Figures clau de la literatura catalana: Llull, Martorell i Verdaguer
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,85 KB
Ramon Llull i la prosa catalana
Ramon Llull és el creador de la prosa literària catalana. Va haver d'incorporar a la llengua catalana molts neologismes per tal de poder referir-se a conceptes nous que, abans d'ell, només s'havien expressat en llatí. La llengua és molt rica en recursos expressius, entre els quals destaca l'ús de l'exemple i de l'al·legoria. L'objectiu principal que perseguia era fer apologia del cristianisme per tal de convèncer els infidels de la veracitat de la seva creença religiosa.
Tirant lo Blanc: la novel·la de Martorell
Tirant lo Blanc, obra del valencià Joanot Martorell, és una novel·la cavalleresca caracteritzada per la dimensió humana dels personatges, la versemblança de les accions i els esdeveniments (fets històrics) i un tractament de les relacions amoroses alegre i divertit.
Jacint Verdaguer: el poeta de la Renaixença
Jacint Verdaguer és el gran poeta de la Renaixença, el creador de la llengua literària moderna i la gran figura del romanticisme català. Va crear un estil propi molt característic que combinava magistralment elements populars i elements cultes. Va escriure els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana: L'Atlàntida i Canigó. Molts dels seus poemes lírics tenen un caràcter religiós i patriòtic, alguns dels quals s'han convertit en cançons populars pel seu estil i la seva gran sensibilitat. Va renovar els gèneres populars (cançons, rondalles i llegendes) escrivint-ne versions en prosa i en vers.
Vocabulari i glossari
- Rajols: rajoles.
- Inhòspita: no acollidora.
- Ressort: incita a actuar.
- Glop: es pot empassar d'un cop.
- Encalça: córrer darrere algú per atrapar-lo.
- Alè: respiració.
- Genives: part carnosa que recobreix les dents.
- Post: fusta de planxar.
- S'encomana: transmet.
- Cobejosos: ambiciosos.
- Ganyota: gest amb la cara.
- Bordegàs: noi.
- Atupen: donen cops forts.
- Ribera: costa.
- Guaita: treu el cap.
- Ungí: untà.
- Testa: cap.
- Consagrada: dedicada a Déu.
- Tron: seient reial.
- Llim: fang.
- Revincla: retorça.
- Oratge: vent.
- Delit: plaer.
- Bramulen: bramen.
- Penyal: penya gran i elevada.
- Penyora: garantia.
- Planta: peu.
- Irat: furiós.
- Innòcues: inofensives.
- Exòtics: estranys.
- Puixança: prosperitat.
- Presents: regals.
- Subjectes: exposats.
- Trasbals: trastorn.
- Fugar: escorcollar.
- Ostensiblement: notòriament.
- Torbació: alteració.
- Garneu: malintencionat.
- Tronada: d'una altra època.
- Casalici: casa molt gran.
- Arnada: feta malbé per les arnes.
- Resclosit: mancat de ventilació.
- Surava: flotava.
- Matrona: donassa.
- Esblaïmada: pàl·lida.
- Mal lleig: càncer.
- Eixorca: estèril.