Glossari de la Revolució Francesa i conceptes polítics

Estats generals

Van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on hi acudien representants de cada estament.

Assemblea nacional constituent

És el nom que es dóna al parlament o corts, els membres dels quals representen la sobirania nacional i que tenen la missió i la capacitat de dictar o reformar una constitució.

Convenció nacional

Fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori.

Comitè de Salut Pública

Grup de persones que actuen en temps de greu crisi per obligar el govern a adoptar les disposicions legals necessàries per restablir la situació.

Cop d'Estat

És la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional d'un estat, liderada per membres del mateix estat o per líders polítics.

Directori

Fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa.

Cònsol

És la forma de govern de la República Francesa que va des de la caiguda del Directori fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador.

Emperador / Imperi

Període de la dominació de França sobre l'Europa continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Girondins

Grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional, compost per diversos diputats procedents de la Gironda.

Jacobins

Membres d'un club polític; tot i que ja en aquella època se n'entenia per jacobins els qui sostenien opinions revolucionàries extremistes.

Sans-culottes

Eren els qui realitzaven feines manuals, com artesans, obrers i pagesos.

Lliberalisme polític

Recull els principis bàsics de la Revolució francesa, propugnant la llibertat de l'individu, concretada, per exemple, en la sobirania nacional.

Constitució

Conjunt de principis fonamentals o preceptes establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Sobirania nacional

Concepte que atribueix tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania. Això queda constatat en la constitució, que cedeix el poder a l'estat. Ara el rei esdevé un representant ideològic sorgit de la teoria política liberal.

Sobirania popular

El poder emana del cos social, és a dir, dels individus que conformen la comunitat (generalment coneguda com “el poble”).

Democràcia social

Ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.

Codi civil

Conjunt unitari, ordenat i sistematitzat de normes de dret privat; és a dir, un cos legal que té per objecte regular les relacions civils de les persones físiques i jurídiques, privades o públiques, en aquest últim cas sempre que actuïn com a particulars.

Sentiment nacional / nacionalisme

Corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.