Elements dictics

-Proces de comunicació

llenguatge:
Capacitat que tenim de comunicar-nos, de transmetre coneixements, ordres, desigs. No és exclusiu de les persones. S'han descrit diversos llenguatges animals, com el de la dansa de les abelles. Tanmateix el llenguatge humà permet comunicarnos amb una enorme complexitat. En tot el procés comunicació tenim un emissor que pren iniciativa de fer compartir una realitat a un receptor.
Per aconseguir-ho l'emissor codifica un misstage fent servir un codi comú amb el receptor i, per mitjà d'un canal el fa arribar al receptor.

6 elements o factors

L'emissor:

qui codifica i envia el missatge, Receptor:
qui rep, codifica i interpreta el missatge.

El missatge

Allò que es comunica per mitjà de signes, El referent:
Les persones, els objectes, els fets etc.. A què remet el missatge.

El canal

La via de transport del missatge, por ser l'aire, un paper, pantalla de l'ordinador etc..

El codi

El conjunt de signes y regles combinatòries que permeten de construir i desxifrar el missatge.

-Funcions del llenguatge

Funció emotiva

L'èmafasi es posa en el sentiment de l'emissor(d'alegria:visca!)

Funció conativa

Es vol modifica la conductar del receptor, fent-li fer una cosa(vés-hi)

Funció fàtica

L'element més rellevant de l'acte comunicatiu és el canal(Hola!, em sents?)

Funció estètica

Es destaca la forma del missatge(plou,plou;però pel que plo,plou poc)

Funció referencial

La intenció comunicativa se centra en el referente(Fórmula de l'aigua)

Funció metalingüistica

Allò que es fa sobresortir és el codi (forma entre sòl duu accent)

-Els signes

Per a construir un missatge es fan servir signes, unitats extretes del codi que emissor i receptor comparteixen. Consta de dues cares Significant: evocanecessàriament un Significat: amb el qual apuntem cap a una part de la realitat. Dins un signe, la relació entre significant i significat és arbitraria. Entre llengües germanes, les paraules formalment semblants solen tenir un tronc significatiu més o menys comú.

-El context situacional i el context discursiu

Per a interpretar bé un enunciat o oració: cal conèixer el context en què sh'a emès. Amb el context situacional designarem un nou aspecte de l'acte comunicatiu. Es tracta d'un conjunt heterogeni de factors i de circumstàncies extralingüístics que envolten l'acte comunicatiu i que tenen un pes decisiu en la significació del missatge transmès. Tant en la codificació com en la descodificació com en la descodificació del signes lingüístics, lacte comunicatiu es produeix en un temps i en un lloc precisos. Els anomenats díctics, elements lingüístics que assenyalen el lloc, el moment o les persones d'una situació comunicativa, el referent del díctic és decidiit per la situació comunicativa específica.Tipus de díctics Personals:assenyalen l'emissor o el receptor Espacials: determinen el lloc on es produeix l'acte comunicatiu o s'hi relacionen aquí/allí Temporals: elements que només es poden interpretar amb realació al moment en què els enraonen. Díctics permeten a la llengua parlada una gran agilitat. Pragmàtica de la lingüística que analitza l'ús del llenguatge en relació amb la situació comunicativa. El context discursiu d'una unitat lingüística són els elements lingüístics que l'envolten, és a dir, el que es diu abans i després.

-Llenguante no verbal

S'acompanya de signes anomenats paralingüístics, fònics o no fònics, que poden constituir fins el 65% del contingut del missatge. Fem ús de signes paralingüístics no fònics o parallenguatge quan emetem certes vocalitzacions, amb les quals poden indicar contrarietat, estranyesa, assentiments, etc.. Entre els signes paralingüístics no fònics, signes cinèsics i els porxèmics. La cinèsica estudia els gestos facials, les mirades i el moviments corporals que són significatius. D'altra banda, la proxèmica estudia l`ús que els interlocutors fan de l'espai.

-Antonímia

Entre dos mots de significat contrari, diem que hi ha oposició semàntica. Sinonímia: Si tenen el mateix significat.

Polisèmia

Dos significats molts semblants per el mateix significant.

Hiperonímia:

la relació d'inclusió semàntica(vehicle es de bicicleta, moto ,cotxe)

Homonímia

Si hi ha identitat de significant entre dos mots de significat molt diferent Homofonia:
De la identitat tan sols fonètica Homografia:
Identitat gráfica Paronímia:
De la semblança entre formes.