Fases del desenvolupament de l'escriptura infantil segons Ferreiro i Teberosky

Resumen

El document descriu les cinc fases pel·lès del desenvolupament de l'escriptura infantil entre els 4 i els 7 anys, segons els estudis de Ferreiro i Teberosky. També explica els tres usos principals de la llengua escrita i aborda el tipus de lletra i el traç més adequats per als infants.

Puntos clave

Segons Ferreiro i Teberosky hi ha cinc fases en el desenvolupament de l'escriptura infantil, entre els 4 i els 7 anys.
La primera fase, les escriptures indiferenciades, consisteix en pals, rodones i formes, i l'escriptura té la funció de designar.
En la fase de les escriptures diferenciades, l'infant elabora hipòtesis de varietat interna, varietat externa i quantitat (mínim de tres lletres).
La segmentació sil·làbica introdueix les hipòtesis sil·làbica quantitativa i sil·làbica qualitativa, que relacionen l'escriptura amb la pauta sonora.
La llengua escrita té tres usos: pràctic, científic i literari.
El més important és que la grafia sigui clara i comprensible; s'inicia recomanablement amb la lletra de pal i la lletra lligada és també vàlida.

Ponte a prueba

Fases del Desenvolupament de l'Escriptura Infantil

L'escriptura és una habilitat fonamental en la comunicació integral de l'infant, crucial per al seu desenvolupament cognitiu i la formació de la seva personalitat. Els infants que no adquireixen les competències d'escriptura en el moment adequat poden enfrontar-se al fracàs escolar. Per això, és essencial comprendre en quin nivell es troba cada infant per poder guiar la seva evolució.

Segons els estudis de Ferreiro i Teberosky, s'identifiquen 5 fases clau en el desenvolupament de l'escriptura, descrivint les produccions escrites dels infants entre els 4 i els 7 anys:

1. Escriptures Indiferenciades

En aquesta etapa inicial, les produccions gràfiques dels infants consisteixen principalment en pals, rodones i altres formes. Tot i això, ja són capaços de distingir l'escriptura del dibuix. Els infants atribueixen a l'escriptura la funció de designar, és a dir, consideren que l'escrit representa el nom de l'objecte.

2. Escriptures Diferenciades

Les produccions gràfiques comencen a presentar formes diferents per a cada paraula, ja que l'infant elabora les seves pròpies hipòtesis sobre l'escriptura:

Hipòtesi de la varietat interna: Les lletres d'una mateixa paraula han de ser diferents per poder transmetre un significat.
Hipòtesi de la varietat externa: Ha d'haver-hi diferències entre les escriptures de diferents paraules perquè transmetin significats distints.
Hipòtesi de quantitat: Una paraula ha de tenir un mínim de tres lletres per ser considerada com a tal.

En aquesta fase, els infants encara atribueixen a l'escriptura la funció de designar.

3. Segmentació Sil·làbica

Els infants comencen a descobrir una relació entre l'escriptura i la pauta sonora, basant-se en noves hipòtesis:

Sil·làbica quantitativa: Per a cada part que reconeixen oralment (generalment síl·labes), fan correspondre una representació gràfica (lletres o pseudo-lletres), sense valor convencional.
Sil·làbica qualitativa: L'infant escriu una grafia per síl·laba, i aquesta grafia correspon al so convencional de la consonant o vocal d'aquella síl·laba.

4. Segmentació Sil·làbica-Alfabètica

En aquesta etapa, els infants utilitzen dues formes de comprendre la relació entre sons i grafies, i comencen a escriure més d'una grafia per síl·laba. És comú trobar paraules escrites correctament al costat d'altres que encara segueixen la hipòtesi sil·làbica, fent pensar a l'adult que s'han deixat lletres per escriure.

5. Segmentació Alfabètica-Exhaustiva i Ortogràfica

Els infants estableixen i generalitzen la correspondència entre sons i grafies, assolint un bon domini del codi escrit, tot i que encara necessiten aprendre bona part de l'ortografia.

Ortografia natural: Els infants escriuen seguint la correspondència so-grafia, però sense fixar-se en les normes ortogràfiques convencionals; escriuen"tal com son".
Ortogràfica convencional: Finalment, els infants comencen a seguir les normes de l'ortografia convencional.

Usos de la Llengua Escrita

En la nostra societat, la llengua escrita té tres usos principals:

Ús pràctic: S'utilitza per resoldre qüestions de la vida quotidiana.
Ús científic: Permet accedir a la informació i a formes superiors de pensament.
Ús literari: S'utilitza per apreciar el valor estètic del llenguatge.

Tipus de Lletra i Traç

El domini del traç de les grafies no és imprescindible per comprendre l'escriptura. El més important és que l'infant s'expressi amb grafies clares i fàcilment comprensibles per al receptor.

Inicialment, es recomana introduir la lletra de pal, ja que sol ser més fàcil d'aprendre. No obstant això, si l'infant utilitza la lletra lligada, no hi ha problema; la diversitat enriqueix i es pot mostrar que el mateix missatge es pot escriure de diferents maneres. La lletra de pal s'imita de manera més directa, mentre que la lligada requereix indicacions per a una escriptura ràpida i fluida.

Avui dia, dominar tots dos tipus de lletra aporta una riquesa personal i un domini de destreses més ampli.

La lletra lligada, una herència del mètode Montessori, és fàcil d'escriure perquè totes les grafies comencen al mateix punt, tenen la mateixa direccionalitat (amunt i dreta) i faciliten la identificació de la paraula com a unitat gramatical. Malgrat això, els traços poden ser més complexos. En canvi, la lletra de pal és generalment més senzilla d'executar.

Preguntas frecuentes

Quantes fases té el desenvolupament de l'escriptura infantil segons Ferreiro i Teberosky?

Segons aquests estudis hi ha cinc fases clau, que descriuen les produccions escrites dels infants entre els 4 i els 7 anys. Comencen per les escriptures indiferenciades i acaben en la segmentació alfabètica-exhaustiva i ortogràfica.

Quins són els tres usos principals de la llengua escrita?

Els tres usos són el pràctic, per resoldre qüestions de la vida quotidiana; el científic, per accedir a la informació i a formes superiors de pensament; i el literari, per apreciar el valor estètic del llenguatge.

És millor la lletra de pal o la lletra lligada per als infants?

Es recomana introduir inicialment la lletra de pal perquè sol ser més fàcil d'aprendre. Si l'infant utilitza la lletra lligada tampoc no hi ha cap problema, ja que la diversitat enriqueix.