La Formació de la Lliga Regionalista i l'Impacte del Desastre del 98

L'Impacte del Desastre del 98 a Catalunya

La pèrdua de les darreres colònies de l'Imperi colonial espanyol va comportar, a Catalunya, el desprestigi dels partits dinàstics (conservadors i liberals) i va posar de manifest la seva ineficàcia per dur a terme una veritable regeneració de la política espanyola, tal com demanaven molts sectors socials del país. Aquesta incapacitat va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme, que ja comptava amb uns líders consolidats, havia elaborat un cos doctrinari amb entitat i havia aconseguit una notable mobilització social.

Amb aquest teló de fons, la conjuntura del 98 va afavorir la consolidació d'una nova generació d'intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d'un partit que es presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l'autonomia. A més, la seva actitud crítica vers la manera de fer dels partits dinàstics els legitimava per criticar la corrupció electoral i reclamar reformes polítiques i socials.

La Candidatura dels Quatre Presidents (1899-1901)

L'any 1899, amb el fracàs del primer regeneracionisme a Espanya (el del govern Silvela-Polavieja) i després de la protesta ciutadana delTancament de Caixes, els dirigents de les entitats i corporacions econòmiques i ciutadanes que representaven la burgesia industrial van optar per crear un nou partit polític: la Unió Regionalista.

Objectius de la Unió Regionalista

• La junta directiva del partit incloïa els industrials més actius dels darrers anys de protestes, alguns dirigents del Tancament de Caixes i representants de la burgesia agrària.
• El seu programa polític incloïa referències regionalistes explícites i demanava l'autonomia política i administrativa per a Catalunya.

Paral·lelament, el grup que publicavaLa Veu de Catalunya abandona la Unió Catalanista i funda, l'any 1900, el Centre Nacional Català. Aquest estava format per joves com Prat de la Riba, Cambó, Carner i Duran i Ventosa, partidaris de la intervenció del catalanisme en la política per via electoral.

El Naixement de la Lliga Regionalista

La confluència d’interessos entre la Unió Regionalista (que disposava d'un programa polític possibilista i dirigents experts, però sense suport social) i el Centre Nacional Català desemboca en un acord per tal de presentar una candidatura unitària a les eleccions generals convocades. Els dos partits es van unir i així va néixer la Lliga Regionalista de Catalunya.

La candidatura unitària es va conèixer com laCandidatura dels Quatre Presidents, dirigida per Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres. Malgrat els esforços del govern central per mantenir la força dels partits dinàstics, la candidatura s’imposa a Barcelona i aconsegueix l'elecció de quatre candidats. Aquesta va ser la primera vegada que una candidatura no dinàstica guanyava a Barcelona.

Consolidació i Estructura de la Lliga Regionalista

L'èxit electoral consolida la Lliga Regionalista com a partit polític hegemònic dins el catalanisme. El primer president va ser Bartomeu Robert, i Prat de la Riba i Cambó en van ser els principals dirigents. El diariLa Veu de Catalunya es va convertir en el seu òrgan de difusió.

Característiques del Partit

La Lliga tenia una organització i una estructura modernes, amb afiliats, centres polítics, secretaria electoral i publicacions. La seva base social estava formada per:

• Industrials i comerciants.
• Professionals liberals de Barcelona.
• Propietaris agraris.

La Lliga apostava per la concessió a Catalunya d’un autogovern o autonomia, i veia Catalunya com l'avantguarda modernitzadora d'Espanya.

A les eleccions municipals de 1901, la Lliga va obtenir 11 regidors, igual que els republicans. Aquest resultat va ser un cop dur per al sistema electoral corrupte de la Restauració. Des d'aquest moment, la política a Catalunya ja no passaria pels conservadors i liberals, sinó pels catalanistes i els republicans.