Ortografia catalana: dígrafs, diftongs, accents i puntuació

Dígrafs i separació

Els dígrafs no s'esborren ni es separen: gu, qu, ll, ny. En alguns altres casos, sí que es separen o presenten comportaments propis, per exemple ix, rr, ss.

Diftongs, triftongs i hiats

Diftong: dues vocals en una mateixa síl·laba formen un diftong. Triftong: tres vocals en una mateixa síl·laba. Hiat: quan dues vocals seguides no es pronuncien en la mateixa síl·laba, tenim un hiat.

Tipus de diftongs

• Creixents: combinacions com gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo.
• Decreixents: combinacions com ai, ei, ii, io, ui, au, eu, iu, ou, uu.

Síl·laba tònica i àtona

La síl·laba tònica és on recau la major força de veu. Totes les paraules la tenen, excepte alguns monosíl·labs. En paraules compostes poden aparèixer dues síl·labes tòniques; la resta de síl·labes són àtones.

Regles d'accentuació

• Agudes (oxítones): s'accentuen quan acaben en vocal, en vocal seguida de -s, o en les terminacions -en o -in.
• Planes (llises): són el contrari de les agudes; la seva accentuació depèn de les terminacions.
• Esdrúixoles: sempre duen accent.

Resum, síntesi i sinopsi

Resum: discurs o escrit que exposa breument els punts essencials d'un altre text, o que informa sucintament sobre un esdeveniment.

Síntesi: resum d'una matèria o assumpte.

Sinopsi: compendi o exposició sintètica i esquemàtica d'una ciència, d'un període històric o literari; dóna dades que poden ser fàcilment trobades i contrastades.

La vocal neutra

La vocal neutra és un so que es produeix quan les vocals a i e apareixen en una síl·laba àtona.

Grafia amb a i amb e

S'escriu amb a en les formes derivades que conserven la a de la paraula primitiva i en l'última lletra dels substantius femenins: els substantius que en singular acaben en -a formen el plural en -es; això també afecta l'última lletra dels adjectius en femení.

S'escriu amb e en els casos corresponents al masculí o quan la forma varia segons la categoria morfològica. Els substantius, adjectius i verbs acabats en -ca, -ça, -ga, -ja, -qua poden alternar entre -a i -e segons la derivació i l'accentuació.

L'apòstrof

Regla general: no s'apostrofa davant de paraules femenines que comencen per i-, u-, hi-, hu- àtones, ni en els mots que comencen amb prefix a-, segons les excepcions de la normativa.

El text expositiu

El text expositiu transmet informació que el lector pot desconèixer. Predominen les oracions en indicatiu i les oracions enunciatives; s'usa habitualment la tercera persona i predomina un caràcter objectiu. No sol incloure un final conclusiu marcat.

El text explicatiu

El text explicatiu planteja un problema que el lector pot conèixer i pretén aclarir-lo o resoldre'l. Dóna elements per arribar a una solució, ajuda a entendre millor qüestions complexes i pot explicar, narrar o argumentar. Hi ha més implicació de l'autor i apareixen elements conclusius al llarg o al final del text; s'usen connectors de caràcter causal o consecutiu.

La coma

La coma serveix per: enumerar; en aposició; en oracions explicatives; amb alguns connectors; per indicar l'el·lisió del verb; i per evitar ambigüitats.

Oclusives: sonores i sordes

Oclusives sonores: b, d, g.

Exemples de formacions o sufixos en mots d'origen estranger o composicions: terminacions com -fob, -síl·lab; -itud, -etud; -fag, -leg, -gog, -fug poden aparèixer en noms o mots forasters.

Oclusives sordes: p, t, c. Normalment, al final de paraula o després d'una vocal o d'un diftong tònics, aquestes consonants són sordes. Al final de síl·laba, moltes oclusives s'ensordeixen.

La b alta

Exemples de paraules primitives on apareix la b dita «alta»: avet, avortar, cervell, deure, escriure, fava, hivern, llavi, lliure, moure, núvol, prevere, provar. A partir d'aquestes poden aparèixer pseudoderivats en processos de formació de mots.

Nota: Aquest recull sintetitza regles bàsiques d'ortografia i fonètica catalana i pot servir de resum o guia ràpida. Per a dubtes concrets, cal consultar la normativa vigent.