Anàlisi Completa del Poema "Jus lo front" de Jordi de Sant Jordi

Anàlisi del Poema "Jus lo front" de Jordi de Sant Jordi

Biografia de Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi va néixer a València i va viure aproximadament vint-i-cinc anys, entre finals del segle XIV i el 1424.

Va obtenir el títol de cambrer reial d’Alfons el Magnànim. El 1420, va acompanyar el rei en la seva expedició militar a Sardenya i Còrsega. També hi van anar altres cavallers poetes reconeguts com Ausiàs March i Andreu Febrer. Va residir a Sicília i Nàpols, ja que el rei també hi vivia, entre els anys 1421 i 1423. El 1423, va ser fet presoner durant unes setmanes pel condottiero Francesco Sforza, fet que podem comprovar al seu poema «Desert d’amics, de béns e de senyor».

Context Històric i Literari

L'obra de Jordi de Sant Jordi pertany a l'etapa trobadoresca i al Dolce Stil Novo. En aquest darrer corrent, els poetes acostumaven a considerar les seves amades d'aparició angelical, sobrenatural i miraculosa, admirant la seva bellesa d'aparença divina. Es tractaven temes espirituals, i el contrast entre la dona real estimada i els termes religiosos usats per referir-s'hi provocava una tensió expressiva notable.

Els poetes s'acontentaven de mirar les seves enamorades tot sospirant. L'obra de Jordi de Sant Jordi comença i acaba amb la característica al·lusió a la pròpia mort com a conseqüència previsible si l'estimada no accedeix a acceptar-lo com a amant.

A l'etapa trobadoresca, l'amor és anomenat Amor Cortès, en què l'home té la dona com a senyora. La dona normalment és casada i la relació es basa en un vincle de vassallatge.

El Tema del Poema "Jus lo front"

El tema central de l'obra és l'amorós. A continuació, es detalla el contingut de cada estrofa:

• Primera estrofa: El poeta expressa que la imatge de la donzella és tan potent que se li quedarà gravada als ulls fins i tot després de la mort.
• Segona estrofa: Descriu un amor pur, comparable amb la innocència d'un nen mirant un retaule.
• Tercera estrofa: El poeta se sent presoner de l'amor, immobilitzat com si estigués dins un sarcòfag.
• Quarta estrofa: Parla de la bellesa de la dama, utilitzant diverses comparacions per emfatitzar que destaca entre les altres.
• Cinquena estrofa: Argumenta que ningú ha estimat mai amb la mateixa intensitat que ell, fet que li provoca un gran patiment.
• Sisena estrofa: Li demana a la dama que tingui pietat i que el retingui dins la seva cambra.
• Setena i última estrofa: Esmenta el senyal i compara la dama amb l'amazona Pentesilea, que va participar a la Guerra de Troia.

Rima i Mètrica de "Jus lo front"

El poema «Jus lo front fort vostra bella semblança» està format per 7 estrofes. Cada una d'aquestes estrofes té 8 versos, excepte l'última que en té 3, ja que és la tornada. Cada un d'aquests versos té 10 síl·labes, és a dir, és decasíl·lab. No té rima, ja que són versos lliures (els quals en aquella època s'anomenaven estramps). A més, són versos femenins, ja que totes les paraules del final de vers són planes.

Figures Retòriques Clau

A continuació, es detallen algunes de les figures retòriques presents al poema:

• «Sota el front»: sentit figurat, es repeteix a la ment.
• «Dia i nit»: antítesi.
• «Que ni amb la mort no em marxarà la forma»: hipèrbole.
• «Com un infant quan contemplo el retaule»: comparació.
• «Amb el cor net, no deixa que el distreguin»: personificació.
• «Pel gran plaer que els daurats li ofereixin»: metàfora.
• «L'amorós cercle»: hipèrbaton.
• «Que mentre el veig més que a Déu contemplo»: hipèrbole.
• «Tan feliç sóc per l'amor que em penetra»: hipèrbole.
• «L'amor ardent, com si estés en un cofre»: personificació.
• «On no em puc pas alçar ni moure un sol múscul»: hipèrbole.
• «És fer com una torre»: comparació.
• «Coloma blanca»: epítet.
• «I el vostre cos lluu més brillant que una estrella»: metàfora.
• «Sobresortiu, igual que ho fa el carboncle»: comparació.
• «Sobre elles sou com l'astor entre esmirles»: comparació.
• «Amor tan fort com aquest que el cor m'obre»: hipèrbole.
• «Estic amb vos, més a prop que dit d'ungla»: comparació.
• «Bella dama»: epítet.
• «El millor arbre»: metàfora.