L'Avantguarda en la Poesia Catalana: Característiques i Autors Clau

L'Estètica Avantguardista en Poesia: Característiques Clau

El procés de destrucció dels convencionalismes establerts en literatura es va reflectir sobretot en la poesia. Els artistes no tenien cap norma retòrica tradicional per sorprendre el lector. En aquest procés hi valia tot, de manera que un poema podia ser una forma, un dibuix, o fins i tot un no-res…

Però enmig de tota aquesta experimentació, en la poesia avantguardista hi ha uns trets comuns:

• Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina: s'utilitzen cossos i tipus de lletra diferents, tintes de colors, i es deixen paraules soltes, com si volessin pel paper, per remarcar-ne la importància.
• Alliberament gramatical de la paraula: supressió de les majúscules a l'inici de paraula i dels signes de puntuació, substituïts per espais en blanc i versos dividits en esglaons.
• Alliberament racional de la paraula: un vers podia perdre tot el seu sentit lògic.
• Desintegració i substitució de la paraula: aquesta podia tenir tant de valor com una sola lletra, un nombre o un dibuix. D'aquí prové la importància que van assolir per als avantguardistes el collage, la poesia visual i el cal·ligrama.

Avantguardes a Catalunya: Context i Figures Clau

Les avantguardes van arribar a Catalunya en una època de canvis socials amb la fi de la Primera Guerra Mundial. La crisi del moviment noucentista va fer que els intel·lectuals catalans abandonessin aquell camí i que cadascú busqués una sortida. Una de les sortides va ser l'avantguardisme. Els artistes van criticar obertament el Noucentisme i l'academicisme. I cal dir que alguns noucentistes van ser receptius als moviments d'avantguarda, com Eugeni d'Ors.

Els nous moviments d'avantguarda a Catalunya aviat van trobar un suport important en aquells intel·lectuals catalans modernistes que no s'havien adscrit mai al Noucentisme, perquè coincidien en la recerca constant de formes i fórmules noves, en el rebuig de la classe burgesa i del sistema de vida que comportava, en la valoració de la joventut i en la recerca de l'art total.

El Futurisme va entrar a la literatura catalana de la mà de Josep Maria Junoy, que havia participat en els dos moviments anteriors: el Modernisme i el Noucentisme.

El 1917 va fundar la revista “Trossos”, on va destacar la participació de Joaquim Folguera, incansable divulgador dels moviments d'avantguarda a Catalunya.

El Surrealisme va entrar a Catalunya de la mà de Josep Vicenç Foix, que va utilitzar tècniques surrealistes en la seva poesia. Salvador Dalí, tot i que és més conegut com a pintor, va escriure també proses surrealistes a la revista “L'Amic de les Arts”. A més, Dalí va publicar el 1928, amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, el Manifest Groc, on aquests artistes exposaven els principis de l'art d'avantguarda.

Joan Salvat-Papasseit: Poeta Avantguardista Català

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d’agost de 1924) va ser un escriptor barceloní de família humil, amb esperit rebel i autodidacta. Conegut com a poeta d'avantguarda, també va ser redactor d'articles de crítica social en castellà i català, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va romandre poc coneguda.

A partir dels anys seixanta, la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes, com ara “El poema de la rosa als llavis”.

En la seva obra, va adoptar les tècniques i els recursos del Cubisme i del Futurisme: cal·ligrames, versos trencats, espais en blanc, diferents tipus de lletra, subratllats, signes aritmètics, paraules en llibertat, supressió de majúscules i versos lliures.