Els Regnes Hispànics dels Reis Catòlics: Context Històric i Social

Tema: diferents regnes hispànics dels Reis Catòlics després de les conquestes de Granada i Navarra. Data: A partir de 1515 (Incorporació de Navarra). Espai geogràfic: Península. Llegenda: Diferents regnes a la península: Regne de Castella, Corona d'Aragó i Regne de Navarra.

Context històric: creixement demogràfic i econòmic. La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la recuperació dels camps i els cultius van permetre un creixement continuat de la població. La demanda més gran va impulsar l'augment de la producció agrícola. Les rutes marítimes van tornar a reprendre l'activitat i el desenvolupament del comerç, comportant un augment de la producció artesana i el creixement de ciutats, centres comercials importants.

L'ascens de la burgesia: La conseqüència del creixement del comerç i les activitats manufactureres va ser l'acumulació de grans beneficis a mans de la burgesia. El poder econòmic es basava en la possessió de capital que invertia en activitats productives, iniciant així el capitalisme comercial.

L'enfortiment de la monarquia: La monarquia medieval tenia el poder limitat per la noblesa i el dels burgesos de les ciutats. Durant el segle XV, els reis van proposar imposar l'autoritat sobre els súbdits i consolidar un nou poder: la monarquia autoritària.

El 1469 es van unir en matrimoni Ferran d'Aragó i Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella. Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d'Aragó i va ajudar Isabel a imposar-se com a reina de Castella. La unió va ser dinàstica, ja que la Corona d'Aragó i Castella van continuar sent regnes amb legislacions diferents.

L'expansió territorial: Els Reis Catòlics van voler unir la resta dels territoris peninsulars sota la corona i per això van dur a terme una política d'expansió territorial, conquerint el regne nassarita de Granada (1492) i el regne de Navarra (1515), que va quedar incorporat a Castella, a més d'una política d'enllaços matrimonials amb Portugal i altres regnes exteriors a la península.

La política exterior: Els Reis Catòlics van desenvolupar un paper important en política internacional en dues direccions: al Mediterrani, amb la conquesta del regne de Nàpols per frenar les ambicions expansionistes franceses, i l'ocupació de places del nord d'Àfrica per frenar els barbarescos; i cap a l'Atlàntic, establint les bases del futur imperi castellà amb la consolidació de la sobirania sobre les Canàries.

La consolidació del poder reial: El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària a Castella. A la Corona d'Aragó, les institucions medievals dels diferents regnes (Corts, Generalitat) van seguir vigents, i es va instituir la figura del virrei com a representant del monarca. A Castella, la monarquia va aconseguir imposar el poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions.

La monarquia autoritària a Castella: Quan Isabel va pujar al tron de Castella, hi havia una situació d'anarquia i desordre que van tractar d'aturar amb la creació de la Santa Germandat (1476), un cos armat encarregat de perseguir malfactors i criminals. Les Corts van mantenir un caràcter consultiu, es van crear consells formats per juristes, i un exèrcit professional permanent, així com l'Audiència Reial i la Comptadoria Reial d'Hisenda.

La uniformitat religiosa: Es va convertir en un objectiu de la nova monarquia, que va instar els jueus (sefardites) a convertir-se, expulsant els que no ho van fer (1492). Després de la conquesta de Granada, el cardenal Cisneros (1499) va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris (moriscos), amenaçant-los amb el Tribunal de la Inquisició.

L'organització econòmica i social: A CASTELLA, una economia ramadera. Durant el regnat dels Reis Catòlics, l'economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia. La llana castellana continuava sent el producte d'exportació principal i per això els interessos ramaders van ser protegits per la monarquia, promulgant lleis en favor de la Mesta, l'organització dels ramaders castellans. A partir de la colonització d'Amèrica, Castella va monopolitzar el comerç ultramarí.

La crisi de la baixa Edat Mitjana va delmar la població i debilitar l'economia a la Corona d'Aragó. Per pal·liar la crisi, el rei Ferran va propiciar mesures com la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va abolir alguns drets feudals al camp i va lliurar els pagesos de remença de pagar tributs. Es van promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures catalanes, mentre València vivia un segle d'or (segle XV) i Aragó continuava amb el predomini de l'agricultura i el règim senyorial.

La noblesa i el clero constituïen classes privilegiades i posseïen la major part de la terra i dels ramats. La noblesa va augmentar el poder econòmic gràcies a la institució de la primogenitura, que prohibia la venda del patrimoni familiar i obligava a deixar-lo en herència al primogènit (el pubill català). Però la majoria de la població la integraven llauradors sense terres. A les ciutats, creixia la burgesia dedicada a activitats comercials i artesanals.