Figures clau de la literatura catalana: Llull, Martorell i Verdaguer

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,85 KB

Ramon Llull i la prosa catalana

Ramon Llull és el creador de la prosa literària catalana. Va haver d'incorporar a la llengua catalana molts neologismes per tal de poder referir-se a conceptes nous que, abans d'ell, només s'havien expressat en llatí. La llengua és molt rica en recursos expressius, entre els quals destaca l'ús de l'exemple i de l'al·legoria. L'objectiu principal que perseguia era fer apologia del cristianisme per tal de convèncer els infidels de la veracitat de la seva creença religiosa.

Tirant lo Blanc: la novel·la de Martorell

Tirant lo Blanc, obra del valencià Joanot Martorell, és una novel·la cavalleresca caracteritzada per la dimensió humana dels personatges, la versemblança de les accions i els esdeveniments (fets històrics) i un tractament de les relacions amoroses alegre i divertit.

Jacint Verdaguer: el poeta de la Renaixença

Jacint Verdaguer és el gran poeta de la Renaixença, el creador de la llengua literària moderna i la gran figura del romanticisme català. Va crear un estil propi molt característic que combinava magistralment elements populars i elements cultes. Va escriure els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana: L'Atlàntida i Canigó. Molts dels seus poemes lírics tenen un caràcter religiós i patriòtic, alguns dels quals s'han convertit en cançons populars pel seu estil i la seva gran sensibilitat. Va renovar els gèneres populars (cançons, rondalles i llegendes) escrivint-ne versions en prosa i en vers.

Vocabulari i glossari

  • Rajols: rajoles.
  • Inhòspita: no acollidora.
  • Ressort: incita a actuar.
  • Glop: es pot empassar d'un cop.
  • Encalça: córrer darrere algú per atrapar-lo.
  • Alè: respiració.
  • Genives: part carnosa que recobreix les dents.
  • Post: fusta de planxar.
  • S'encomana: transmet.
  • Cobejosos: ambiciosos.
  • Ganyota: gest amb la cara.
  • Bordegàs: noi.
  • Atupen: donen cops forts.
  • Ribera: costa.
  • Guaita: treu el cap.
  • Ungí: untà.
  • Testa: cap.
  • Consagrada: dedicada a Déu.
  • Tron: seient reial.
  • Llim: fang.
  • Revincla: retorça.
  • Oratge: vent.
  • Delit: plaer.
  • Bramulen: bramen.
  • Penyal: penya gran i elevada.
  • Penyora: garantia.
  • Planta: peu.
  • Irat: furiós.
  • Innòcues: inofensives.
  • Exòtics: estranys.
  • Puixança: prosperitat.
  • Presents: regals.
  • Subjectes: exposats.
  • Trasbals: trastorn.
  • Fugar: escorcollar.
  • Ostensiblement: notòriament.
  • Torbació: alteració.
  • Garneu: malintencionat.
  • Tronada: d'una altra època.
  • Casalici: casa molt gran.
  • Arnada: feta malbé per les arnes.
  • Resclosit: mancat de ventilació.
  • Surava: flotava.
  • Matrona: donassa.
  • Esblaïmada: pàl·lida.
  • Mal lleig: càncer.
  • Eixorca: estèril.