El feixisme italià: causes, conseqüències i característiques

El feixisme italià:

Causes: situació a la postguerra:

• grans pèrdues humanes
• economia enfonsada:
  • deute extern
  • preus
  • atur
  • salaris
• descontents amb els tractats de pau:
  • havien rebut Ístria i Trento (d'Àustria)
  • no havien aconseguit Dalmàcia i Fiume (havia estat acordat en el Tractat de Londres, 1915)
• clima social molt tens sobretot obrers i pagesos.
• por de la burgesia els terratinents a una gran revolta social (URSS).
• agreujat per la inestabilitat política: 5 governs en 4 anys.

Conseqüències:

• sorgeixen els Fasci di Combattimento (1919):
  • liderat per Benito Mussolini
  • grup paramilitar (camises negres) que reprimeixen amb violència les associacions obreres i sindicats.
• Es transformen en un partit polític i Partit Nacional Feixista (PNF)
  • Programa:
    • afavoriment de la propietat privada
    • construcció d’un Estat fort
    • política exterior expansionista
    • suport de: burgesia, terratinents, església i monarquia

  Presa del poder:

  • 1922: vaga general que la monarquia és incapaç de negociar.
  • Mussolini fa un cop d’estat (Marxa sobre Roma) i esclafa els vaguistes
  • pressiona al rei Víctor Manuel III per aconseguir el govern.
  • un cop al poder:
    • es retallen les llibertats.
    • es persegueix l’oposició política:
      • socialistes
      • comunistes
      • liberals
    • s’instaura un règim autoritari

  El règim totalitari: característiques:

  • líder amb plens poders (Duce).
  • un únic partit (Partit Nacional Feixista).
  • el Parlament és substituït per al Cambra dels Fasci
  • els sindicats són substituïts per un sistema de corporacions controlats per l’Estat.
  • domini total dels mitjans de comunicació.
  • intervencionisme (Estat) econòmic afavorint la propietat privada (dreta).
  • control de l’educació i de la formació dels joves: adoctrinament.
  • rememoració del passat gloriós (Imperi Romà).