre que mai ha d’estar superat per les voluntats individuals. Les ha d’acceptar tothom. Ha de ser un reflex polític de la raó.

Visió negativa de Plató: La ciutat pertany al món sensible, per tant está destinada a la degradació i la decadència. L’aplicació de la República retarda aquest efecte.

Plató planteja una perspectiva cíclica de successió de governs ja que observa que aquests mai són estables: 

Aristocracia- govern dels millors. Es el que més s’assembla a la República

Timocrácia- govern militar. Govern violent on la llei és imposada per la força. Tracta a tots els ciutadans com si fossin militars. Ex- Esparta  Acaba amb una revolució

Oligarquia- (govern d’uns pocs). Els pocs són els rics que volen ser més rics i els pobres esdevenen més pobres. També acaba amb una revolució

Democràcia- (govern del poble) És el règim del poble, és a dir, de la majoria. Es caracteritza per el poder de la opinió pública (doxa), la qual cosa degrada el coneixement.

Tirania- govern d’un sol. És la forma de govern més injusta. El criteri es basa en l’opinió d’un sol individu que busca el seu interès personal. Deriva en anarquia

Anarquia- absencia de govern. Situació desordenada i caòtica. No és un règim polític perquè és l’absència de govern, conseqüència de la degradació de la tirania