Retorn de Tarradellas i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya 1979

El Retorn del President Tarradellas i el Restabliment de la Generalitat

Des de 1954, Josep Tarradellas era president de la Generalitat en l’exili. La major part dels partits polítics reivindicaven el seu retorn a Catalunya com a President de la Generalitat provisional, fins que fos aprovat un nou estatut i elegit un nou parlament. El principal problema era quines atribucions hauria de tenir Tarradellas, tot i que la majoria pensava que haurien de ser simbòliques.

Reafirmació de l'Autonomia Catalana

El poble català es reafirmava de forma rotunda en la seva demanda d’autonomia. Això es va reflectir en el fet que el 75% dels vots va anar a parar als partits favorables al restabliment de la Generalitat, sobre la base de l’Estatut de 1932.

Els parlamentaris catalans escollits a les eleccions generals de 1977 (diputats i senadors) van constituir l’Assemblea de Parlamentaris, que va reivindicar l’abolició de les lleis que anul·laven l’Estatut de 1932 i el restabliment de la Generalitat de Catalunya.

L'Operació Tarradellas

El predomini dels partits d’esquerra a Catalunya va inquietar el govern de la UCD, que va impulsar l’anomenada operació Tarradellas. La intenció era restablir la Generalitat provisional i neutralitzar la forta influència socialista i comunista.

• 28/6: Tarradellas es va reunir a Madrid amb el rei i el president Suárez. De la trobada no en va sortir cap acord concret.
• 11/9/1977: Una manifestació massiva en favor de l’autonomia de Catalunya va precipitar els esdeveniments.
• 29/9: Un reial decret restablia la Generalitat provisional.

El 17/10, el govern espanyol, d’acord amb l’Assemblea de Parlamentaris, reconeixia la legalitat de la Generalitat i el rei nomenava Tarradellas president. Aquest fet va ser fruit d’unes negociacions molt complicades on confluïen 3 legitimitats:

1. Tarradellas: Representava la legitimitat de la Generalitat republicana.
2. Suárez: Representava la legitimitat d’haver guanyat unes eleccions a Espanya.
3. Parlamentaris catalans: Eren els representants de la legitimitat del poble català.

El retorn de Tarradellas va ser l’únic acte institucional de reconeixement d’una institució republicana a l’estat espanyol. El 23/10, Tarradellas entrava triomfalment a Barcelona.

La Nova Generalitat Provisional

La nova Generalitat de Catalunya, en principi, no tenia pràcticament més poder que el simbòlic. Entre les atribucions, sols eren destacables les que l’equipararien amb la Diputació de Barcelona.

La Transició a la Democràcia a Catalunya (1975-1986)

Tarradellas va formar un govern d’unitat amb 5 consellers sense cartera i 7 amb atribucions, escollits entre els partits catalans amb representació parlamentària, amb l’excepció d’Aliança Popular (que sols tenia un escó a Catalunya).

Els consellers polítics eren:

• Joan Reventós (PSC)
• Josep M. Triginer (PSC)
• Jordi Pujol (CDC)
• Carles Sentís (centrista)
• Antoni Gutiérrez Díaz (PSUC)

Aquest govern es va centrar a gestionar infraestructures molt bàsiques i a facilitar el traspàs de funcions de les diputacions a la pròpia Generalitat, mentre el govern central anava aprovant petits traspassos. Un dels fets amb major pes simbòlic va ser la incorporació del català al sistema educatiu.

També es va formar una Comissió Mixta de Traspassos, formada per membres del govern central i de la Generalitat, per tal de planificar futures competències, sobretot en temes relacionats amb la Política Territorial i Sanitat.

L’Estatut d’Autonomia de 1979

La redacció de l’Estatut de 1979 va anar força sincronitzada amb el procés constituent espanyol i amb la voluntat dels redactors que no fos un estatut tan retallat com va ser el de Núria de 1931 a les Corts Espanyoles. Hi havia la voluntat d’adequar el nou estatut al marc constitucional d’Espanya.

Redacció i Aprovació de l'Estatut de Sau

Un cop aprovada la Constitució Espanyola, es va redactar l’Estatut de Catalunya. Els diputats i senadors catalans van escollir una comissió de 20 parlamentaris el juliol de 1978, amb redactors de les diferents forces polítiques parlamentàries. La ponència es va reunir al Parador de Sau. La Constitució espanyola es va aprovar el desembre de 1978 i, a través del Capítol VIII, s’aprovava la possibilitat de constituir comunitats autònomes dins de l’estat espanyol.

Aquest projecte d’Estatut, també conegut com a Estatut de Sau, es va aprovar amb una sola abstenció a l’Assemblea de Parlamentaris el 29/12/1978, el mateix dia que va ser entrat al Congrés dels Diputats. El procés es va aturar perquè les Corts espanyoles es van dissoldre i es van convocar noves eleccions. Finalment, es va formar una comissió formada per parlamentaris catalans i espanyols per estudiar el text.

Resultats de les Eleccions Generals de 1979 a Catalunya

A les eleccions generals de 1979, a Catalunya, va triomfar l’esquerra liderada per la coalició PSC-PSOE, seguida pel PSUC, el Pacte Democràtic per Catalunya i la UCD. Molt lluny quedaven ERC, AP i la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya. Sols PDC, ERC i ECD-CC eren plenament catalanes, però en conjunt varen treballar per reafirmar la cultura catalana pròpia.

Després d’esmenar-lo i de llargues negociacions, el 13/8/1979, l’Estatut era aprovat per la Comissió Constitucional del Congrés. El 25/10/1979 va ser votat a Catalunya, on va ser aprovat en referèndum (participació: 60% / SI: 88.1% / No: 7,8%). Finalment, l’Estatut va ser ratificat al Congrés dels Diputats (29/11) i al Senat (12/12).

Les Competències Estatutàries

L’estatut constava d’1 preàmbul, 1 títol preliminar, 4 títols, 7 disposicions addicionals i 8 disposicions transitòries. En el preàmbul, es manifestava que l’Estatut era l’expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya.

En el títol preliminar es definia Catalunya com a una nacionalitat, es definia el territori i el català com a llengua pròpia de Catalunya, essent cooficial amb el castellà i objecte de protecció.