Els Fets del 6 d'Octubre i la Crisi de la Segona República

El 6 d'octubre a Catalunya

A Catalunya, la revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat. Lluís Companys, oposat a l'entrada de la CEDA al govern (pel seu caràcter antiautonòmic), va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola el 6 d'octubre i va convidar totes les organitzacions d'esquerres a establir a Barcelona el govern provisional de la República.

Alhora, una aliança de partits i de sindicats d'esquerra (PSOE, UGT, Unió de Rabassaires i comunistes) organitzava una vaga general. Va acabar fracassant, ja que la CNT no hi va participar. El govern de la República va declarar l'estat de guerra a Catalunya i l'exèrcit, comandat pel general Batet, va aixafar ràpidament la rebel·lió i va ocupar el Palau de la Generalitat. Hi va haver més de 3.500 detinguts, entre els quals hi havia el president de la Generalitat; fins i tot Manuel Azaña, que es trobava casualment a Barcelona, va ser detingut.

De la repressió a la dissolució de les Corts

Les conseqüències dels fets d'octubre van ser notables, ja que la CEDA va fer valer la seva influència en el govern i es va mostrar partidària d'aplicar amb rigor les condemnes derivades de la insurrecció. Es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, es van intervenir entitats públiques com la Universitat de Barcelona i es va anul·lar definitivament la Llei de contractes de conreu. Dins la coalició governamental, les diferències entre els radicals i els cedistes eren grans.

L'ascens de la CEDA i la reforma constitucional

A partir de maig del 1935, la CEDA va comptar amb cinc ministres, entre els quals Gil-Robles com a ministre de la Guerra, qui va nomenar Francisco Franco cap de l'Estat Major Central de l'Exèrcit. Enfortit políticament, Gil-Robles va reclamar una reforma de la Constitució que recollia:

• Una modificació molt restrictiva de les autonomies.
• L'abolició del divorci.
• La creació d'un Senat.
• La negació de la possibilitat d'expropiar terres.

A més, es van retornar terres confiscades per la reforma agrària, es va reduir el pressupost d'ensenyament i es va ampliar la jornada laboral fins a les 48 hores setmanals.

La crisi del govern i les eleccions de 1936

La tardor del 1935 hi va haver una forta crisi de govern. El Partido Radical es va veure afectat per una sèrie d'escàndols de corrupció i de malversació de fons. Aquests fets, amb molt de ressò a la premsa i les Corts, van agreujar les diferències en la coalició governamental a conseqüència de la deslegitimació dels radicals de Lerroux per governar.

Gil-Robles va intentar que el nomenessin president del govern, però Alcalá-Zamora s'hi va negar. Després dels governs breus dels independents Joaquín Chapaprieta i Manuel Portela Valladares, es van convocar noves eleccions per al febrer del 1936.